LA CIUTAT ENVAÏDA

Les dones de Palma ja lluiten per la igualtat

A principi del segle XX les dones de Ciutat estaven encara molt lluny de l’emancipació i la llibertat

REVISAT PER JOANA MARIA ESCARTÍN

A principi del segle XX les dones de Palma estaven encara molt lluny de l’emancipació i la llibertat. Les dones de Ciutat protagonitzaven bona part de la vida social, però no de la política. Escassíssimes dones tenien la possibilitat de gaudir d’una vida social, pública. L’accés a la cultura era gairebé nul i el fet que poguessin ser independents ni tan sols es plantejava. Les poquíssimes dones que accedien a la cultura eren les que naixien en famílies burgeses o benestants. Algunes d’elles es dedicaren a la literatura i altres optaren per la pintura. Destacaren, i avui dia encara són referents, Emília Sureda, Maria Antònia Salvà, Maria Mayol i Pilar Muntaner, entre d’altres.

Un altre grup de dones ressenyables i recordades són les que consagraren la seva vida al magisteri i a l’ensenyament. Els noms de Paula Cañellas, Paula Torres, Rosa Estaràs i Maria Mut mereixen un lloc destacat en la història de Ciutat. Mut, per exemple, va estudiar amb Guillem Cifre de Colonya a la Institución Libre de Enseñanza a Madrid. Més tard, va fundar l’Escola Catòlica Alemanya amb Manuel Salas i altres membres de la burgesia ciutadana. Maria Mut va ser reconeguda per la seva tasca pedagògica amb la Medalla del Mèrit al Treball l’any 1926, el primer cop que s’atorgava.

La dedicació de moltes d’aquestes dones a l’ensenyament va ser, en bona part, gràcies a la creació de l’Escola Normal Femenina el 1913, situada curiosament des del 1917 a l’actual Consolat de Mar. Impulsada pel liberalisme laic d’Alexandre Rosselló, va tenir un paper actiu a millorar la cultura de la dona a Palma. Va estar molt vinculada als moviments reformadors de l’ensenyament, com el de Rosa Sensat, i va tenir excel·lents professores, com Rosa Roig, Ana Canalias i Maria Dolores Herrero, fins que l’any 1931 es va fusionar amb l’Escola Normal Masculina.

Altres, molt poques, es dedicaren a treballs excepcionals per a una dona en aquell temps, com per exemple Martina Pasqual, qui fou la primera bibliotecària de Cort.

A principi del segle passat, les dones eren considerades bàsicament amants, esposes i mares educadores dels seus fills. Aquest era el seu paper, i la llar el seu regne. Aquesta concepció cultural i social era pròpia d’una societat endarrerida, inculta i molt influenciada per l’integrisme de l’Església catòlica. Tot i aquests entrebancs, amb l’adveniment de la Segona República, i després d’intensos debats, les dones accediren al dret al vot després de l’aprovació de la Constitució republicana del 1931 a les Corts de Madrid.

Durant la Segona República, un grup molt divers de dones sí que s’implicà en política, encara que, amb l’esclafit de la Guerra Civil, algunes de les que militaven en els partits d’esquerra foren empresonades o els costà la vida. Els casos més paradigmàtics i coneguts són els d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, que moriren afusellades arbitràriament pels franquistes.

Per acabar, un indicador indirecte de la poca consideració que es tenia per les dones que destacaven en la seva vida professional és l’escàs nombre de carrers de Palma que duen noms de dona. Dels centenars de carrers que hi ha a Ciutat, només 75 estan dedicats a dones. I d’aquests, només una tercera part són noms de dones vinculades a la història de la capital palmesana. Aquest fet exemplifica el poc interès i, també, el menyspreu que hi ha hagut, fins fa relativament poc, a l’hora de batiar els carrers amb noms de dona.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF