La dona treballa al camp i a la indústria

Avui dia estam en condicions d’afirmar que les dones de Palma aportaven, amb la seva feina, una part considerable del producte econòmic de la ciutat de les primeres dècades del segle XX. A més de dedicar-se al treball productiu, elles s’encarregaven, també, de tota la feina reproductiva, és a dir, de dur la casa, d’atendre les necessitats dels seus marits i de tenir cura dels seus infants. Així ho dictava la rígida moral d’aquell temps. El treball productiu i reproductiu, la tradició, el masclisme, la religió, els maltractaments físics i psicològics marcaven a sang i foc la vida quotidiana de les dones des de la seva més tendra infantesa, com ha demostrat Joana Maria Escartín. Aquesta investigadora ha proposat un model per poder calcular la quota femenina de la riquesa generada a Ciutat. Aquest percentatge no devia ser gens menyspreable, les dades extretes de les estadístiques oficials són definitives. Però, naturalment, no hi ha fonts que recullin les importants activitats irregulars o submergides que hi feien. Les dones de Palma s’ocuparen, des de sempre, en tots els sectors productius: l’agrari, l’industrial o manufacturer i el de serveis. Això sí, sempre amb salaris molt inferiors als dels homes, un fet que encara avui no ha canviat gaire. Perquè es comprengui millor aquest fenomen: les dones cobraven la meitat del salari masculí. I els infants cobraven la meitat del sou femení.

Al camp desenvolupaven la seva feina als horts però també s’ocupaven a les possessions que envoltaven Palma, moltes de les quals encara ben productives el segle XX. La seva feina començava abans de sortir el sol i acabava quan havien finalitzat les tasques de la unitat familiar i podien anar a dormir. Tenien cura de la casa, dels fills, del marit, i també dels seus pares o sogres. Tot sense descans, amb tasques molt pesades. Gairebé un 30% de les persones que feien feina a les zones rurals de Palma eren dones. I no hem d’oblidar que quan arribaven a casa apedaçaven la roba que s’havia esqueixat, confegien les senalles de palma o de fibres vegetals, teixien, cosien, treballaven amb la filosa, feien sabó, formatge... I totes aquestes tasques les feien quan plovia, o quan ja es feia fosc, després de tornar esgotades de fer de pageses. En aquests moments començava una altra jornada per a les dones. Les nines petites no quedaven exemptes de treballar. S’encarregaven de tenir cura dels animals, gallines, conills o porcs. I també d’anar als pous per proveir d’aigua la família. Una clara explotació infantil, pensam sorpresos ara. Però abans tots els membres de la família havien de contribuir al sosteniment de la unitat familiar, petits, adults i vells. Era allò habitual i ningú no es plantejava que pogués ser d’una altra manera.

El treball de la dona com a obrera fabril va créixer exponencialment a final del segle XIX i principi del XX. Va ser quan la fàbrica va irrompre amb força i amb majestuositat en el paisatge urbà. Les dones s’hi adaptaren bé, a les activitats fabrils, malgrat la nul·la higiene, els maltractaments, els assetjaments, la brutor, l’aire viciat, la toxicitat dels productes i la perillositat de manejar les màquines i eines dels establiments industrials. Inconvenients que eren comuns a tots els edificis fabrils. La coexistència de tallers domiciliaris i de fàbriques no generava problemes, tot el contrari. Trobam la dona fent feina en tallers de sabates, sastreries, gerreries, i també com a jornaleres en fàbriques tèxtils o de sabates. Les dones tenien una experiència acumulada històricament que no es podia infravalorar. Sabien cosir, confeccionaven teles, manejaven telers, eren reparadores de calçat... I tenien les mans petites i destres, molt més que les dels homes. Tot això era molt apreciat pels propietaris de fàbriques i tallers. En el sector industrial, la presència de la dona a Ciutat se situava entorn del 20%, sempre segons les estadístiques oficials. Moltes d’elles no comptaven com a jornaleres.

La dona com a treballadora fabril es va convertir en un problema social. Era la primera vegada que les dones adultes, joves i nines sortien de casa massivament. Això volia dir que contribuïen al sosteniment de la família i qüestionaven la masculinitat dels caps de família, batiats pels anglosaxons com a breadwinners, literalment, els guanyadors de pa. Els autèntics sostenidors de la família, les dones, havien de feinejar a casa.