2013-2020: ESPECIAL 1.010

Els docents recuperats després de les retallades avui són insuficients

El Govern de Bauzá va deixar sense feina 1.000 professors; el Pacte de Progrés en va incorporar més de 1.200, que no basten per la reducció de ràtios del covid-19
Una aula de lescola de Campos buida. / ISAAC BUJ

Un virus està posant a prova els sistemes educatius d’arreu del món, també el de les Illes. I és aquesta malaltia la que curiosament sembla que imposarà una reivindicació històrica de la comunitat educativa: reduir ràtios. Encara ningú no sap com es durà a terme a Balears aquesta mesura per prevenir el contagi, però el que es reclama, sobretot des dels sindicats, és un augment de plantilla de professorat. Fins ara el Govern no deixa clar si ho podrà fer o no perquè no pot garantir quina serà la situació econòmica de la Comunitat ni si l’estat espanyol o Europa hi donaran suport financer.

La situació és crítica, però encara ho seria més si no s’hagués rectificat la retallada que va fer fa set anys abans el Govern de Bauzá, quan naixia l’ARA Balears. L’expresident del PP va decidir deixar al carrer més de 1.000 docents, una part dels quals es dedicava a l’atenció a la diversitat. Durant la passada legislatura es varen recuperar tots aquells llocs de feina retallats i fins i tot se n’hi sumaren 200 més. Però ara que les aules s’han de preparar per acollir el 50% de l’alumnat són insuficients. La pandèmia també ha posat sobre la taula altres temes: necessitats tecnològiques, manca d’alternatives per a la conciliació laboral de pares i mares i la necessitat de presencialitat a les aules, tant per a l’aprenentatge com per al desenvolupament emocional de l’alumnat.

La gran marea verda

Aquestes problemàtiques ara sacsegen la comunitat educativa, però poc tenen a veure amb les de l’any 2013. Llavors hi havia un ambient de crispació com mai s’havia viscut a les Illes. La catalanofòbia i la confrontació constant amb els docents va provocar tota mena de mostres de rebuig social. Als municipis, Bauzá era escridassat, als centres era sinònim de repressió fins al punt que va mobilitzar bona part de la societat balear en una manifestació històrica que, com una marea, va tenyir de verd Palma i les capitals de les diferents illes. Va ser un clam unànime contra el decret del trilingüisme (TIL), que arraconava la llengua pròpia, amagat sota el pretext de reforçar l’anglès a l’educació.

Però la gran mobilització també es va fer en suport del professorat de les Illes, en vaga dues setmanes abans, que veia com l’educació esdevenia el camp de batalla del Govern Bauzá. “Varen sortir 100.000 persones al carrer. No era només la comunitat educativa, sinó tota la societat, que sortia en defensa de l’educació i en contra del Govern”, diu el portaveu de l’STEI, Cosme Orell, qui també remarca que al TIL s’hi sumava la Llei de símbols, que va permetre una persecució ideològica a les aules centrada en la retirada de llaços grocs. L’assetjament, denunciat per l’Associació de Directors de Secundària, va arribar al punt de suspendre del seu càrrec directors i membres d’equips directius d’instituts i d’escoles de Primària.

I va ser, sobretot, un clam “per l’educació de qualitat, pública i en català”, que el mateix Bauzá va dir al Parlament que no era el seu model, com recollia l’ARA Balears el 26 de març del 2014. La confrontació amb la comunitat educativa va ser el principal motiu de la caiguda de Bauzá, que, a les següents eleccions, va passar de tenir majoria absoluta a l’oposició.

Amb el Pacte d’esquerres, la passada legislatura es varen fer avanços en problemes arrelats al sistema educatiu, com l’interinatge. El 2015 Balears tenia una de les taxes més altes d’interins, un 37%. Els darrers anys s’ha rebaixat al 28%. Del 2017 ençà s’haurien tret 3.481 places d’oposició, si el covid-19 no hagués deixat enlaire les 1.144 places de les oposicions del 2020 que s’han hagut d’ajornar. El Govern té com a objectiu que només un 10% dels treballadors dels centres públics sigui interí.

Barracons, pressupost i futur

Un altre front obert és l’eliminació de les aules prefabricades. El Pla d’infraestructures 2016-2023, tot i que està endarrerit, ha suposat una inversió de 67 milions d’euros en la millora dels centres de les Balears fins a la meitat del 2019.Així i tot, el gran repte ara és tenir doblers suficients per al curs vinent, justament en un context que ja venia mal donat d’abans. El conseller Martí March ha reclamat un fons específic d’educació a Pedro Sánchez, del qual no hi ha notícia. A això s’hi ha d’afegir que els darrers pressupostos 2020-21 preveuen una reducció de 13 milions en educació. “Aquesta retallada afectarà l’execució del Pla d’infraestructures, les reformes dels centres i la creació de nous, en un context complicat d’aules prefabricades, aules massificades i una població escolar que no atura de créixer -2.000 alumnes l’any-”, asseguren des de l’STEI. El sindicat reclama una major inversió en despesa educativa. Orell explica que els 1.000 milions d’euros en educació, aconseguits el 2019, eren una reivindicació del 2017, i d’aquí ve la demanda d’augment pressupostari. No debades, Balears és a la coa d’inversió en educació per habitant, com publicava l’ARA Balears el passat 30 de maig.

Enlaire també està encara la Llei d’educació, envoltada del dubte de si servirà per protegir la llengua pròpia, però amb més temes en joc. Des del 2013, Balears continua liderant l’abandonament escolar a Espanya. Durant el 2019, un 24,2% dels joves d’entre 18 i 24 anys deixà els estudis sense títol de Batxillerat ni d’FP. “Cal fer una revisió del que s’està fent per definir quina és la proposta de l’educació”, explica el portaveu del Col·legi de Professors de les Illes, Antoni Salvà, qui convida a fer una acurada reflexió. “No podem continuar molt de temps, no és sostenible. Hem de pensar que als nostres alumnes els estam deixant un món molt complicat que hauran de resoldre ells. Els hem de donar eines per lluitar, per exemple, contra el canvi climàtic”, afirma.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF