Els docents de les Illes rebran formació en prevenció del suïcidi
Salut prepara el primer pla autonòmic en aquesta matèria, que inclourà 72 accions clau; la més urgent és reforçar els equips dels hospitals
PalmaLa pandèmia ha fet més urgent que mai reforçar l’atenció a la salut mental i, especialment, l’atenció a la conducta suïcida en infants i adolescents. Perquè, encara que no hi ha dades del nombre de morts per aquesta causa el 2020, “tenim el pols dels hospitals”, diu la responsable de l’Observatori del Suïcidi de les Illes Balears, Nicole Haber. I el que indiquen els hospitals és que hi ha molta més ideació i temptativa suïcida: es calcula que l’increment és del 30% respecte del 2019. Un dels àmbits en què més feina preventiva es pot fer en aquestes edats és l’educatiu, i és per aquest motiu que la Conselleria de Salut, a través de l’Observatori, està preparant formació tant per a docents com per a altres treballadors, com ara orientadors, educadors o professionals d’atenció a la diversitat. Ara com ara, els centres educatius ja tenen un protocol i una guia en aquesta matèria, a banda d’una infermera gestora de referència que els assessora. A més, s’han impartit xerrades a petició dels centres i, l’any passat, va tenir lloc la I Formació en la Prevenció de la Conducta Suïcida per a orientadors educatius. Ara, l’objectiu és estendre-ho i fer-ho “més massiu”, assegura Haber.
No minimitzar-ne els símptomes
La responsable de l’Observatori conta que, el curs 2020-21, ha rebut més telefonades que mai per demanar assessorament per conductes suïcides “i estam veient que davalla l’edat de les temptatives fins a nins de 7 a 10 anys”, exposa. El perfil dels centres educatius és molt divers.“És generalitzat. Ens criden de totes les illes i de tot tipus d’escoles, tant públiques com privades, tant catòliques com progressistes...”, detalla. La conjuntura del covid-19 ha tingut un impacte clar. “Hi ha pares i mares que han perdut la feina, que s’han separat però han de viure junts, que tenen addiccions, depressió... moltes situacions horribles que fan que els infants i joves perdin els pares com a referents”, recorda. A més, són els primers que mostren els símptomes: “No tenen tantes eines de gestió de l’angoixa com els adults i esclaten abans”, continua. No obstant això, afegeix que ara ja comencen a veure “un malestar important en els adults”.
“La situació és molt preocupant. En els meus pacients més joves apareixen de cada vegada més expressions com ‘no pertany a aquest món’”, alerta la psicòloga i coordinadora del Grup de treball per a la prevenció, atenció i postvenció de la conducta suïcida del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears, Jennifer Prata. Està convençuda que la sensibilització i formació dels professors és fonamental per identificar senyals d’alarma que mostrin una possible conducta suïcida infantojuvenil. “Hem d’estar atents com a docents i com a família als canvis bruscos d’humor, si hi ha aïllament social, trastorns del son, consum de substàncies o fets com que no vulguin mostrar el cos, perquè podria haver-hi autolesions”, detalla Prata. A escala educativa, considera que és urgent que els centres es dotin d’estratègies de gestió emocional des de les etapes més primerenques. “Necessiten reconèixer les emocions per identificar allò que els passa perquè, si no, no poden demanar ajuda”, remarca la psicòloga.
Per part seva, Haber apunta que, en el cas dels infants i joves, el primer símptoma de depressió no és la tristesa, sinó la irritabilitat. I alerta que, sobretot en l’adolescència, se’n solen minimitzar els símptomes, perquè es té la idea que forma part d’aquesta etapa “i ens perdem molta informació”. Afegeix que “hem d’aprendre a escoltar i no jutjar”. “Moltes vegades ocorre que la gent no imagina que això pot passar, i encara que tingui senyals d’alerta o que el jove ho digui, no s’ho creu”, subratlla Haber.
Primer pla autonòmic
Salut ha preparat el primer pla autonòmic de prevenció de la conducta suïcida, que recollirà 72 accions clau.El document, que ja està acabat i es preveu publicar aviat, inclourà les accions que s’han fet des que es va crear l’Observatori, el 2017, i les que falten per fer. El més urgent, segons Haber, és reforçar els recursos. Actualment, els hospitals illencs ja disposen d’un equip d’Atenció i Prevenció del Suïcidi (APS), que està format fonamentalment per psicòlegs i psiquiatres. L’objectiu ara és que l’atenció sigui més multidisciplinària, amb professionals d’infermeria i de l’àmbit social, com ara treballadors socials o terapeutes ocupacionals.
Per ara, hi ha contractats vuit professionals a temps complet i onze a temps parcial dedicats a l’atenció de conductes suïcides. Per incrementar el finançament, la directora de l’Observatori creu que seria bo tenir una pla de prevenció estatal amb un pressupost específic, com per exemple ocorre amb la violència masclista. Prata afegeix que és urgent reforçar l’Atenció Primària amb psicòlegs, “perquè hi ha persones que esperen una atenció psicològica durant tres i quatre mesos i és inadmissible”.
Les darreres dades de defuncions per suïcidi a les Illes Balears són del 2019, quan n’hi va haver 97 casos. A Espanya, amb dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), varen morir per aquesta causa 3.671 persones el mateix any, i la incidència és molt desigual per sexe: 2.771 varen ser homes i 900, dones.u
