PANDÈMIA
Societat 28/08/2020

Sanitat continua sense resoldre la distorsió de les dades del Covid

Els criteris de cada comunitat impedeixen les comparacions i els experts demanen valors en brut

Gemma Garrido Granger / Ot Serra
5 min
El director del CCAES del ministeri de Sanitat, Fernando Simón.

Santa Coloma de Gramenet / MadridHan passat gairebé sis mesos des que el coronavirus va començar a causar estralls a Espanya i encara s'arrosseguen la disparitat de criteris i la sensació de desinformació del primer dia. Els interrogants, de fet, són els mateixos. ¿Les dades que es publiquen sobre l'avenç de la malaltia són fiables? ¿Per què diàriament hi ha disfuncions entre el que reporten les comunitats autònomes i el que presenta el ministeri de Sanitat? ¿Com afecta tot això la presa de decisions per frenar la transmissió? Des del començament de la pandèmia s'han produït nombrosos canvis de criteri a l'hora de considerar, ordenar i comunicar contagis, hospitalitzacions i defuncions, i això pot haver confós la població. I avui encara s'arrosseguen importants mancances en el tractament de les dades que haurien de deixar clara l'evolució de la pandèmia, tal com reconeixen a l'ARA uns quants experts consultats.

"Les dades diàries no són útils, cal llegir la tendència", aclareix el director del grup de recerca en algoritmes per a sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas. Tant el govern espanyol com els regionals han consolidat la seva estructura de recollida de dades diària i de publicació pròpia, prioritzant uns indicadors en detriment d'uns altres. En el cas de l'Estat s'ha optat sobretot per la xifra de contagis, l'únic criteri que a priori totes les conselleries de Salut podien reportar de manera uniforme. A Catalunya, en canvi, s'ha ampliat el focus amb paràmetres com la taxa de positivitat -la xifra de PCRs fetes que donen un resultat positiu- per elaborar models predictius com el risc de rebrot.

Encara que poc abans de començar la desescalada l'Estat va homogeneïtzar la plantilla de dades que demanava a les conselleries després d'una primera onada caòtica, els criteris de selecció, la capacitat diagnòstica i la potència digital de les comunitats autònomes condiciona l'abocament d'informació. Les autoritats sanitàries acaben interpretant l'evolució del virus en diferents períodes de temps i a partir de diferents definicions de cas que fan impossible la comparativa interterritorial. No obstant això, es continua proporcionant informació diàriament, tant des del ministeri de Sanitat com des de les conselleries de Salut, i això fa que la fotografia pugui sortir distorsionada, afegeix Arenas.

La distorsió en les dades del 
 Covid perdura sis mesos després

Cal excloure les dades diàries

Els casos que el ministeri de Sanitat classifica com a "diagnosticats el dia previ" són un exemple de les múltiples "inconsistències en els indicadors" que la comissionada de la Generalitat Valenciana per a la Intel·ligència Artificial i les Ciències de Dades en la lluita contra el covid-19, Nuria Oliver, assegura que es perpetuen mig any després. Les dades d'ahir corresponen a les que cada administració regional envia en una fitxa individual, cas per cas, a l'Estat, però un percentatge desconegut i variable de diagnòstics pot no quedar recollit i aparèixer en informes posteriors. Per això els experts adverteixen que la dada diària és traïdora. Creure que la pandèmia millora perquè un dia es reporten 1.200 casos i l'endemà 800 és una lectura errònia. "Els últims tres dies mai són fiables, perquè les sèries es completen amb notificacions endarrerides. Un bon registre els ha d'excloure", explica la física i investigadora del grup de biologia computacional i sistemes complexos de la UPC, Clara Prats.

Així ho fa Catalunya. El Govern proporciona dades clau que no donen altres comunitats, com el risc de rebrot -que s'ha vist que és molt eficaç per vigilar la pandèmia-, la velocitat de reproducció -o R- i la incidència acumulada dels últims catorze dies. Una altra és la taxa de PCRs per habitant -que mesura la capacitat diagnòstica- o el tant per cent de positius per PCRs fets, al costat d'ingressos hospitalaris i a l'UCI o defuncions, que ajuden a tenir una fotografia més nítida. [Vegeu gràfic.]

"Ara tenim accés a dades més estructurades que abans i es veu un esforç de fluïdesa comunicativa", comenta Arenas. Però amb bones intencions no es pot fer un seguiment interterritorial. A Catalunya molts es pregunten si el registre que fa Sanitat és menys vàlid que el que fa el departament de Salut, i els experts diuen que és menys complet però no menys útil. "La tendència, que ens permet avançar-nos a l'hora de prendre mesures, es pot interpretar en els dos registres", afirma. El quid de la qüestió, doncs, passa per tenir molt clar què es pot esperar d'un registre i de l'altre.

En declaracions a l'ARA, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, reconeix que és "molt difícil establir comparacions" sobre indicadors entre comunitats i, sobretot, entre països europeus. Per exemple, assumeix que malgrat haver-hi una guia bàsica a l'hora de fer PCRs, és "adaptable" i cada autonomia pot estar establint uns criteris diferents als quals Sanitat tampoc té accés. Així, comparar els PCR que fa cada comunitat sense tenir accés als criteris que s'estan fent servir pot donar resultats esbiaixats.

Molts indicadors importants

És per això que Oliver subratlla la necessitat de tenir "valors numèrics en cru" que permetin als investigadors elaborar gràfiques i previsualitzacions. De fet, puntualitza que els PDF que envia de Sanitat no són dades, sinó informes amb informació. Aquest és un primer pas per a la qualitat de les xifres i el segon és ampliar el ventall d'indicadors. Per exemple, destaca que ara seria important disposar de dades sobre l'origen de cada contagi, de quant de temps es triga a trobar els contactes, a quants se'ls fa el test i, tot plegat, segmentat demogràficament, per edats i altres variables.

Arenas i Prats subratllen altres dades de qualitat que no es proporcionen, com la capacitat de llits d'hospital i els fluxos de mobilitat, és a dir, saber a través d'organismes com Trànsit i companyies telefòniques cap a on es mouen els grups poblacionals, sempre de manera anònima. També seria important saber si s'estan respectant les quarantenes, però Simón admet que és gairebé impossible per falta de recursos humans i tecnològics.

Oliver constata que la pandèmia ha descobert mancances i ha posat de manifest una necessària digitalització de les administracions. "Si aspirem a prendre decisions basades en l'evidència, l'evidència es capta a través de les dades", conclou.

Els quatre paràmetres que compliquen el seguiment diari de l'epidèmia

Catalunya reporta els casos confirmats per una PCR i els probables epidemiològicament, mentre que Sanitat, en el procés de validació, només accepta diagnòstics amb PCR o anticossos i n'elimina els que considera dubtosos.

Les dades gairebé sempre arriben amb retard, però són problemes de temps de notificació que no tenen una solució directa. Això deriva en fluctuacions de les corbes, que baixen a mínims el cap de setmana i després es disparen.

Els casos positius es poden reportar per data d'inici de símptomes, per diagnòstic mèdic o per prova de detecció. Sanitat els fa servir tots, mentre que Catalunya dona la dada més antiga de què disposa, tret dels tests serològics.

El retard en la notificació invalida les dades dels últims tres registres diaris. A partir dels set dies augmenta la fiabilitat de la interpretació, tot i que els catorze dies són els més segurs, perquè hi ha onze dies amb informació completa.

stats