Energies netes
L’aprovació de la Llei de canvi climàtic és una fita destacable
La tasca feta els darrers anys a les Balears a favor de les energies alternatives és considerable i no exempta de molt de coratge. L’aprovació de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, amb el tancament progressiu de la central del Murterar, és una fita destacable en tot aquest esforç. Però és necessari que els plans d’actuació es despleguin aviat, perquè feim tard. Quan s’observa la realitat de la implantació de les energies renovables en el nostre àmbit, no deixa de sorprendre el retard que arrossegam. La inexistència, tan absoluta, d’aprofitament de l’energia eòlica és un fet que destaca, com ho fa l’escàs aprofitament de la biomassa. Tampoc no s’entén com tan sovint els projectes de parcs fotovoltaics es tradueixen en ‘macroprojectes’ que exigeixen un consum de territori exagerat, en detriment de models més sostenibles.
El baix preu de la llet
On s’ha pagat menys de tot l’Estat per la llet de vaca ha estat a les Illes
El preu de la llet percebut pels ramaders és un altre dels misteris del món agrari illenc. El tema sovint s’ha analitzat com una conseqüència del caràcter opac dels mercats agroalimentaris insulars. No s’explica que, en un panorama de pràctica extinció del sector vacum de llet a Mallorca, i existint com a mínim tres o quatre indústries compradores, el negoci encara graviti sobre els baixos preus pagats als productors. De fet, els darrers anys allà on s’ha pagat menys de tot l’Estat per la llet de vaca ha estat a les Illes, tant a Mallorca com a Menorca, malgrat que els costos de producció hi són més alts. Els canvis a la propietat d’Agama fan pensar en un replantejament del tema a Mallorca, que implicaria la revalorització de la llet local. La pregunta que em faig és si hi serem a temps.
La caça i les tradicions
Hi ha gent que no se sent escoltada i veu com el seu futur és incert
La instrumentalització de banda de la dreta, l’extrema dreta i altres populismes de la sensació que té gran part del món rural d’incomprensió o marginació és un fet que va a més. El que també és una realitat és que en aquesta moguda, més que no interessos del món rural, sovint s’hi destrien interessos extrarurals de gent que vol anar contra les més elementals mesures de gestió territorial o defensar lucratius negocis estranys a l’interès general. Al final, davant el silenci dels ‘rurals’ n’hi ha uns altres, normalment ‘urbans’, que s’atribueixen la seva representació i la utilitzen a favor seu. Ara bé, no restem importància a un moviment que atén una remor de fons real: l’emprenyadura de gent que no se sent escoltada i veu com el seu futur de cada cop és més incert.
Discriminació d’agricultors
Les Balears reben en pagaments directes una suma molt magra
El FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària) ha publicat la distribució de les ajudes directes i de desenvolupament rural de l’any 2017. Les ajudes directes, amb fons cent per cent comunitari, representaren 3.557.080.666 € a tot l’estat espanyol, dels quals les Balears en reberen 18.457.780 €, el 0,51% del total estatal. La xifra constata que les Balears reben en pagaments directes una suma molt magra, que no considera la insularitat i ni tan sols la realitat del sector primari balear. Mentre que la mitjana estatal per beneficiari és de 5.240 €, la mitjana dels agricultors balears és de 3.230 €. És a dir, els perceptors balears reberen, de mitjana, un 38% menys que el terme mitjà estatal. Les Canàries, per exemple, varen rebre 84.966.198 €, amb una mitjana per agricultor de 9.200 €, cosa que és fantàstica i que no basta per returar la crisi agrària en aquelles illes, però que és bastant més elevada que la mitjana estatal i multiplica per tres la balear.
L’ajuda dels fruits secs
La ‘Regió insular’ en té 14.869 ha, amb un import per de 61,3 €/ha
El Ministeri d’Agricultura també ha fixat els imports definitius de l’ajuda associada als fruits de clovella i les garroves per al 2018. L’ajuda, i això és important, està dividida en dos subrègims: ‘Espanya peninsular’ i ‘Regió insular’. Aquest va ser un assoliment de la negociació de la PAC actual, que consolidava un reconeixement, molt limitat, del fet insular balear. D’aquesta manera, les hectàrees beneficiades de l’‘Espanya peninsular’ són 391.886 i l’import per hectàrea és de 30 €. La ‘Regió insular’, que som nosaltres, té 14.869 hectàrees, però amb un import per hectàrea de 61,3 €. En tractar-se d’una quantitat per hectàrea baixa, en relació amb el que històricament s’havia rebut, l’impacte del tractament diferenciat és reduït i d’efectes limitats sobre el sector, però no deixa de ser un precedent positiu a defensar i ampliar si mai es vol aconseguir un règim especial agrari que reconegui la insularitat de les Illes Balears.
