EDUCACIÓ
Societat 04/06/2013

Els directors impugnen el Decret de llengües

Interposen recurs contra les instruccions de la norma en defensa del català

A. Zurimendi
2 min

Palma.La Conselleria d'Educació ja té un nou front obert. Els directors de Secundària anunciaren ahir que han impugnat les instruccions que desenvolupen el Decret de llengües, com a passa prèvia a recórrer el decret globalment. Les darreres instruccions rebaixen les assignatures en català als centres que havien al·legat manca de mitjans per poder fer totes les matèries previstes en llengua estrangera.

L'Associació de directors i directores d'educació secundària de Mallorca (Adesma) es reuní en assemblea per coordinar la resposta al Decret de llengües, que rebutgen a les totes. I la primera maniobra ha estat interposar un recurs d'alçada a les instruccions impartides pel secretari autonòmic d'Educació, Gabriel Estarellas, el 9 de maig. Antoni Quintana, portaveu dels directors, confirmà que "es tracta d'una passa prèvia per impugnar el decret en conjunt".

La crispació ha quallat entre els centres de Secundària. I així ho reflectiren ahir des d'Adesma, en un dur comunicat emès per anunciar les conclusions de l'assemblea. "Com que finalment el decret no és fruit del consens, aquest fracàs és atribuïble al Govern, que no ha volgut comptar amb nosaltres", lamentaren els directors de Secundària.

A més a més, la rebaixa del pes del català en l'educació és un punt fort en la crítica dels directors. Tant és així que anuncien que no fan comptes renunciar al procés de normalització lingüística, el qual de fet defineixen com a "inacabat". I anuncien que treballen ja en la redacció de 'projectes educatius' (l'esquema de les matèries i l'idioma en què s'impartiran) que tinguin la llengua catalana "com a vertebradora". Malgrat tot, matisen que els confeccionaran ajustant-se als procediments que s'estableixen en el decret.

Article 20

El docents fan referència al famós article 20, que és l'escletxa legal del decret mitjançant el qual es podia minvar l'impacte de la rebaixa del català. Tanmateix, Educació es va treure de la màniga les noves instruccions per evitar que les escoles ignorassin la filosofia del decret.

Els directors argumenten la defensa de la immersió lingüística per dos motius. En primer lloc, "perquè el català és la llengua pròpia de les Illes Balears". I en segon lloc, perquè és la llengua de cohesió social. "Volem evitar conseqüències nefastes que ens durien que d'aquí a uns anys a les nostres illes hi hagi dues comunitats lingüístiques que s'ignorin l'una a l'altra".

Els directors ataquen la línia de flotació de les tesis trilingüistes apuntant que "els centres públics ja són plurilingües, perquè les llengües de l'aprenentatge són el català, el castellà, l'anglès i, en alguns casos, el francès i l'alemany". I citen "els programes d'ensenyament plurilingüe com les Seccions Europees i altres projectes com el conveni amb el British Council" per avalar que la pluralitat lingüística "ja està arrelada, i de manera contrastada".

Finalment, fan una crida "a la serenitat" per completar els projectes educatius. I conclouen demanant "confiança" a la societat per garantir que tot l'alumnat rebi un ensenyament plurilingüe amb garanties. O sigui, "amb professionals degudament acreditats".

stats