El dimoni guanya la partida al sant en el marxandatge

Sant Antoni ha entrat de ple en el cicle de consum

Sant Antoni ha entrat de ple en el cicle de consum. Explotar la tradició aporta alguns guanys als comerços que han volgut explorar i crear una tendència dirigida a la gent que s’hi identifica. El mateix bull de la festa ha creat al seu voltant tota una xarxa de productes, que troben una bona acceptació, especialment als pobles on Sant Antoni es viu amb més efervescència: sa Pobla, Manacor i Artà.

El marxandatge santantonier té molt bona sortida durant les setmanes prèvies a la celebració i complementa línies de venda d’altres productes de nombroses tendes. Però enguany a Manacor s’ha obert una botiga dedicada exclusivament a Sant Antoni. L’han muntada Bàrbara Pont i el seu marit, Joan Lliteres, al carrer de Francesc Gomila, en ple centre de Manacor, i té una acceptació extraordinària. Des del 9 de desembre, aquests emprenedors han omplert un local propi amb 80 tipus d’articles amb la imatge del dimoni i sant Antoni. “El sant no atreu ni de bon tros tant com el dimoni. Els mocadors tapaboques amb l’estampa del dimoni, per exemple, es venen molt més que els de sant Antoni, i ja hem esgotat alguns articles, com el trencaclosques santantonier, que té 300 peces”, explica la gestora d’aquest negoci, que fa olor de festa des del mostrador del carrer fins a tots els seus racons. Sa Botigueta del Dimoni també té un canal de venda en línia obert, però sense demanda,“de moment”.

Capells, boines, mocadors, xapes, encenedors, carteres, polars, dessuadores, mantes, coixins, bosses de compra, clauers, caretes, ganivets, botelles de vi, motxilles, contes, calendaris, ulleres de sol i, fins i tot, roba interior amb el dimoni estampat troben adeptes.

“El meu padrí fou dimoni gros el 1952 i el 1953. Va morir a 101 anys i fins als 99 anava al ball dels dimonis a la residència. Per tant, venim d’arrel santantoniera. No només és negoci, hi ha una part de sentiment”, explica Bàrbara Pont, copropietària de Port Gràfic, empresa matriu de Sa Botigueta del Dimoni. Bàrbara reconeix que no es pot mantenir el negoci tot l’any. En canvi, diu que el local estarà obert com a oficina a Manacor de l’empresa radicada a Portocristo.

El sector de rebosteria també va consolidant la seva presència a la festa. Els senyorets amb la silueta del dimoni del forn de Can Munar i els pastissos de Can Roca amb la imatge santantoniera fan gola de bon de veres. I tendes de productes d’artesania, com ara Calabruix, venen vestits complets de dimoni.

A sa Pobla, les impremtes Can Gelabert i Bergas són referents del marxandatge que orbita al voltant de sant Antoni. Maria Rosa Gómez, de Can Gelabert, deixa de despatxar un moment per explicar que a l’avantsala de la festa la febre per adquirir un producte de sant Antoni és alta. Com que al poble els carrers s’omplen de tota una dimoniada i caparrotada, els trencaclosques amb les seves figures s’han despatxat molt com a regal de Reis, “però les dessuadores són al top ten, seguides dels jocs de memòria. També hi ha demanda de ximbombes i picarolets”, explica aquesta venedora. Can Gelabert fabrica centenars de banderes de Sant Antoni amb els colors blau cel i marró i la creu santantoniera, que aquests dies s’han començat a penjar a moltes balconades, preludi de festa major.

A Artà, la passió santantoninera fa dies que es nota al carrer. A la Casa Museu de les Rondalles de Pere Pujol, la tenda Art Artà és el major referent comercial per poder adquirir productes que exalten el sant. La seva directora, Maribel Sancho, assenyala les dessuadores com la peça que més compra la gent aquests dies. “Enguany, com a novetat, oferim camisetes de màniga curta, però també tenen sortida els quaderns, i, evidentment, els mocadors vermells que, juntament amb la camisa blanca, identifiquen el Sant Antoni d’Artà. Es tracta de productes que es venen a altres punts del poble”, comenta. A la botiga D’Artà, que gestiona l’associació d’empresaris, tota mercaderia que porta alguna imatge de Sant Antoni és a la secció de ‘producte de la setmana’, on alguns estrangers miren encuriosits les caretes del dimoni.

No hi ha dubte que la festa de Sant Antoni ha entrat en el marxandatge, més de la mà del dimoni que del sant. Guanya de llarg la figura malèfica per sobre de la imatge benigna del sant protector dels animals. Sigui com sigui, una necessita l’altra per completar una festa que consumeix moltes emocions.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF