TURISTITZACIÓ
Societat 10/11/2017

La difícil convivència de turistes i residents

Macià Blázquez explica a Eivissa que per limitar la saturació s’han de gestionar Ports i Aeroports

Armando Tur
3 min
XLIII CURS DE CULTURA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS EIVISSENCS 
 El titular del departament de Geografia de la UIB Macià Blázquez va oferir una xerrada en la segona jornada del XLIII Curs de Cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, a la qual varen assistir 60 persones. Joan Carles Palerm, biòleg i president del GEN-GOB, també hi va participar.

Eivissa“S’ha provat reduir les places turístiques limitant la construcció, fent moratòries, però la solució és tenir la sobirania sobre la porta d’entrada dels passatgers, és a dir, ports i aeroports”. Així de clar s’expressà el titular de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, Macià Blázquez Salom, quan un dels més de 60 assistents a la segona jornada del XLIII Curs de Cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs li demanà per la solució més factible per tal d’aconseguir l’illa que ell voldria. Citant Alicia Bauzá, Blázquez conclogué que “el problema és l’aeroport”. I és que “empoderar-se” sembla que és la solució que el professor dona als nombrosos problemes derivats del turisme: urbanisme desmesurat, canvi climàtic que farà augmentar el nivell de la mar i un sistema que treballa “accelerant els beneficis del sistema mateix” i no de les persones que l’integren.

És l’anàlisi d’una realitat que “ja tenim aquí” però de la qual ni les administracions ni la societat semblen haver pres consciència. Un exemple el troba Blázquez en la planificació de reconversió de la Platja de Palma i l’Arenal del 2015, en la qual cap dels consultors va tenir present que “en un segle el nivell de la mar haurà pujat un metre” i és que, de fet, en aquesta zona, ja hi ha un sistema de drenatge d’aigües pluvials que “sempre està ple, i no saben com resoldre’l”.

Més exemples d’aquest sistema que ens devora és “el cercle viciós de l’aigua”, en el qual, per pal·liar els efectes de la sequera, s’està consumint més aigua dessalada que, amb la contaminació que provoca, fa que s’agreugi la sequera, la qual cosa causa una “sobrecàrrega ambiental”; i “per dissimular-la”, s’externalitzen els problemes ambientals comprant el carbó que s’empra com a combustible de les dessaladores directament a mines de Sud-àfrica. Macià Blázquez assegurà que per cuidar l’aigua s’haurien de posar càrregues econòmiques a aquells usos que no són estrictament necessaris i que realment serveixin per dissuadir de fer-los servir, “no com el que hi ha ara”. Així mateix, indicà que amb aquestes sancions s’haurien de perseguir les piscines, els camps de gespa i les places turístiques il·legals.

I és que, tal com explicà Blázquez citant David Ramos, Eivissa és la quarta illa més ‘turistitzada’ del món, només superada per Santorini, Kos i Fuerteventura; a més, l’índex de pressió humana fa veure que, “en contra del que de vegades ens fan pensar”, l’estacionalitat és ara “major” que la que teníem als anys 90, i és que la diferència entre la pressió en temporada alta i baixa “ha crescut any rere any”. Tot això propicia que les Balears siguin un dels “llocs preferits pels inversors”, perquè la rendibilitat de les illes “és molt alta”, però per contra es generen problemes com “l’urbanisme sense control” i “els problemes d’habitatge”.

D’altra banda, a la mateixa xerrada hi participà el biòleg i president del GEN-GOB Joan Carles Palerm. Palerm lamentà que la gent “ni coneix Eivissa ni la vol conèixer”, i assegurà que això és el problema pel qual no s’actua amb claredat. Afirmà que ara mateix Eivissa té cinc problemes que és urgent resoldre, com és la urbanització del medi natural, que provoca “importants fragmentacions d’hàbitats” i propicia “la desaparició d’espècies endèmiques”; la poca incidència d’energies renovables, que només representen un 0,7% de la que es produeix a Eivissa, malgrat que “amb un 1% del territori podríem produir-ne el 100%”; la contaminació lumínica, que “de vegades ens fa oblidar que veure els estels és un dret i una vista declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco”; la contaminació que pateixen els ocells endèmics com el virot, “l’espècie animal amb més risc de desaparèixer d’Europa”; i la bioseguretat, que ha portat “espècies invasores” com les serps, la Xylella, les rates als illots, els gats o les cabres al Vedrà.

stats