Avui coneixem...
Societat 19/07/2021

Annalisa Marí: "Diane di Prima va ser més 'beat' que Ginsberg perquè era molt més antisistema i contracultural"

4 min
Annalisa Marí.

PalmaAmb l'antologia Beat Attitude, Annalisa Marí va apropar les poetes de la generació Beat als lectors en llengua castellana. Creadores que, tant als Estats Units com arreu, han estat relegades a l'oblit o minoritzades per acadèmics i editors. Es va publicar l'any 2015 i era la primera vegada que els poemes d'aquestes deu dones es traduïen al castellà. Enguany, Marí ha publicat l'antologia Quita tu cuello degollado de mi cuchillo (Torremozas), aquesta vegada dedicada íntegrament a l'obra poètica de Diane di Prima.

Traduïu Diane de Prima, una de les autores que incloeu dins Beat Attitude. Per què ella?

— Quan vaig fer l'antologia encara era viva i em sembla la poeta amb més corpus literari. Em va passar una cosa molt estranya: tenint tanta obra publicada, jo no havia llegit res de la seva obra poètica. Havia llegit Memorias de una beatnik, però és l'obra menys literària i més mediocre. És tan coneguda perquè es fa un trio amb Jack Kerouac i Allen Ginsberg... Però ella mateixa admet que ho va fer pels diners.

Amb tanta obra, per què no té tanta repercussió?

— Per ella el més important era l'art, va dedicar tota la seva vida a l'art. El màrqueting, el món de les grans editorials i el sistema capitalista no li interessaven. Pens que ella va ser més beat que Ginsberg perquè va ser molt més antisistema i contracultural. Un exemple és que fa cinc anys abans de morir els amics varen haver de fer crowdfunding per ajudar-la perquè tenia molts problemes de salut. Ara veim que és l'autora beat, tothom la compara amb Ginsberg, però ell va acabar la vida amb molta més dignitat. Una mostra de com la seva obra va ser infravalorada sense cap dubte.

- Els seus coetanis, les relegaven?

— De manera individual, Ginsberg deia que si hi hagués hagut més autores com Diane di Prima els hauria donat suport, però que, segons ell, el problema és que no hi havia més dones com ella. Vull destacar també que hi ha una antologia molt famosa d'aquesta època en què no la varen incloure perquè era l'amant de la dona de tal escriptor. I ella mateixa va dir en una entrevista que als seixanta ella no havia tingut el reconeixent que mereixia pel fet de ser dona. Per acabar, com a sistema patriarcal, el que s'intenta aconseguir és la invisibilització de les autores i passa en altres generacions literàries. Mires el realisme màgic, la generació dels cinquanta a Espanya, la del 27... tots homes. Això ha de ser un sistema, no?

Deis que us interessa el beat perquè és com un de preludi de la contracultura, el feminisme, el moviment hippie. Com es nota, en l'obra, tot aquest preludi?

— En les temàtiques de l'obra literària, per exemple. En les dones, les frustracions de les tasques domèstiques, el desig de viatjar amb totes les dificultats, la infidelitat, que estava acceptada per als homes i no per a les dones... Com deia Di Prima, era molt difícil actuar als anys cinquanta. I als seixanta ja passen a l'acció. En l'àmbit literari, es passa d'una escriptura formal i acadèmica a una altra amb el llenguatge del carrer.

A l'hora de la traducció, t'has de posar dins aquest món. Com ha estat, aquesta feina?

— Des del 2015 he anat llegint obra d'ella i acadèmica sobre ella i encara continuu. Al pròleg ho dic, agaf unes paraules de David Stephen Calonne, que diu que amb tota l'obra que té ella i la qualitat, és sorprenent com ha estat tant bastament ignorada pels universitaris. I crec que també podem dir pels editors i el públic en general.

Té una fita important Quita tu cuello degollado de mi cuchillo, on es publica, per primera vegada, Estufa de latón que se apaga, un poema que parla de l'avortament i que en un principi l'autora no us autoritzava a publicar.

— Sí, va ser una decepció quan em varen dir que no. No m'ho esperava gens. Després, varen escoltar la meva súplica, el correu electrònic d'una pàgina i mitja (riu) i em varen dir que Diane havia canviat d'opinió i deia que sí, que jo tenia raó, i que estava molt contenta que el traduís i que es publicàs finalment. Va ser un triomf.

Creis que hi va tenir a veure el fet que li explicàssiu com us havia ajudat a escala personal perquè al final decidís autoritzar-vos-hi?

— Sí, jo crec que li vaig explicar tan convençuda de tot el que m'havia ajudat aquest poema... És molt cru i molt verídic. Jo ara tenc bessones idèntiques, però vaig estar embarassada abans també de bessons, i vaig perdre l'embaràs. Jo també he avortat de manera voluntària i he tingut un avortament espontani. Sé què és i Diane capta tot el que comporta un avortament volgut de culpabilitat, acceptació... Ella va fer l'avortament de manera clandestina, tota sola, amb el risc de morir. Després, va prendre benzedrina i va entrar com en una espècie d'espiral de 48 hores d'escriptura i ha quedat aquesta joia. Se'm posen els pels de punta.

Quita tu cuello degollado de mi cuchillo. Per què triau aquest títol?

— No va ser la meva primera opció. A mi m'agradaven els versos finals d'un poema que acaba dient "baila", però la meva editora em va dir: això no ven (riu). Em va fer la proposta i al principi no ho veia perquè em semblava sanguinari. Però després li ho vaig dir a Laia Alegret, que és amiga i llibretera de Drac Màgic, i ella em va dir que es veia recomanant aquest títol. Després també vaig tenir la sorpresa que el company de Diane em va escriure i em va dir que era el seu poema preferit. Ja està, doble confirmació. Jo no l'hauria escollit, però estic molt contenta que sigui aquest.

stats