“Cada dia tenim més casos de ‘bullying”

Gabriela Paoli alerta que representa una amenaça a les xarxes socials

El bullying o casos d’assetjament escolar són en aquests moments un dels principals focus d’atenció en tots els àmbits. Prevenir-los, detectar-los i actuar-hi no és senzill. La psicòloga Gabriela Paoli ens defineix aquesta pràctica com “situacions basades en la desigualtat entre l’agressor i la víctima, en les quals s’estableix una relació domini-submissió i que es poden descriure com a accions o conductes en què un o diversos alumnes insulten, difamen, amenacen, fan xantatge, peguen, roben, difonen rumors o aïllen de manera sistemàtica una víctima, que podria veure-se’n greument afectada psicològicament”.

Una de les preguntes més freqüents per part dels progenitors és si aquests casos es poden detectar. En aquest sentit, Paoli comenta que “de vegades els infants tenen por que els pares no els entenguin, senten vergonya de reconèixer que no han estat capaços de resoldre el problema o no volen fer-los patir. Acostumen a amagar la situació o a minimitzar-la”. La psicòloga creu que per aquest motiu “els pares han d’estar molt pendents dels seus fills i és important que existeixi una comunicació fluïda basada en la confiança i la comprensió. Cal estar atents als canvis d’actitud, estats d’ànim, percebre variacions en la conducta o comportaments estranys com no voler participar en activitats, anar per un altre camí a l’escola o jugar sempre amb els mateixos companys”. De tota manera, Gabriela Paoli va més enllà i assegura que “l’indicador més rellevant és veure que l’infant no està tranquil, que contesta malament o té un comportament agressiu, sigui verbal o no. També és probable una baixada en el rendiment escolar fruit del nerviosisme, i en ocasions mal de cap, vòmits o mal de ventre”.

D’altra banda, una de les particularitats del bullying o assetjament escolar és que tots els adolescents poden ser-ne objecte. Paoli, però, destaca com a perfil “aquells alumnes intel·ligents, responsables i exigents amb si mateixos, amb baixa autoestima i certa dificultat en les relacions socials. En són especialment vulnerables els infants tímids, introvertits, hiperactius o amb alguna característica física diferenciadora, com l’obesitat o el fet de dur ulleres”.

I tot i que a ningú de nosaltres ens agradaria trobar-nos en una situació així, la psicòloga consultada per l’ARA Balears ens dona uns consells per saber de quina manera actuar si el menor ens comunica que pateix assetjament. Gabriela Paoli detalla que “s’ha de mantenir la tranquil·litat i que l’infant expliqui tot el que succeeix, intentar veure si ell és capaç de resoldre el problema, contactar amb el centre educatiu per informar-lo i exigir-li intervencions, reforçar l’autoestima de l’infant, parlar i reflexionar sobre altres situacions en les quals hagi resolt un problema o situació, i ensenyar-li que hi ha límits, com la violència, que no s’han de traspassar”.

Gabriela Paoli no presenta un panorama d’optimisme, ja que admet que “al nostre centre n’arriben cada dia més casos. A més, amb les noves tecnologies l’assetjament escolar s’ha traslladat a les xarxes socials i podem parlar de ciberbullying, circumstància que dificulta l’escenari”.

Tots en tenim una part de responsabilitat

La complexitat del cas mereix la màxima atenció de tothom. Per això, Gabriela Paoli té clar que “tota la societat n’és corresponsable. El centre escolar és una comunitat de persones configurada per alumnes, professors, pares i mares, i conviuen amb la intenció que els alumnes s’eduquin i es formin com a persones, oferint-los tots els mitjans perquè aconsegueixin ser autònoms i trobar un lloc en la societat”.

Finalment, un altre element imprescindible per a la conscienciació del problema són les institucions públiques. La psicòloga exposa que “s’ha de promoure la convivència respectuosa a través de programes de detecció i intervenció per actuar-hi tan aviat com sigui possible, i dur a terme un treball de camp entre l’entorn escolar, familiar i de salut amb l’objectiu d’implicar-hi tota la comunitat. Crec convenient donar-hi una resposta proactiva i reactiva una vegada sigui necessari, mitjançant la prevenció, tractant les causes que poden derivar en comportaments i actituds injustificades per part dels protagonistes”.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF