Desnonaments en diumenge: la nova tàctica antiocupa
Els grups d’habitatge anuncien un congrés conjunt, al novembre, per redefinir i unificar les seves estratègies
Barcelona“Estan desnonant sense ordre judicial a ronda Sant Pere, 56. Sense ordre judicial”. Amb aquesta piulada d’alarma, fa dos diumenges, els moviments veïnals en lluita per un habitatge digne van avisar, a les xarxes socials, d’un fenomen cada vegada més recurrent: els desallotjaments a través d’empreses de desocupació professionals en diumenge. Encara que els jutjats i les comitives judicials no emeten ordres de desnonament en caps de setmana ni festius, el sector privat sí que ho fa si ho considera necessari, amb mètodes que, segons els advocats consultats, estan “al límit de la llei”. Fa mesos que aquests col·lectius denuncien els desnonaments amb data oberta -que són més difícils d’evitar-, però ara han de mobilitzar-se també en diumenge.
“La propietat contracta un grup de persones que venen a intimidar els veïns i a fer-los fora de casa sense procés judicial i avisen els Mossos, que també s’hi personen. Ens passa molt sovint”, denuncia Paula Cardona, membre del Sindicat d’Habitatge del Raval. En aquests casos sense ordre judicial, la propietat avisa empreses com Desokupa (una de les més conegudes) i la policia per fer fora els veïns. Això és el que van viure els veïns del bloc de la ronda Sant Pere 56 diumenge de la setmana passada. A dos quarts d’una, els veïns del bloc (un immoble ocupat pels moviments veïnals) van alertar que els Mossos d’Esquadra intentaven entrar a l’edifici i als domicilis. Tot i no haver-hi cap ordre judicial, fins al lloc s’hi van desplaçar agents que van acabar carregant contra alguns dels concentrats. “També van venir uns homes contractats per la propietat per intimidar”, asseguraven els grups veïnals.
Al ser consultat per aquest diari, el cos policial aclareix que els agents antidisturbis “van anar-hi només per donar suport als agents de seguretat ciutadana, perquè la seva arribada va coincidir amb una protesta veïnal a la porta de l’immoble”. Segons matisen, “en cap cas s’hi van personar per desallotjar l’edifici, perquè no tenien ordre judicial per fer-ho”. Dues hores després, els veïns del bloc ocupat van tornar a rebre la visita d’una empresa privada que fa desallotjaments.
El fenomen no és nou, però és cada vegada més recurrent i ha disparat les alarmes entre la trentena de sindicats d’habitatge que hi ha a Barcelona, que el 16 i el 17 de novembre es reuniran per consensuar estratègies conjuntes i “unir forces”. El fet és que, en pocs mesos, empreses d’aquest tipus ja s’han personat en un bloc de Sants, al Raval, i fa només deu dies al bloc Llavors, del Poble-sec. Els grups veïnals -que aquest dilluns tenen previst fer una roda de premsa per donar més detalls del que va passar fa dos diumenges- han detectat que, a més de companyies ja prou conegudes com Desokupa o Fuera Okupas, “cada vegada hi ha més autònoms” en aquest sector.
“Hi ha lucre al voltant de l’ocupació, viuen d’això”, adverteix Joan Suqué, membre del Sindicat d’Habitatge de la Barceloneta. “Hi ha propietaris que contracten una d’aquestes empreses per 2.000 o 3.000 euros i d’altres que contracten una persona per 100 euros, perquè vingui a intimidar els veïns”, continua. “Sovint passa que, malgrat no haver-hi ordre judicial, i, per tant, ser un desallotjament il·legal, quan arriba la policia es posa al costat del sector privat”, coincideix Martí Cusó, de Resistim al Gòtic. El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, ho corrobora: “Tenim vídeos en què es veuen policies entrant a un domicili sense ordre judicial. Això, a mi, al principi, em va impactar molt”, admet.
Una llei poc definida
Per contra, la constitució d’aquestes empreses de desocupació és legal i consten al registre mercantil com a empreses de serveis al sector immobiliari: “Estan al límit de la llei, però procuren no traspassar-la”, explica la professora de dret civil de la UB Chantal Moll. El “problema”, segons Moll, es divideix entre dos drets, el de la propietat i el de la inviolabilitat del domicili, i manté que és terminològic. “El concepte de domicili no està ben definit. A més, no va lligat a tenir-ne la titularitat, ni de lloguer ni de propietat [...], sinó al fet d’estar-hi vivint a dins”, explica l’advocada per resumir fins on arriba el dret a la inviolabilitat del domicili.
Aquestes empreses intenten, segons Moll, defensar el dret a la propietat dels seus clients fent que els ocupes marxin “sense cometre delicte”. Per això moltes vegades les intimidacions que denuncien els veïns, que segons Moll es podrien denunciar per “coaccions”, tenen lloc als portals i altres zones comunes.
En les seves pàgines web, aquestes empreses promocionen la seva capacitat per fer fora “veïns precaris” i “màfies” que extorsionen propietaris. “Són empreses sustentades per l’extrema dreta que usen el terme màfia molt a la lleugera”, assegura Suqué, que manté que “l’ocupació també porta inherent “la lluita de classes, la racionalitat i la redistribució de la riquesa”. Tot i això, conclou que, segons la seva experiència fins ara, “un de cada mil casos pot ser una màfia. La resta, veïns”.
