PANDÈMIA
Societat 22/08/2020

Qui tem la vacuna contra el covid-19?

La desinformació a les xarxes conviu amb aportacions científiques i controvèrsies sobre distribució i producció

Xavier Pujol Gebellí
4 min
Qui tem la vacuna contra el covid-19?

BarcelonaHi haurà poc debat, almenys a casa nostra, sobre si caldrà o no vacunar-se contra el covid-19. No hi serà a la comunitat científica ni tampoc entre els professionals sanitaris. Sí que hi haurà reticències en sectors de la població que s’aniran esvaint a mesura que es comprovin la seguretat i l’eficàcia de les diferents vacunes disponibles. Això a la vida real, perquè a les xarxes socials el debat és ben viu, tot i que majoritàriament es fonamenta en les fake news i la desinformació. A l’altre extrem, el debat respon a interessos polítics i econòmics. Ningú no té clar del tot com s’abordarà una producció tan massiva i, el més important, com es distribuirà. L’obligatorietat de vacunar-se i el pes dels moviments antivacunes queden, de moment, en un segon pla.

“No crec que al nostre país la vacuna contra el covid arribi a ser obligatòria”, opina Magda Campins, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El focus, assegura Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament d’ISGlobal -centre impulsat per la Fundació La Caixa- caldrà situar-lo a vèncer les reticències d’aquells que dubten si seguir o no les recomanacions sanitàries. “Els moviments antivacunes són minoritaris i en general poc organitzats”, explica. L’excepció són les xarxes socials, on es detecten campanyes de desinformació “alarmants”. Un informe lliurat el 19 d’agost passat per Avaaz, plataforma global d’internautes amb més de 63 milions de membres, quantifica en 3.800 milions les visites a pàgines web i perfils de Facebook en què es difonen informacions tendencioses en només un any.

Missatges interessats

El cas, però, és que la immensa majoria d’aquestes pàgines i perfils amaguen interessos que no tenen res a veure amb la salut. Gairebé la meitat, segons Avaaz, aprofiten la sensibilitat dels usuaris per aquesta temàtica per introduir missatges polítics conservadors, negacionistes o de tipus econòmic. “El que té valor real és el clic”, diu l’expert d’ISGlobal. “Només incidirà en aquelles persones que dubtin”, pronostica en relació a les futures vacunes contra el covid.

Del que es tracta és de saber qui expressarà dubtes i en quina mesura. Campins opina que la incidència serà baixa i que no es mourà més enllà de l’1% al 3% de la població. Serà per motius religiosos o de creences, com ha estat històricament, o per la posició refractària de “grups minoritaris amb un alt nivell cultural” que expressen desconfiança i que sovint s’associen a estils de vida que solen defensar teories conspiratòries respecte a l’alimentació industrial o el paper de les companyies farmacèutiques.

Si es vol parlar de “debat real”, defensen els dos experts, cal fer-ho de ciència i d’economia. “El primer problema és el de la seguretat”, considera l’epidemiòloga de la Vall d’Hebron. “Les vacunes que han entrat en fases clíniques han demostrat ser segures, segons les regulacions sanitàries d’arreu”. L’excepció és l’Sputnik V russa, de la qual se’n desconeix gairebé tot. “Totes parteixen de models ja existents i provats”, afegeix Vilasanjuan.

Els diferents models de vacuna en fase clínica es basen en tecnologies de vectors, RNA missatger o la més clàssica amb patògens inactivats. Totes elles amb indústria potent al darrere i fortament regularitzades. Segons la literatura científica publicada fins ara, serien esperables efectes adversos en forma de dolor muscular o mal de cap, tots dos en gairebé el 15% dels casos, o sensació de confusió (6%). Sempre de manera lleu o moderada. Les complicacions greus podrien arribar, en el pitjor dels casos, a l’1%.

L’expectativa sobre l’eficàcia

L’altre punt de debat és l’eficàcia. “Si som realistes, no hauríem d’esperar una cobertura gaire superior al 50% en la primera generació”, estima Vilasanjuan. “Això ja és molt -considera Campins-. Ens acostaria molt a la vacuna de la grip”. Si bé no sempre es pot evitar la malaltia, sí que es poden prevenir les complicacions greus i la mortalitat associada, factor determinant en la lluita contra el covid. Una altra cosa és saber el grau d’immunitat i la seva durada. Per a Campins, “fins que no entrem en la fase 4, la que correspon a la postcomercialització, no podrem valorar aquests aspectes”.

Una altra cosa és com s’estan encarant les fases de producció i distribució. Fons d’inversió, grans corporacions i estats reserven produccions massives de fins a 300 milions de dosis. Tot i això, l’aposta no és a un únic cavall guanyador. Els Estats Units i la Unió Europea, de la mà de la indústria, estan diversificant el risc, de manera que les reserves són per a dues o més vacunes.

Davant la previsible priorització que pugui fer cada govern en defensa dels interessos sanitaris del seu país, hi ha un ampli consens, que va des de l’OMS fins a les comunitats científica i mèdica, de prioritzar l’administració de la vacuna al col·lectiu de professionals sanitaris i als grups més vulnerables, com ara persones grans o amb patologies prèvies. “Seria el més intel·ligent”, defensa Vilasanjuan. En previsió, Campins introdueix un matís rellevant: “Potser caldria dotar-nos de capacitat de producció i enfortir el nostre sector farmacèutic”. S’evitarien així els problemes de falta de subministraments com va passar amb els EPI o els respiradors.

stats