HÀBITATS NATURALS

Desconfinar (per fi) les llibreries

La reobertura dels establiments es fa també d’acord amb les normes de seguretat

La llibertat és una llibreria, diu un vers famós de Joan Margarit (que, per cert, aquesta setmana ha fet vuitanta-dos anys: molts d’anys i bons). Segurament és per això que durant aquests darrers dos mesos, en què hem vist les nostres llibertats retallades fins molt més enllà del que mai havíem imaginat, les hem trobat a faltar especialment. La retallada de llibertats té tota la pinta d’haver de continuar, i aquesta mateixa setmana hem conegut un document intern de la Guàrdia Civil en què el cos policial paramilitar (l’Institut Armat) es proposa mantenir el que anomena “la monitorització permanent” que exerceix a les xarxes socials d’ençà que es va decretar l’estat d’alarma. S’esperen moviments desestabilitzadors a mesura que la ciutadania es vagi quedant sense feina, i el poder tolera malament les protestes que no vinguin dels barris alts madrilenys. S’acosten temps durs, i no direm que les llibreries seran més necessàries que mai perquè ho seran tant com sempre.

Vaig anar a Manacor per veure com tornava a la vida activa Món de Llibres, la llibreria que Fausto Puerto va obrir i regenta a la capital del Llevant, al setembre farà setze anys. N’hem parlat en alguna altra ocasió i sempre val la pena fer-ho, perquè si totes les llibreries són especials, una llibreria especialitzada en literatura i situada a la Part Forana encara ho és més. Això era dimarts d’aquesta setmana i es pot dir que Món de Llibres ja funcionava tan a ple rendiment com ho permet la fase 1 que havíem estrenat dilluns. La setmana anterior Món de Llibres ja havia escalfat motors d’acord amb les normes establertes per la fase 0, és a dir, despatxant llibres amb cita prèvia. En Fausto explica l’experiència:

-Era tot plegat ben insòlit, les coses com siguin. La gent telefonava i et demanaven: “Tens aquest llibre?”, i jo deia: “Sí”. Després preguntaven: “El puc venir a cercar?”, i jo: “Sí”. Quedàvem a tal hora, venien a cercar el llibre i se’n tornaven disparats, no s’aturaven a xerrar ni res.

És l’aire melancòlic i culpabilitzat que han adquirit els moviments i les activitats habituals durant el confinament. Fins i tot a les portes dels supermercats es formaven coes de persones que miraven en terra amb la cara tapada, i que evitaven xerrar entre elles. Si anar a comprar queviures prenia aquest aire vagament subversiu i més aviat trist, imaginem el fet d’adquirir un llibre després de dos mesos de no poder fer-ho, i a més amb cita prèvia. En Fausto recorda la incertesa amb què ell, com tothom, va viure els dies anteriors a la declaració de l’estat d’alarma:

-Tenia programades tres presentacions de llibres, i fins al darrer moment es va plantejar el dubte de si podien mantenir-se o no de qualque manera, encara que fos amb restriccions. En especial hi havia una persona reticent a suspendre o posposar la presentació del seu llibre, i amb qui vam estar pendents fins al darrer moment de si es podria fer o no. Evidentment ja sabem tots com va anar, però el cert és que en aquell moment no estava tan clar. El dissabte 14 de març jo vaig ser aquí, al matí, però al vespre ja va sortir Pedro Sánchez i va decretar l’estat d’alarma. El dilluns següent vaig venir a fer quatre feines amb la persiana abaixada i vaig deixar ben tancat. En principi per catorze dies, però, a mesura que anaven transcorrent, ja vèiem que necessàriament la cosa aniria per llarg. I així va ser.

Normes de seguretat

Per descomptat, la reobertura es fa també d’acord amb les normes de seguretat. Món de Llibres té ara un aforament limitat a quatre persones, i evidentment els actes amb públic (presentacions, recitals de poesia o música, etc.) estan descartats com a mínim fins passat l’estiu, i sempre supeditats a l’evolució que pugui tenir el coronavirus en els propers mesos. El racó amb la petita barra on en Fausto solia oferir cafès (i qualque gintònic) als clients està ara fora de servei, i ha aprofitat per posar-hi una altra taula amb llibres. El local i tot el que conté ha de ser degudament desinfectat, el llibreter opera amb guants i mascareta i remarca que la majoria de clients compareixen també amb la mascareta posada, encara que això en alguns casos dificulti la comunicació i doni peu a situacions hilarants. També estava pendent de la mampara per al taulell de la caixa, que li havia d’arribar el mateix dimarts o l’endemà com a tard. I té com a deures per afrontar l’any vinent, i ja com a pauta d’ara endavant, la necessitat de reforçar el vessant no presencial de la llibreria: la pàgina web, les vendes online, la presència a xarxes socials, etc. Si les eines digitals i telemàtiques ja eren importants abans de la pandèmia, en els darrers mesos s’han fet definitivament imprescindibles. Però de tota manera, quan es tracta de llibres no tot es pot digitalitzar:

-El virus ens va barrinar Sant Jordi, clar -reflexiona en Fausto-. Jo som partidari de celebrar-lo encara que sigui en una altra data, però aquesta del 23 de juliol que s’ha proposat la veig cada dia més impracticable. No crec que estiguem en condicions per fer sortir la gent en massa al carrer. I, a més, el 23 de juliol normalment fa una calorada i la gent no pensa tant en llibres... Tal vegada a la tardor!

Mentre parlam va passant un degoteig de clients: alguns venen a cercar un llibre que ja havien comanat, d’altres s’acosten a veure si troben allò que volen. Saben que sempre poden confiar en la prescripció i el bon criteri d’en Fausto, i a pesar de les mascaretes se’ls nota contents i alleujats quan entren, com qui toca mare i es treu un pes de damunt. Definitivament, les llibreries ens fan molta falta en els temps que venen.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF