URBANISME

Es desconeix el risc d’esfondrament de 35.600 m2 construïts sobre coves càrstiques

La infiltració d’aigües residuals dels habitatges pot causar danys ambientals a cavitats protegides

La franja litoral del Migjorn i Llevant de Mallorca i la zona de Cala Blanca, a Menorca, sumen aproximadament 35.628 metres quadrats de construccions i infraestructures que coincideixen amb el recorregut de cavitats càrstiques. D’aquestes obres, es desconeix quin és el grau de vulnerabilitat al qual estan exposades per la possibilitat d’esfondrament d’alguna de les coves, segons s’explica en dos estudis del doctor en Geografia Física i Geomorfologia Litoral Pau Balaguer.

A més, les cavitats analitzades estan incloses dins la Xarxa Natura 2000, fet que obliga a aplicar mesures preventives dirigides a evitar les activitats que impliquin el deteriorament d’aquests hàbitats naturals i de les espècies que hi viuen i en depenen. D’aquesta manera, des de l’any 2015 hi ha un pla de gestió i regulació del Govern balear que té com a objectiu la conservació de 30 coves, però tot i això s’hi continua construint a damunt.

La Comissió Mundial sobre ÀreesProtegides considera que les coves són llocs importants per a l’estudi d’aspectes geològics, geomorfològics, paleontològics, de la prehistòria i la història. “A les coves es desenvolupen hàbitats amb un equilibri molt fràgil i espècies que només poden viure en aquest ambient”, explica el geògraf. La infiltració d’aigües residuals del clavegueram o de pous morts perjudicaria l’ecosistema de les coves. Un altre factor a tenir en compte és que poden formar part del sistema d’aqüífers i pot ser “molt perillós” que es contaminin, segons el geògraf.

Migjorn i Llevant mallorquí

A l’informe Estimació de construccions compromeses per la presència de coves en el litoral del sud i llevant de Mallorca mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, Balaguer conclou que la cova més afectada per construccions és la de Vallgornera, mentre que la que en té una major proporció damunt és la del Drac de Cala Santanyí. Pel que fa a la data d’edificació dels habitatges, destaca la cova del Coll, que travessa la barriada del Rivetó de Portocolom, amb construccions anteriors a la primera meitat del segle XX. També s’ha estudiat la cova coneguda com Genovesa o d’en Bessó.

L’autor qualifica de “considerable” el grau de construcció als terrenys que hi ha sobre les coves del Coll i del Pas de Vallgornera, duita a terme quan feia temps que ja es tenia un mapa gairebé complet de les cavitats. Destaca els més de 900 m2 i 2.000 m2, respectivament, construïts damunt les dues coves.

Un cas al litoral menorquí

En el cas de Menorca, el geògraf presentà dijous a les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears una Anàlisi cronològica de les construccions localitzades sobre les coves de Cala Blanca. L’àrea on hi ha les coves es localitza dins la urbanització del mateix nom, al sud de Ciutadella. Després que des de l’any passat es conegui la intenció de la Conselleria de Promoció Turística del Consell Insular de l’illa d’obrir al públic i, per tant, fer visitables algunes de les coves, Balaguer va voler continuar ampliant l’inventari. L’objecte d’estudi han estat les coves de l’Aigua, de na Megaré, del Màrmol i de la Tauleta. En aquest sentit, l’autor assenyala que, a Menorca, la major part de les construccions s’han edificat una vegada que ja es tenia documentació de les cavitats, de manera que això hauria de “fer reflexionar” sobre “la necessitat de difusió de la informació tècnica i científica amb vista als principals agents i actors administratius que actuen sobre la zona costanera”. També afegeix que un dels seus objectius és que la gent sàpiga que viu damunt tot un sistema de coves, i ha de conèixer i tenir en compte què hi construeixen i si la legislació els empara. A més a més, “es tracta d’un factor que influeix cada dia”, apunta el geògraf.

Balaguer recorda que ha pogut fer els dos treballs “gràcies a l’esforç d’un gran nombre d’autors que han publicat els treballs existents per a cada cova i per la seva disponibilitat pública”. Com a tasques pendents d’estudi, destaca la possibilitat de determinar diferents graus de vulnerabilitat dels terrenys en els quals es desenvolupen les coves, amb especial interès a àrees urbanes.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF