A Eivissa sí que hi havia serps abans que hi arribassin els humans

Descobreixen restes d'un escurçó nan que s'hauria extingit amb la colonització de l'illa i la introducció de les rates cellardes

A Eivissa, al contrari del que es creia fins ara, hi havia serps abans que les dugués l'home. A l'illa s'hi han trobat restes d'una de bastant peculiar: l'escurçó nan d'Eivissa ( Vipera laptastei ebusitana), un animal que va viure només a la pitiüsa gran fins que hi arribaren els humans, fa uns 4.000 anys, segons ha comunicat aquest dimarts la Universitat de les Illes Balears. Paradoxalment, la colonització humana de l'illa va dur a l'extinció d'aquesta serp i, més tard, a la introducció d'altres espècies invasores d'ofidis que ara són un problema ecològic a l'illa. 

La troballa, que s'acaba de publicar a la revista  Zoological Journal of the Linnean Society, l'ha feta el paleontòleg eivissenc Enric Torres Roig, revisant el material que guarda l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) del jaciment paleontològic des Pouàs, a Sant Antoni de Portmany, quan preparava la seva tesi doctoral. Entre milers d'ossos de sargantanes, Torres va identificar vèrtebres petites, mil·limètriques, d'una serp. En va acabar localitzant més de 6.000, i també algunes restes dels cranis.

Els escorpins poden ser la nova espècie invasora d’Eivissa?

Estudiant aquestes mostres, amb la col·laboració de científics de les Balears però també de la península, de París, d'Austràlia i de Portugal, varen descobrir que els ossos eren d'un escurçó diferent dels que s'havien conegut fins ara, i especialment petit. Les restes dels exemplars adults més grossos que s'han trobat indiquen que no feien més de 45 centímetres. Tot i això, amb un estudi genètic s'ha determinat que l'animal estava relacionat amb l'escurçó ibèric ( Vipera latestei), que arriba als 70 centímetres de llargada. 

Un escurçó mariner

La investigació apunta que els escurçons eivissencs s'haurien separat dels del nord-est de la Península fa menys d'un milió i mig d'anys, i que, per tant, haurien arribat a l'illa per mar. Eivissa és una illa des de fa més de cinc milions d'anys. Es tractaria de l’únic vertebrat terrestre no volador que, pel que se sap, hauria colonitzat les Balears per aquesta via.

Els experts creuen que l'escurçó nan d'Eivissa va viure a l'illa fins que hi arribaren els humans, fa poc més de 4.000 anys, i que es va extingir a causa de la introducció involuntària, en vaixells, de la rata cellarda. Aquesta espècie de liró menja petits vertebrats i és l'únic animal introduït pels humans que va poder extingir la serp, segons els científics. Ara ja no queden rates cellardes a Eivissa, però hi ha testimonis que indiquen que n'hi varen haver. 

10 de les espècies invasores més nocives per a la biodiversitat

L'escurçó nan hauria conviscut amb la sargantana pitiüsa, i segons els investigadors molt probablement n'era un depredador, i amb una fauna en què no hi havia mamífers terrestres. Es tractaria de l'únic escurçó endèmic de les grans illes de la Mediterrània occidental que va sobreviure fins que hi arribaren els humans. A Mallorca, Menorca i Sardenya, segons recorda la UIB, hi va haver escurçons durant el pliocè –fa entre 5,3 i 2,6 milions d'anys.

Torres, de la Universitat de Barcelona, ha fet aquesta recerca amb investigadors de la Universitat de l'Imedea (Josep Antoni Alcover i Joan Pons), de la Universitat de Saragossa (Pere Bover), de la unversitat d'Adelaida (Kieren Mitchell i Holly Heiniger i Matthew Williams), del Museu d'Austràlia del Sud (Alan Cooper), de la Universitat de Porto (Martínez Freiria), i del Museu Nacional d’Història Natural de París, (Salvador Bailon). 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF