Demanen més centres públics d'educació experimental per als infants de les Illes

Més de 400 persones es reuneixen a Pollença per debatre sobre les millores que es poden introduir en l'actual sistema docent

Més de 400 professors i experts en educació reunits aquest cap de setmana a Pollença en el marc de les jornades d'Educació per la Vida han debatut sobre la necessitat de reenfocar l'actual sistema educatiu de les Illes  cap a una  formació més integral i han demandat més recursos i l'aposta del Govern per la creació de centres públics d'educació experimental.

Aprendre a llegir i escriure o a sumar i restar no és suficient  per a  aquests professionals de l' ensenyament . La idea  és   apostar  per una nova educació holística que  tingui  entre les seus principals pilars l'amor i la  saviesa   en lloc  dels coneixements.

Guillem Ferrer, impulsor de les jornades i cofundador del moviment A p oc a poc , ha explicat que aquest tipus d'educació permetria a les persones "relacionar-se millor amb ells mateixos, amb els altres i amb allò que ens sustenta". En opinió seva, els conflictes que hi ha al món són un mirall  del que  tenim en el nostre interior, per la qual cosa  necessitam  que l'educació ens aporti aquesta millora com a persones.

" Demanam  centres experimentals públics d'educació per tal que puguin anar aportant a tots els centres les millores que s'aconsegueixin. A les Illes ja tenim escoles d'aquest tipus, però són privades.  Necessitam  escoles  públiques" , destaca Ferrer.

Estimular la imaginació

Una de les conferències seguides amb més expectació ha estat la de  Satish   Kumar,  fundador de  The   Small   School , una escola de Primària i Secundària pionera en l'educació holística. Kumar ha recordat als mestres de la sala la necessitat d'estimular la imaginació  dels infants per  sobre de la resta de coses. "Cada escola hauria d'ensenyar a ballar, tots hauríem de ser poetes, que vol dir saber fer coses amb la nostra imaginació", ha dit.

Kumar  ha destacat que avui dia la imaginació no es veu encoratjada a les escoles, a la universitat o als llocs de feina, on la prioritat és copiar les idees d'altres i seguir les normes. "Tots tenim imaginació, no l'hem d'anar a comprar al supermercat", per això considera que s'ha d'estimular, perquè les grans obres arquitectòniques, d'art o polítiques provenen de la imaginació. Així mateix,  ha reclamat als mestres que s'assegurin d'ensenyar a pensar als seus alumnes, sigui quina sigui la seva assignatura.

A Espanya, explica Ferrer, hi ha més de 40 escoles públiques que funcionen amb aquest nou enfocament i que són casos d'èxit. "No hem d'inventar res, només hem de tenir aquesta visió i aprendre del que fan els altres. Els mestres ja estan fent una revolució, hi ha moltes escoles que tenen petits projectes que van en aquesta línia, però  consideram  que no n'hi ha prou. Necessitam  una escola global holística, perquè és el camí. Les escoles han d'acompanyar l'infant, no han de ser autoritats, han de ser presència", destaca l'impulsor de les jornades, que han arribat a la quinzena edició.

Treballar amb projectes

Berenice  de  Lorenzo , professora de Secundària a l'IES de Binissalem, és una de tantes docents que considera que s'ha d'anar per un altre camí per educar els infants. La falta de recursos i l'excessiu pes del currículum i la normativa fa que els canvis siguin lents i costin molt. "Aquest currículum ens pesa molt i realment està obsolet; per exemple, del canvi climàtic no en diu res", destaca.

Tot i que els canvis costen, al seu institut es treballa per projectes amb la intenció d'introduir una manera diferent d'educar els infants. "No ens podem excusar per la falta de recursos, però una millor educació suposaria unes millors ràtios entre professors i alumnes per anar cap a una atenció individualitzada i personalitzada",  precisa De Lorenzo .

El model actual, segons els mestres, implica una educació igual per a tothom. "El que hem de fer és, amb els recursos que tenim ara, intentar arribar a cada alumne de manera individualitzada, treballant en equips o petits grups, ja que entre iguals aprenen molt", explica. A més, destaca que els projectes tenen un producte final que s'aboca a la societat, ja sigui amb presentacions a pares a l'Ajuntament, ajudant ONG  o amb altres fórmules.

Le  metodologia de l'Escola  Kumar  de Mallorca, dirigida per  Mandy   Merklein,  està basada en els projectes. Els alumnes treballen  tota una  sèrie de coneixements i habilitats tocant de peus a terra i realitzant un projecte real. "Cap, cor i mans", segons explica  Merklein , es posen en marxa amb aquest tipus de metodologia.

Escola Kumar (Marratxí)

L'Escola Kumar de Mallorca, dirigida per Mandy, realitza tallers i cursos certificats per acostar la gent a experiències reals de com es pot viure en un món amb una petjada ecològica molt menor i millorant tant la seva qualitat de vida com la de la seva comunitat. És el que es coneix com a permacultura i és seguida a tot el món per milions de persones.

El mateix centre, a Marraxtí, és un lloc demostratiu d'autosuficiència i vida holística. En aquest entorn comparteixen un espai d'aprenentatge amb individus amb ganes de viure una vida més sostenible cuidant el planeta i tots els éssers que l'habiten. Per exemple, un dels projectes reflecteix les renovacions que es poden fer en cases familiars típiques de Mallorca a través d'un disseny en permacultura per viure d'una manera més sostenible, econòmica, ecològica i eficient.

"Les escoles no ofereixen aquesta mena d'experiència. La formació és teòrica. Quan els infants  poden posar en marxa un projecte a la vida real obren els ulls a la vida. Per millorar, l'escola actual  s'hauria d'obrir a la comunitat, fent, per exemple, horts urbans per a gent major. Fent  activitats útils, com muntar un banc amb  palets reciclats , i saber com es fa i què costa, aprenen a gestionar", defensa  Merklein .

Virginia  Creixell, que gestiona a Palma l'escola  La Akademia,  també subratlla que l'educació actual no aporta respostes a gran part dels estudiants. El curs d'aquest centre ofereix als joves alumnes eines per tal que es coneguin a ells mateixos. Es treballa la intel·ligència emocional perquè és un coneixement que no es tracta a l'escola tradicional, que està més centrada a preparar les persones per incorporar-se al mercat de treball.

La Akademia (Palma)

De manera completament gratuïta, promou l'educació emocional entre joves de 18 i 23 anys. La seva finalitat és acompanyar al·lots sensibles i curiosos perquè aprenguin a ser feliços i descobreixin qui són veritablement, a fi que trobin el sentit que volen donar a les seves vides. A través de l'autoconeixement i la responsabilitat personal, inspira perquè els joves sanin la seva autoestima, conreïn la confiança en si mateixos i desenvolupin tot el seu potencial, emprenent una funció professional útil, creativa i amb sentit en la nova Era del Coneixement. És present en 50 ciutats d'Espanya i 50 països d'Amèrica Llatina.

"Si no tens intel·ligència emocional, no vas enlloc, per molts de coneixements que tinguis. Això sí, després aquesta intel·ligència ha d'anar acompanyada per la cognitiva. En aquesta societat de canvi constant, cal estar preparant en els dos sentits", conclou Creixell.

 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF