Terres abandonades
Del 1968 fins ara s’ha desocupat un 50% dels conreus per manca de rendibilitat
De fa cinquanta anys ençà, l’abandonament de terres agràries és un fet que no ha aturat de pujar un any darrere l’altre. Quanta superfície agrària s’ha abandonat a les Balears? L’observació directa ja fa veure que és molta. Les dades també parlen: si ho analitzam des dels moments de màxima ocupació agrària del territori (276.000 ha el 1968) fins ara (140.000 ha el 2020) podem dir que s’ha abandonat (o ocupat per altres activitats) un 50% de les terres conrades. De tota manera, la xifra és més alta, ja que el càlcul de 140.000 ha conrades per a l’any 2020 és molt optimista. Les causes de l’abandonament són l’escassa o nul·la rendibilitat dels conreus i els processos d’ocupació del sòl rural per altres activitats, sobretot urbanitzadores. El sòl agrari desapareix a marxes forçades.
Desaparició dels agricultors
La raó de la fuita d’efectius és la dificultat de poder viure dignament d’aquest sector
Tant com la desaparició dels conreus és important la desaparició dels agricultors. Dels més de 100.000 agricultors dels anys cinquanta del segle passat hem passat a uns 6.000 ocupats en el sector primari, dels quals sols un milenar són explotacions professionals. Si consideram el sector agroalimentari en el seu conjunt, incorporant-hi la transformació i la comercialització, les xifres són molt més altes. Amb això, la desertització pagesa és un procés en marxa, malgrat la incorporació de joves dels darrers anys, que és insuficient per contrarestar les pèrdues d’efectius agraris. La raó d’aquesta fuita és la dificultat de poder viure amb dignitat de l’agricultura i la ramaderia. La desfeta es va accelerar amb la incorporació a la UE, sense assegurar un tractament de la insularitat per a les Balears, cosa diferent al que passà a les Canàries.
La pressió sobre el sòl
La pujada de preus al rústic dificulta l’accés a la terra als nous agricultors
El valor del sòl rústic a les Balears no atura de pujar. Ni la pandèmia ha aconseguit aturar una escalada que està determinada per les expectatives de l’edificació residencial. Aquesta pressió, sobretot a certs redols, posa difícil l’accés a la terra als potencials joves agricultors. L’agricultura, en aquestes àmplies zones on més hi ha més competència pel sòl, tendeix a mantenir-se de manera residual en els intersticis no ocupats per la urbanització, cosa que ja apuntà Albert Quintana fa cinquanta anys. Però el cens de conreus i especialitzacions ramaderes que mantenen una rendibilitat a preus de mercat és esquifit. Els regadius productius i el vinyet en serien dos exemples; la resta són conreus extensius que, en general, no es poden desvincular de les subvencions per mantenir-se.
Preocupació dels ramaders
La pujada de preus no permet compensar els costos i no poden viure amb dignitat
La situació sobrevinguda sobre el sector ramader, a partir, sobretot, de l’increment dels preus de l’alimentació i de l’energia, continua fent mal. A Menorca les vaqueries estan suportant una situació difícil arran que el preu de la llet no compensa els costos i la producció formatgera no és suficient per absorbir la producció. Al Migjorn de Mallorca s’hi afegeix una sequera persistent i maleita que capfica els agricultors en el desànim. Han de comprar el menjar que la terra assedegada no pot produir i això els du a la inviabilitat. S’estan creant les condicions perquè la reducció de cabana ramadera i l’abandonament de terres es multipliqui exponencialment i en poc temps. Els preus percebuts pels pagesos i ramaders haurien de permetre viure amb dignitat del treball de la terra.
Gabriel Torrens
El jutge ha declarat que havia obrat amb raó i justícia i el cas s’ha arxivat
La decisió judicial d’arxivar les diligències obertes a Gabriel Torrens per un expedient de ramaderia ha estat rebuda amb alegria generalitzada al camp agrari. El jutge no podia ser més clar quan ha dit que Torrens havia actuat en exercici de les seves funcions i obrat d’acord “amb la norma, la raó i la justícia”. L’actuació de Torrens ha quedat clar que va ser ajustada a dret. Però no sols això, sinó que, a més, s’ajustà a la raó i a la justícia. La llei s’ha de complir, sense dubte, però la seva aplicació ha d’anar acompanyada de la raó i la justícia. El sector ramader està cansat d’un tractament d’escassa empatia cap a la gent que, en condicions precàries, manté la ramaderia balear viva. Per això el reconeixement a la persona de Gabriel Torrens és unànime i la satisfacció per com ha acabat aquesta qüestió és completa.
