JUSTÍCIA
Societat 05/05/2018

El darrer capítol del cas Nóos

El Suprem donarà a conèixer de manera imminent la sentència del cas més mediàtic dels darrers anys

Sabrina Vidal
4 min
Iñaki Urdangarin, en un moment del judici que va tenir lloc a Palma.

PalmaDiuen que la sentència està enllestida, però encara no ha arribat el dia de fer-la pública. Des que el 21 de març el Tribunal Suprem de Justícia va iniciar la deliberació per la revisió de la sentència de l’Audiència de Palma sobre el cas Nóos, ha passat un mes i mig. La decisió judicial definitiva que podria dur el cunyat del rei, un membre de la família reial espanyola, a anar a la presó és imminent.

La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les defenses d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres i Jaume Matas, entre d’altres, varen presentar fins a 77 recursos diferents a una sentència que, com és habitual, no acontentà cap de les parts.

L’Audiència condemnà 7 dels 17 acusats d’aquest cas, que -cal recordar-ho- nasqué com un derivat del cas Palma Arena. Només tres dels condemnats tenen pena de presó.

Iñaki Urdangarin

Per a Iñaki Urdangarin es demanen sis anys i tres mesos de presó, perquè es considera que aprofità el seu lloc institucional “privilegiat” per obtenir contractes públics tant a les Balears com a València, a través de l’Institut Nóos, que li aportaren suculents beneficis econòmics.

L’Audiència considerà que el gendre del rei va cometre un delicte continuat de prevaricació, falsedat de documents, frau a l’administració, tràfic d’influències, malbaratament de cabals públics i dos delictes contra la Hisenda Pública. A la sentència es descriu que el fet de ser part de la família reial li va servir de “pressió moral” per encaminar la voluntat dels polítics i càrrecs públics a l’hora d’obtenir contractes.

Si es confirmàs la sentència de l’Audiència, a més hauria de pagar 513.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

A l’hora de recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, va al·legar que actuava únicament com un mediador per aconseguir els contractes esportius, com el fòrum proposat a les Balears, basant-se en els seus coneixements.

Per la seva banda, la Fiscalia demana un increment de la pena de presó d’un mínim de 10 anys i un màxim de 14.

Diego Torres

La condemna més alta que dictà l’Audiència de Palma, però, va ser per a l’exsoci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, per a qui decretaren vuit vanys i sis mesos de presó i una multa d’1,7 milions.

A Torres, se’l considera l’ideòleg de la trama que ha investigat el cas Nóos. Els càrrecs pels quals se’l condemna són similars als d’Urdangarin: un delicte continuat de prevaricació, delicte per falsedat en document públic i malbaratament de fons públics, a més de frau a l’administració, tràfic d’influències, blanqueig de capital i un delicte contra la Hisenda Pública.

Durant el judici, Diego Torres va acaparar bona part del focus mediàtic en destapar alguns correus electrònics compromesos que cercaven demostrar que la casa reial estava al corrent de les activitats il·legals que compartia amb Iñaki Urdangarin.

Però no només això, Torres també intentà desvincular de la trama la seva dona, Ana María Tejeiro, assegurant que el seu paper dins l’Institut Nóos era similar al de la infanta Cristina.

Tot i la defensa a ultrança de la seva innocència, Torres és qui de moment té la petició de presó més alta. Ara bé, res a veure amb el que l’acusació demanà per a ell en el seu moment: 22 anys i mig entre reixes.

Ara, la seva pena podria incrementar-se fins als dotze anys i deu mesos de presó.

Jaume Matas

L’expresident del Govern és l’únic polític condemnat a presó dins el cas: 3 anys i 8 mesos per un delicte continuat de prevaricació, falsedat en document públic, malbaratament de cabals públics i frau a l’administració.

Segons l’Audiència, durant la contractació de l’empresa Noós, l’administració de la Comunitat Autonòma no va seguir la via legal per la influència que exercia Iñaki Urdangarin.

En el seu moment, mentre el cas estava en fase d’instrucció, el mateix Jaume Matas reconeixia en un programa de La Sexta que la figura del gendre del rei (ara emèrit) suposava “un gran aval” per apostar pel projecte que havien presentat. A més, Matas reconeixia que com que la família reial és “fonamental” per a Mallorca, no es mirà ni xifres, ni quantitats, “fèiem tot el possible perquè estiguessin bé”, va dir.

I entre allò possible hi va ser la realització de dos fòrums esportius els anys 2005 i 2006.

Allò que recull la sentència ara revisada és que Urdangarin es va servir de l’amistat que tenia amb José Luis Ballester, que en aquella època era director general d’Esports. I, d’aquesta manera, les decisions que prenia Jaume Matas, Ballester les traslladava a Juan Carlos Alía, qui, entre d’altres, tractaven de legalitzar, o vestir de legalitat, les directrius del cap de l’Executiu autonòmic.

Així mateix, Matas espera veure si el Suprem li incrementa la pena de presó. Per a ell, han recorregut un augment de fins a 4 anys i vuit mesos.

Absolucions

D’entre els deu acusats que han quedat absolts per l’Audiència de Palma, la Fiscalia demana una condemna per a quatre d’ells per delictes de prevaricació i falsedat documental. Són acusats de la part de València, excàrrecs de la Ciutat de les Arts i les Ciències, on es varen adjudicar fins a tres edicions del Valencia Summit entre el anys 2004 i 2006 amb contractes per valor de 3,5 milions d’euros.

En total, els deu acusats que varen ser absolts són el comptable de l’Institut Nóos; l’assessor fiscal Salvador Trinxet; l’ex-segon batle de València Alfonso Grau; l’exsecretari de Turisme de València, Luis Lobón; l’exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, José Manuel Aguilar, i també l’exdirector Jorge Vela, a banda de l’exresponsable jurídic de la societat pública, Elisa Maldonado; l’exconsellerra delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen; Miguel Tejeiro, cunyat de Diego Torres, que ja fou exonerat en el començament del judici; la dona de Torres, Ana María Tejeiro, i el seu germà Marco Antonio Tejeiro, a més de la infanta Cristina de Borbó.

La infanta quedà absolta de ser una cooperadora de dos delictes fiscals i se li va imposar una multa de 265.000 euros per responsabilitat civil per haver-se beneficiat dels ingressos irregulars d’una societat de la qual ella en té el 50% de la propietat amb el seu marit.

Davant la resolució imminent dels recursos presentats al Suprem, alguns mitjans ja han publicat la intenció d’Urdangarin d’anar a la presó de Badajoz.

stats