TERRITORI
Societat 15/09/2017

El darrer as a la màniga de la Marina de Llucmajor

Alta Tensió Llucmajor demana al Govern que obri el període d’al·legacions per la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) que afecta la segona línia

Anna Schnabel
4 min
Des de la setmana passada, el cor de la Marina de Llucmajor ha vist com s’hi aixequen, a poc a poc, enormes torres d’alta tensió.

PalmaAllò que més caracteritza la plataforma Alta Tensió Llucmajor és que s’aferra amb dents i ungles a l’esperança, però amb arguments jurídics que l’emparen. De fet, a ningú pot estranyar que es neguin a abandonar la lluita i quedar impassibles davant la destrossa de la Marina de Llucmajor per la instal·lació imminent de dues línies d’alta tensió, amb torres quasi tan altes com la Seu de Mallorca -d’entre 32 i 42 metres d’alçada-, que comencen a aixecar el cap entre les cases, els pins i els garrovers. Hi insistiran fins al darrer moment, assegura la portaveu del col·lectiu, Marta Urbina, abans que una teranyina de fils elèctrics cobreixi definitivament el cel d’un paisatge esguardat pel vol de les milanes.

Han donat per perduda la batalla contra la línia que a hores d’ara s’aixeca i que unirà ben aviat la subestació elèctrica de Llucmajor amb Cala Blava, composta de 49 torres. La plataforma, però, advoca per fer servir en aquest moment el seu darrer as a la màniga i asseguren que no es pot continuar el projecte de Red Eléctrica Española (REE) amb la instal·lació de la segona línia, que ha d’unir la subestació de Llucmajor amb l’Arenal, amb 62 torres més. Les obres d’aquesta segona línia han de començar al novembre, segons les previsions.

Errors del passat

No obstant això, els advocats de la plataforma afirmen que la instal·lació de la segona línia no pot iniciar-se sense fer una revisió de l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) de la zona afectada. Consideren, de fet, que l’AIA que s’aprovà durant la legislatura encapçalada per José Ramón Bauzá “és absolutament defectuosa”, motiu pel qual consideren que l’Executiu actual no pot donar continuïtat al projecte sense aturar-se un moment i revisar els errors del passat.

Cal recordar que la Conselleria de Medi Ambient va fer una important ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), però no va incloure dins les àrees protegides l’espai afectat pel projecte de Red Eléctrica. Ara, però, la plataforma espera que el Govern obri el període d’al·legacions per la ZEPA que afecta la segona línia de torres i pugui demanar, així, l’esmentada revisió d’avaluació d’impacte ambiental.

Durant el termini que va obrir el Govern perquè les entitats socials presentassin els seus suggeriments en contra del projecte, el GOB i Terraferida varen advertir que l’AIA que s’aprovà era defectuosa, ja que el Govern havia deixat fora de l’espai protegit zones on abunden les mateixes aus que en les declarades ZEPA, precisament on les torres havien de creuar cel i terra. Els ecologistes del GOB foren molt crítics amb el Govern actual per aquest fet.

L’actuació del Govern

Preguntat per aquesta qüestió, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, indica que les zones per on passen ambdues línies de Red Eléctrica tenen el vistiplau de la Comissió de Medi Ambient des de l’any 2013 i l’autorització d’Energia des del 2014, dins la legislatura de Bauzá. “En principi, el projecte està tancat”, remarca el director general. “Si aquest indret finalment es declara ZEPA, no queda clar que aquest fet insti a una revisió de l’AIA i, tot i així, tampoc queda clar que una revisió obligui a evitar la línia”, diu Groizard.

El director general esmenta el cas d’Extremadura. “És el territori de l’Estat amb més proporció de ZEPA i, malgrat això, està carregat de línies d’alta tensió molt més grans i potents” que les que s’instal·len a la Marina de Llucmajor. “No necessàriament ha d’aturar el projecte”, recalca. “Entenc l’estratègia de la plataforma i té sentit”, admet. “El projecte no és ideal i nosaltres no l’hauríem aprovat o, si més no, l’hauríem negociat d’una altra manera”, afirma. Groizard recorda que “vàrem impulsar canvis en la línia del Fornàs d’Eivissa perquè el Ministeri acceptàs un canvi. El resultat és que aquesta línia no es farà”, apunta.

“Projecte anacrònic”

Urbina assegura que coneix bé la resposta del Govern, però es nega a deixar d’insistir-hi i considera que l’Executiu sí que té marge per actuar. A més, diu que Red Eléctrica vol “córrer” a acabar la instal·lació com abans millor, perquè l’AIA que s’aprovà en el passat és a prop de caducar. A més, els arguments per aturar el projecte són molts, des del seu punt de vista: “la característica d’aquesta nova era és l’autonomia energètica”, proclama. Aquest fet queda ben lluny “d’invertir tants doblers en un projecte anacrònic com aquest”, precisa, i lamenta que “es vulgui fer negoci” amb la implementació d’aquestes infraestructures.

Groizard admet que acceptà que el projecte “estava aprovat” i que “no podia canviar-lo per motius polítics perquè té tots els permisos i ha seguit els procediments correctes”. “És el model? No l’és”, afegeix, però diu que han mantingut el contacte tant amb la plataforma com amb l’Ajuntament i que han efectuat el procés d’expropiacions “de la manera més humana possible”.“Els sobra la potència instal·lada” i han d’actuar “abans que se’ls acabi l’ocasió”, conclou.

stats