Herois quotidians contra el coronavirus

"Pas més pena anant al súper que sortint a repartir"

Daniel Jurado fa 24 anys que treballa distribuint paquets a Palma i assegura que ara la gent és més càlida que mai

Daniel Jurado explica que la gent és més càlida, ara que està confinada: “El que més em diuen, tot el dia, és gràcies i que em cuidi”. És repartidor de Seur i fa 24 anys que es dedica a l'ofici. Cada dia carrega la mercaderia a la nau de 8 a 9.30 h del matí i després surt amb la furgoneta al centre de Palma. Normalment fa la ruta pel carrer d'Aragó i els voltants: des del bar Güell fins a les Avingudes, a l’altura del Corte Inglés. 

Jurado és una de les poques persones que, en ple estat d’alarma, recorren la ciutat: la seva tasca com a repartidor no atura, encara que hagi baixat la demanda amb el tancament dels comerços. I viu la situació amb un neguit que intenta "autogestionar". "Sempre hi haurà el dubte de si hauré tocat alguna cosa que no havia de tocar", confessa. Així i tot, assegura: "Pas més pena anant a comprar al supermercat que repartint, perquè allà sí que hi passa gent tot el dia".

"Tenc la mateixa por que té tothom que treballa al carrer, però sé, al mateix temps, que estic donant un servei que és necessari", diu. Rebaixa la por prenent totes les mesures de precaució. Treballa amb mascareta i guants i manté una distància de dos metres amb els clients, porta gel hidroalcohòlic sempre a les butxaques i desinfecta la furgoneta cada dia. "No tenim contacte físic amb cap client. No entr mai amb ningú a l'ascensor i, de fet, molta gent baixa perquè jo no hagi d'entrar a la finca", relata. La incertesa laboral l'inquieta: és autònom, com tots els treballadors de Seur. "Si treballes menys també cobres menys", recorda. 

Abans que arribàs l’epidèmia, una bona part de les entregues eren mercaderia de comerços de tota mena: roba, dentistes, perruqueries... Ara tots aquests lliuraments ja no es fan, però han augmentat les comandes de particulars. I Jurado assegura que "la gent s'està comportant" i demana gairebé sempre coses necessàries: molt de pinso per a animals i càpsules de cafè. També algunes juguetes per a nins que fan l’aniversari ara i molt de material informàtic. "Imagín que per al teletreball, per a persones que no tenien el material adequat i ara han de fer la despesa", explica.

Està casat i té una filla adolescent, de 13 anys, que, com tots els estudiants de les Illes, ara aprèn a casa. La seva parella també treballa –"és gestora i ara va tot el dia al màxim de feina"– i, gràcies a la solidaritat, la seva filla passa els dies de quarantena en contacte amb veïnes mentre els pares són a fora. "En coneixem dues que fan teletreball i l'acompanyen", afirma.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF