La Fiscalia confirma la petició d'un any i sis mesos de presó per a Cursach

PalmaLa Fiscalia ha demanat avui una condemna d'un any i sis mesos de presó per a l'empresari Bartolomé Cursach per tenir "un arma i munició clandestina" al seu domicili, i la defensa ha sol·licitat la seva absolució perquè varen trobar l'escopeta després de preguntar-li si tenia llicència (que, malgrat tot, estava caducada).

En el judici que s'ha duit a terme avui al jutjat penal número 7 de Palma, el primer al qual s'enfronta Cursach en el marc de la causa que porta el seu nom, el fiscal ha demanat una sentència condemnatòria per tinença il·lícita d'armes (una carabina semiautomàtica, bales i cartutxos), agreujada per haver introduït en territori espanyol l'arma sense els requisits reglamentaris, atès que va ser fabricada als Estats Units.

En el seu informe final davant el jutge Eduardo Calderón, el fiscal Miguel Ángel Subirán ha confirmat la seva petició de condemna i ha assegurat que a l'empresari "li havia interessat la clandestinitat, tenir un arma per defensar-se i que no poguessin identificar-la mai".

Ha explicat que, amb un arma que no consta en els registres i que ningú no podria relacionar amb ell, "mai no identificaran els trets, ni amb l'arma ni amb la forquilla".

Segons el fiscal, el fet que Cursach tingués fins a 640 bales i cartutxos als seus dos domicilis, el de Puntiró i el de Palma, confirma la versió inicial que va donar l'empresari a dos dels agents que tenia l'arma per defensar-se, motiu pel qual la guardava sota el llit i amb la munició "a mà, a prop, en els dormitoris".

El fiscal ha rebutjat la versió de Cursach que l'arma era d'un amic seu que va residir durant un temps en una caseta de la seva finca i que la va recollir quan aquest va morir, i ha qüestionat que no haguessin vingut a declarar al judici la seva vídua o algun fill per reconèixer la carabina.

Pujaran ha recalcat que dos agents han explicat que en el mateix registre els va demanar "ajuda amb el tema de l'arma" perquè l'havien "enxampat".

L'acusació també ha posat en dubte que Cursach hagués explicat que es va treure el permís d'armes per anar de caça amb els seus amics però no per disparar. "A banda de ser animalista, tinc un arma dins de la meva casa i sota el llit?".

Pel que fa al permís d'armes del 1982 presentat en el judici per la defensa, el fiscal ha dit que era "una cartolina" que no suposa cap empara administrativa per a l'arma perquè està caducat.

L'advocat defensor de Cursach, Enrique Molina, ha demanat l'absolució perquè ha considerat que encara que la llicència d'armes de Cursach estigués caducada no havia estat revocada, de manera que es podria considerar que va cometre una falta administrativa en no actualitzar-la, però no un delicte.

El lletrat ha rebutjat també la petició de la Fiscalia d'agreujar la pena perquè l'arma va ser introduïda il·legalment al país, fet que considera que no s'ha acreditat.

Sobre la troballa de l'arma, Molina ha al·legat que si la policia va trobar la carabina en el registre de la finca de Puntiró va ser perquè després de trobar de manera fortuïta unes bales en un calaix, li varen preguntar al mateix Cursach si tenia arma i ell els va indicar on era.

A més, ha assenyalat que un policia, en un registre, no pot dirigir-se al detingut si no està assistit pel seu advocat, com va demanar en el moment de la seva detenció, i va donar als agents el nom i el número de telèfon del seu lletrat, al qual no varen cridar.

Molina ha demanat al jutge que consideràs nul·la la troballa de l'arma perquè va ser una "localització il·legítima" a partir d'una conversa amb el detingut que no havia d'haver tingut lloc.

L'advocat ha destacat també el fet que els agents no havien pogut concretar la localització de la munició i el fet que en un acta consta que es varen intervenir 133 projectils en la finca de Puntiró i solament en varen arribar a la prefectura 74.

Cursach roman a la presó preventiva des del febrer de l'any passat, investigat per nombrosos delictes de suborn, extorsió, ús d'informació privilegiada i tràfic d'influències, en el marc d'una presumpta trama per beneficiar el seu grup empresarial.