Salut
Societat 13/07/2022

"Cuidar les plantes té tots els beneficis del 'mindfulness'"

Els beneficis d'estar rodejat de verd són inesgotables: pot ser il·lusionant, ens relaxa i ens connecta amb nosaltres mateixos i els altres

4 min
Jordi Magrinya, impulsor d'Enverdim, amb algunes de les plantes que té a casa seva

BarcelonaLa il·lusió de veure créixer una planta quan se'n té cura a casa és imperdible per a les persones a les quals els apassiona, però experimentar-ho està a l'abast de tothom, també a la ciutat. "És una alegria immensa. Tenir una llavor a la mà i la il·lusió de plantar-la i esperar, i veure que allò que podia ser considerat gairebé un objecte, perquè sembla inert, creix i algun dia potser farà olor, perquè serà una flor, i atraurà altres éssers vius". Amb aquest entusiasme, qui pot resistir-se a provar de tenir plantes a casa? Són paraules de Jordi Magrinyà, impulsor d'Enverdim, iniciativa amb la qual "salva" llavors, les fa créixer i en reparteix les plantes resultants per Barcelona perquè "qui se les endugui a casa les pugui cuidar i gaudir-ne per fer una ciutat més verda" des dels balcons.

Magrinyà, que és filòleg i treballa de comunicador, s'hi va posar el 2019 amb Enverdim atret per les ganes d'aportar el seu gra de sorra en la lluita per contenir el canvi climàtic. El que no s'imaginava era tot el que descobriria després amb la cura de les plantes. "Podríem dir que té tots els beneficis del mindfulness", diu. Fa referència al plaer de veure créixer la planta, cosa que també pot tenir un efecte empoderador –de creixement personal– respecte a les nostres vides, de connectar-nos amb moments feliços del passat –com quan érem petits i hi havia aquell arbre que ens era especial–, i fomenta la socialització amb altres persones. "El fet de parlar de plantes i compartir coneixements i il·lusions té un valor incommensurable", diu, i pot unir petits i grans. Enverdim s'ha repetit en altres municipis, com Badalona, l'Hospitalet, Tarragona i Lleida, i a ell algunes escoles també li demanen que faci xerrades.

Jordi Magrinya amb una de les plantes que té a casa.

"Enverdir, que és una gran estratègia per salvar el món en aquesta crisi climàtica, en lloc de ser un sacrifici és un benefici emocional", recalca Magrinyà, i no només ho diu ell. Des de la psicologia i l'arquitectura corroboren que tenir plantes a casa –al jardí, al balcó o a l'interior– o estar en contacte conscient amb el verd ens resulta molt beneficiós. La psicòloga sanitària lleidatana Pilar Castillo Elies, que coordina el grup de treball de mindfulness del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, afirma que "el nostre organisme i ment d'homínid estan dissenyats per viure a la natura i estar-hi en contacte": ens proporciona benestar, ens connecta amb l'ara i aquí i ens redueix l'estrès. Al cap i a la fi, "permet neutralitzar la ment mecanitzada i automatitzada accentuada per les demandes socials i laborals del segle XXI", detalla. Per contra, desvincular-se de la natura pot derivar en el denominat trastorn de dèficit de natura, definit per Richard Louv, i que pot afavorir que caiguem en l'estrès prolongat, la inestabilitat emocional, la irritabilitat o una menor concentració i capacitat creativa.

Cada cosa al seu temps

Els beneficis també són col·lectius, diu la treballadora social Anna Carrió, que coordina el servei de rehabilitació comunitària del districte de Sant Andreu de Barcelona, un recurs de la xarxa de salut mental pública gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. Ja fa vint anys que Carrió els ha experimentat, primer a Trinitat Vella, on va veure que estar amb plantes tenia "un efecte sanador" per a persones amb trastorns de salut mental –la gent estava més tranquil·la i milloraven les relacions–, i des del 2017 a l'hort comunitari de Les Moreres, a tocar del CAP Casernes, que és obert a tothom i hi ha horta, flors i arbres. "Cuidem les plantes, ens cuidem nosaltres i cuidem el barri", indica Carrió, i és una manera de no oblidar que convé respectar els temps i ritmes de cada cosa. "En un entorn urbà com el nostre, hem perdut el concepte d'espai temps", recorda, però no es pot collir un tomàquet abans d'hora perquè no serà tan bo o regar massa una planta perquè s'ofegarà.

La pandèmia també ha estat una demostració fefaent de la importància d'estar connectats amb el verd. "A les persones que han viscut en un entorn natural o que han pogut gaudir d'un jardí o de les seves plantes els ha resultat un bon refugi", diu Castillo a partir de tot el que acostuma a sentir a la consulta, mentre que Carrió assegura que, quan es té malestar emocional, "el contacte amb la vida i la planta és font de vida, pot ajudar". Segons ella, "tu pots veure en una planta coses que potser a tu et costa veure, t'obliga a cuidar-la i, encara que tu estiguis malament i no et puguis cuidar, potser pots tenir cura d'un altre".

Des de l'arquitectura també s'hi veuen els beneficis. "La biofília, que és la relació que hi ha entre éssers vius, és un aspecte que cada cop es té més en compte en el disseny arquitectònic", explica l'arquitecta Sònia Hernández-Montaño, que és la coordinadora de salut i arquitectura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les plantes a casa regulen la humitat, purifiquen l'aire, milloren la nostra salut mental i responen a la nostra naturalesa. "Al final, el disseny del cos humà és un disseny natural", remarca, si bé precisa que sempre cal que les plantes estiguin ben cuidades, per evitar que siguin font de contaminació a causa de fongs o bacteris. Afegeix que la vegetació també pot ser un sistema constructiu en si mateix, amb els jardins verticals o cobertes verdes, que poden aportar una millora tèrmica i acústica, a més de reduir la contaminació atmosfèrica. Per tot plegat, i malgrat que vivim "en entorns que cada cop semblen més artificials", cal fer edificis més eficients, no només a nivell energètic, sinó també biològic, i això implica recuperar verd i fomentar així "que el cos se senti millor".

Posa-ho a prova

No cal tenir experiència prèvia. "Les plantes estan obertes a principiants", diu Magrinyà, de manera que tothom pot començar per agafar una llavor, ni que sigui d'una mongeta, i fer-la créixer. D'entrada, no cal gaire infraestructura: terra i un envàs que podem adaptar perquè faci de test –un cul d'ampolla o un bric–, com fa ell amb les plantes que escampa. A casa no sempre tindrem èxit. "Algunes moriran", admet, però l'aventura no té per què acabar-se aquí: ja es farà millor a la pròxima. L'oportunitat de tornar-ho a provar sempre està oberta.

stats