Societat 02/12/2022

La crispació política i social agita les aules

L'incident disciplinari de La Salle de Palma és el darrer d'una llista en què es fan paleses les ingerències de l'extrema dreta i les dificultats que de vegades tenen els docents per mantenir la neutralitat en els centres

5 min
Una aula d'un centre de les Illes.

PalmaL’octubre del 2018 Vox va denunciar els instituts de Felanitx, Marratxí i Sineu per haver explicat els fets de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya; el juny del 2019, un grup d’alumnes del col·legi concertat Llaüt –que és de l’Opus– es va fer una foto fent la salutació feixista amb dues banderes d’Espanya on es podia llegir el nom del partit d’extrema dreta Vox; el juliol del 2019, varen aparèixer diverses pintades al col·legi Es Puig de Lloseta, amb manifestacions com “Arriba España” i “Hitler era el mejor niño”; el setembre del 2019, Vox va exigir fer visites a un llistat de centres educatius de les Illes; i el setembre del 2022, un docent de l’IES Puig de sa Font va rebre amenaces de Vox i d’entitats espanyolistes com PLIS per la seva estratègia de fomentar l’ús del català fora de les aules. Ara ha estat el torn de La Salle de Palma, on una professora de català ha rebut una allau d’insults i amenaces per haver expulsat una trentena d’alumnes de classe. El conflicte va sorgir després que s’enfrontassin a ella i la desobeïssin per no llevar una bandera d’Espanya que havien penjat per donar suport a la selecció de futbol.

Les aules no són alienes al clima de crispació, que no només impregna les institucions polítiques, sinó que també afecta la vida social. I això malgrat els esforços de la comunitat docent per mantenir la neutralitat de les aules, un espai on conceptes com ‘tolerància’ i ‘convivència’ haurien de prevaler.

“La legislatura Bauzá va obrir una capsa de Pandora, perquè fins llavors no havien entrat mai temes polítics dins les escoles”, assenyala la presidenta de l’Associació de Directors d’Educació Infantil i Primària de Mallorca i directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas, que considera que les acusacions d’adoctrinament al sector educatiu i els atacs al català estan “abanderats per un corrent polític molt clar”, en referència a l’extrema dreta. De fet, Mas ja ha vist alguns alumnes que “comencen a estar polititzats” amb 11 o 12 anys, encara que es tracta d’una minoria. “Són els que tenen més reticències a les hores de classe en català i es neguen a parlar-lo”, apunta, i lamenta que “el discurs de la unitat d’Espanya i de la ruptura per part dels catalans ha calat”.

“Qualsevol professor de català ha patit un atac en un moment o altre”, diu per part seva el representant del sindicat UOB Ensenyament, Aleix Font, que recorda que, a més de Vox, hi ha organitzacions com PLIS i l’associació Hablamos Español intentant interferir en la tasca dels centres educatius.

Espanyolisme i antifeminisme

L’espanyolisme i l’antifeminisme són dos dels fronts principals a les aules, on hi ha alumnes que associen l’aprenentatge del català amb l’adoctrinament i qüestionen la realitat de la violència masclista. “Al nostre centre, les polítiques d’igualtat ocupen un lloc molt important i la contestació sí que hi és. De vegades són motiu de debat i conflicte i no hem de negar-ho”, explica el professor de l’IES Binissalem Miquel Àngel Tortell, el qual, malgrat tot, recorda que “els alumnes estan en un procés de construcció de la personalitat”. “A nosaltres ens arriben els reflexos de cada casa i respectam tothom, però les normes dels centres s’han de complir”, continua Tortell, que critica que “símbols que haurien de ser neutrals [com la bandera espanyola] es fan servir com a eina política per atacar persones”.

Segons Catalina, professora en un centre concertat de Llucmajor, els alumnes “venen amb idees preconcebudes de casa”. “A la meva escola, m’estic trobant amb simbologia d’extrema dreta. L’any passat vaig trobar un nin amb una esvàstica a la mà i ni tan sols sabia què vol dir aquest símbol. Són casos extrems, com uns nins que vaig veure al pati alçant el braç i dient ‘Viva España’. El que fan majoritàriament és dur la polsereta d’Espanya al canell”, diu.

“Alguns pensen que el feminisme és una ximpleria”, corrobora per part seva Toni Pol, que ha estat docent en un institut de Calvià i ara fa classes en un altre del nord de Mallorca. “Hi ha alguns alumnes que ho denuncien com una mena d’adoctrinament, ser catalans i feministes, i he vist manco respecte per les dones que pels homes”, continua Pol, que ha arribat a sentir algun alumne dient “Viva Franco”. Segons explica, hi ha alumnes que no només s’enfronten als professors de català, sinó als que parlen en català. “Interpreten parlar català com ser catalanista”, afegeix, i recorda que algun pic li han demanat que faci classe en castellà. D’altra banda, Antònia (nom fictici) també s’ha trobat amb alumnes que “neguen la violència de gènere” en el centre concertat del Raiguer on és professora de Secundària. Aquesta docent assegura que aquesta actitud està “cada vegada més estesa”. “Em far por. Intentam que tinguin totes les visions, però has d’anar molt alerta”, comenta.

Però també hi ha molta inconsciència per part dels alumnes respecte dels símbols que exhibeixen. “De vegades no saben què fan, ni els càntics ni símbols que fan servir”, diu el portaveu de l’Associació de Directors d’Educació Secundària de Mallorca (Adesma) i director de l’IES Porreres, Joan Ramon Xamena, que lamenta que “la política no hauria d’entrar” en els centres educatius. “Nosaltres som del món, tenim moltes nacionalitats”, continua, i remarca que el professorat també s’ha d’enfrontar a una “manca de credibilitat” pel que fa a les famílies. Però Xamena també manifesta malestar pel degoteig de notícies negatives relacionades amb l’educació. “Sap greu, perquè als centres es fan coses increïbles i moltes coses de la comunitat educativa són una passada. Hi ha un esforç col·lectiu”, subratlla.

Les xarxes... i el Mundial

Avui dia, el principal problema disciplinari a les aules és l’ús inadequat dels dispositius electrònics i les xarxes socials. “Les xarxes i la immediatesa del mòbil són un element molt important, perquè tapen i amplifiquen”, assenyala Aleix Font. Joana Maria Mas recorda que, com ha passat amb el conflicte a La Salle, hi ha pares que duen els desacords a les xarxes i lamenta que “això genera una crispació molt grossa dins dels centres”. “Hem hagut d’obrir algun protocol de bullying per l’ús dels mòbils i les xarxes fora de l’escola, perquè dins els han d’entregar a la tutora i se’ls tornen quan se’n van. S’han fet amenaces fins i tot des dels mòbils dels pares i ens trobam en la situació d’haver de solucionar problemes que no s’han generat dins l’escola”, afegeix.

El president de FAPA, Albert Lobo, assegura que “les xarxes són una arma molt perillosa, un altaveu brutal”. “El problema és com es fa servir la tecnologia, perquè es generen problemes de disciplina, de privacitat, de bullying i també d’exclusió, que és una forma de violència molt explícita”, apunta. “Qualsevol problema dins dels centres té un emmirallament a les xarxes i es pot magnificar de manera extrema, perquè l’abast del problema és l’abast de la xarxa”, afegeix.

Ara, amb el Mundial, les coses s’han complicat encara més, perquè bona part dels alumnes intenten seguir els partits que es fan en horari lectiu. “Els professors n’estam fins als nassos. Cada vegada que poden, treuen el mòbil. En el pati hi ha redols de nins mirant el telèfon”, diu Miquel Àngel Tortell. I la competició futbolística va lligada a la presència de la bandera d’Espanya dins de les aules. “Quan treus la bandera amb un sentiment de provocació o incitació, això afecta la convivència. M’és igual quina bandera sigui. El que hem de fer amb els alumnes és reflexionar”, sentencia Joan Ramon Xamena.

Els casos d'assetjament remunten

El retorn dels alumnes a les aules després de la pandèmia va fer que augmentassin els casos d’assetjament, segons reflecteixen les dades de la Memòria de Convivèxit 2020-21. Si el curs anterior aquest organisme va obrir un total de 262 protocols per aquesta causa, el passat varen ser 308 –encara no s’arriba als 380 del curs 2018-2019. Segons l’orientadora educativa Juana María Ribas, els principals problemes de disciplina que hi ha a hores d’ara als centres estan relacionats amb la manca de límits i les xarxes socials. “Amb el mòbil se’n van a dormir molt tard, no tenen control per part de les famílies i hi ha manca de respecte entre ells i cap al professorat”, explica. “Normalitzen moltes coses que veuen i les famílies no saben fins on s’arriben a ficar. A més, la presència de les xarxes fa que l’assetjament no acabi en sortir del centre. “Abans podies desconnectar a casa, però ara continua”, diu.

Ribas també lamenta que “moltes vegades no es respecten els plans de convivència dels centres”, els quals, més enllà del marc general de normes que dona la Conselleria, s’adapten a la realitat de cada escola. I això malgrat que “les famílies els signen i l’alumnat n’està informat”.

stats