La crisi del coronavirus agreuja el problema de l’habitatge

L’Oficina Antidesnonaments de Palma obre durant el confinament el doble d’expedients que l’any passat
La crisi del coronavirus Agreuja el problema de l’habitatge / ISMAEL VELÁZQUEZ

Ja fa nou mesos que no pot pagar els 750 euros de lloguer que li demanen per un petit pis sense balcó on viu amb quatre fills menors d’edat. Nou dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, Catalina (nom fictici, demana que no es publiqui el real) havia aconseguit una feina com a cambrera de pis en un hotel de Palma, i amb el sou, d’uns 1.500 euros, pensava que podria remuntar, com a mínim fins al final de la temporada turística. El coronavirus ho va canviar tot. “El meu únic ingrés serà, a partir de l’1 de juliol, quan cobri la baixa per incapacitat temporal a través de la Seguretat Social, però encara no en sé ni la quantitat”, explica. La pensió que rep per la manutenció dels fills “només dona per menjar”, afirma. No s’ha pogut acollir a cap Expedient de Regulació Temporal (ERTO), perquè va ser una de les darreres a entrar a l’empresa.

El cas de Catalina no és únic. La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Mallorca, Àngela Pons, avisa que molts ciutadans de les Balears podrien quedar sense casa per la crisi sanitària si les institucions no prenen mesures “immediates i contundents”. De fet, plou sobre banyat, perquè mentre molts ciutadans han quedat sense feina -el Govern preveu que la crisi deixi 150.000 aturats-, els preus de l’habitatge no baixen. La crisi econòmica del coronavirus ha agreujat el problema de l’habitatge que ja hi havia a les Balears. Tot i que el sector preveia una lleugera davallada del preu del lloguer, ha continuat augmentant. Les Balears són la segona comunitat autònoma on més ha crescut el preu del lloguer durant el mes de maig, només per darrere de Madrid. Segons l’informe mensual de preus de Pisos.com, en comparació amb el 2019 el preu del lloguer a les Illes ha crescut un 9,31%. El preu mitjà del lloguer d’habitatges a l’Arxipèlag durant el darrer mes fou de 1.432 euros mensuals i la superfície mitjana, de 145 metres quadrats. A més, un informe del Banc d’Espanya diu que el preu de l’habitatge a Palma va créixer un 53% entre el 2014 i el 2019.

Esperant el judici

Catalina, que està en tractament per depressió, va rebre una oferta de feina durant el confinament, per part d’una empresa subcontractada per Amazon, però al cap de nou dies va haver de deixar-la per un brot d’ansietat greu. “Pensava que la feina seria una via d’escapament, però el divorci i el confinament em varen passar factura”, diu.

Se n’havia anat de casa amb els fills arran del divorci. L’exmarit va accedir a pagar el lloguer d’un pis durant sis mesos i després li va avalar un altre habitatge perquè sense feina ningú no li volia fer cap contracte. Finalment, ell va deixar de pagar, i ella no havia aconseguit cap feina estable. “Sempre han estat treballs temporals per cobrir vacances i baixes”, reconeix, i afegeix que amb els pocs ingressos que aconseguia només podia escollir entre pagar el lloguer o comprar menjar. Els primers mesos la propietària va entendre la seva situació, però ara, malgrat les pressions de la immobiliària perquè abandoni el pis, assegura que no pensa fer-ho perquè sap que no trobarà una altra opció. L’estat d’alarma va paralitzar el procés de desnonament que tenia en marxa, però ja s’ha reactivat i ara espera el judici.

La crisi sanitària empitjorarà l'accés a l'habitatge assequible a les Illes Balears

L’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma ha tramitat ajudes per al lloguer per un valor de 113.498 euros entre els mesos de març i juny. De fet, va obrir 422 expedients entre el març (quan va començar l’estat d’alarma) i les primeres setmanes de juny, gairebé el doble (204 més) que durant el mateix període de l’any passat.

Acorralada per un fons d’inversió

La possibilitat d’un desnonament també preocupa Lucila Gabiria, que viu a Palma. A l’empresa on treballa, malgrat que ara està de baixa, han anunciat que reduiran la plantilla per la crisi del coronavirus i ja sap que no li renovaran el contracte. Després de divorciar-se va quedar a la casa on viu amb el seu fill, però al cap d’uns anys es va trobar que no podia afrontar la hipoteca tota sola. Va negociar amb el banc, però no va aconseguir que li aplicassin el codi de bones pràctiques que dona dret a reestructurar el deute hipotecari. Varen arribar a un acord de dació en pagament, o sigui: va perdre la propietat del pis, però es va alliberar de gairebé tot el deute. El banc va permetre que quedàs a la casa pagant un lloguer social amb un contracte de tres anys i rebaixant el seu deute a 8.000 euros. Poc després, però, va descobrir que el banc havia venut la casa a un fons d’inversió privat que ara, en plena pandèmia i a punt de perdre la feina, la pressiona perquè entregui les claus el 27 de juliol si no té tots els documents necessaris. “Sents una gran impotència perquè quedes sense casa, amb un deute i sense dret a habitatge”, lamenta, i afegeix que amb 55 anys és difícil trobar feina. De moment, té prou ingressos per poder pagar el lloguer social, però no per cercar-ne un altre. El seu pis es troba en un lloc cèntric, i l’havia reformat abans de perdre’l. “Si em treuen fora no crec que facin lloguer social”, diu. La portaveu de la PAH apunta que les administracions no controlen prou què fan els bancs i que durant anys hi ha hagut “permissivitat”.

El Govern reclama a l'Estat limitar el preu del lloguer i la concentració de pisos en mans de fons d'inversió

Les dificultats per trobar habitatge no són exclusives de Ciutat. Elena (nom fictici), que viu en una casa al camp a la Part Forana, ja deu un mes de lloguer. És mare soltera, durant el confinament va haver de tancar la botiga que havia obert poc abans de l’estat d’alarma, i va quedar sense ingressos. “Com que la propietària no declara el lloguer, no puc accedir a un préstec per continuar pagant, i tampoc no puc demanar ajudes a l’Ibavi perquè per a això cal pagar a través del banc, i ella s’hi nega”, explica.

Va proposar a la propietària que el pare de la seva filla anàs a viure amb ella, perquè ell continuàs pagant. En un principi va acceptar-ho, però després va canviar d’opinió i poc després la propietària es va posar en contacte amb el seu advocat. Llavors Elena va explicar la situació a la PAH. Ara la propietària està pensant si acceptar una darrera oferta: abaixar ara el lloguer a la meitat i, més endavant, augmentar-lo. Àngela Pons afirma que es troben molts casos de propietaris que lloguen sense declarar i que “són els primers que volen desnonar”. “Són egoistes i insolidaris”, afegeix la portaveu de la PAH. El director general d’Habitatge del Govern, Eduard Robsy, diu que a les Pitiüses és on això passa més, tot i que l’Executiu no sap el nombre de propietaris que no declaren. “Això té a veure amb la Llei d’arrendaments urbans i no hi tenim competència”, afirma, i recorda que el Govern ha demanat que les comunitats autònomes puguin inspeccionar els contractes de lloguer i, fins i tot, sancionar.

Ajudes del Govern

El director general d’Habitatge del Govern, Eduard Robsy, recorda que tramitar les ajudes requereix molta documentació i que s’està acabant de pagar la convocatòria de 8,3 milions de l’any passat, que per al 2020 s’ha ampliat a 8,8 milions. Aquest any, a més, l’ajuda s’ha avançat uns mesos perquè el pagament arribi a les famílies abans del 31 de desembre, no l’any que ve, com és habitual. A més, l’Executiu ja ha acordat donar ajudes específiques pel covid-19 per un valor de 3,2 milions, segons dades de la Conselleria d’Habitatge, i és possible que les ampliï.

La PAH proposa que els funcionaris del Govern organitzin, gestionin i tramitin la documentació per demanar una ajuda d’habitatge, evitant que ho facin altres entitats que cobren per aquesta feina, estalviant recursos públics i reduint els temps d’espera dels necessitats. “Això eliminaria duplicitats en els tràmits i també es podria fer en el cas de les subvencions de l’Ibavi”, diu Pons.

El Govern i l’Ajuntament de Palma estan pressionant l’Estat per trobar una manera d’evitar que el preu del lloguer continuï augmentant i reduir les dificultats per arrendar a les Illes. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, va reclamar a principi de juny al govern espanyol que limitàs el preu del lloguer i la concentració de pisos en mans de fons d’inversió. En la mateixa línia, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, va enviar una carta al ministre d’Agenda Urbana, José Luis Ábalos, en què demanava que l’Ajuntament de Palma pogués regular el preu del lloguer. També va sol·licitar que es publicàs “immediatament” l’índex de preus del municipi perquè el Consistori pugui saber on s’ubiquen les “zones tensades”. Es tracta dels barris on el preu s’ha incrementat molt i les famílies estan patint una reducció d’ingressos, que s’agreujarà a conseqüència de la crisi del covid-19. La regidora també va demanar poder actuar perquè els habitatges buits propietat de grans tenidors que no s’estan oferint puguin sortir al mercat. “És important que tots els habitatges disponibles estiguin a l’abast dels residents”, afirma.

La portaveu de la PAH creu que aquesta iniciativa és imprescindible, però considera que el Govern no ha pressionat prou els bancs perquè posin els pisos buits en lloguer social durant els dos darrers anys d’ençà que es va aprovar la Llei d’habitatge. Robsy, en canvi, diu que davant l’amenaça legal d’haver de cedir habitatges buits amb condicionants, molts grans propietaris han optat per vendre’ls. Quan es va aprovar la normativa, afegeix, es varen registrar un miler de pisos desocupats, però admet que en molts casos els grans tenidors els han donat de baixa.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF