SUCCESSOS
Societat 02/02/2019

Per què el crim d’Eivissa no és violència de gènere

L’assassinat d’un home per part d’una al·lota obre la porta a la reflexió sobre el masclisme i els diversos tipus d’agressions

Inma Saranova
4 min
Agents de la Guàrdia Civil al lloc on una dona de 18 anys hauria atacat dimarts amb arma blanca un home de 31 davant els apartament Don Pepe, a Sant Josep de sa Talaia d’Eivissa, on residia la víctima.

EivissaQuan el servei d’urgències mèdiques i els efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Local varen arribar davant els apartaments Don Pepe de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, varen trobar un home de 31 anys, estirat al terra i ferit. Els serveis sanitaris el varen estabilitzar per traslladar-lo, en estat crític, a l’hospital Can Misses, on finalment va morir. Era dimarts i l’112 havia rebut l’avís d’una agressió amb arma blanca devers les onze del matí. A la víctima l’havia apunyalada, presumptament, una al·lota de 18 anys que poc abans havia punxat les rodes del cotxe del jove amb la mateixa navalla amb la qual li hauria clavat la ganivetada mortal. La presumpta agressora, que estava amagada entre uns arbres quan els agents la varen localitzar, va ser detinguda i traslladada a les dependències de la Guàrdia Civil i després de declarar, aquest divendres va passar a disposició judicial com a presumpta autora d’un homicidi dolós.

El crim va causar de seguida una gran expectació no solament social, sinó també mediàtica i ben aviat els mitjans nacionals es varen fer ressò dels fets. Els comentaris a la notícia en diferents diaris digitals tampoc no es varen fer esperar, molts destacaven el fet que la presumpta homicida sigui una dona i la víctima un home. En mitjans locals molts usuaris manifestaven que aquest era un cas de violència de gènere i fins i tot algun mitjà de comunicació va parlar de l’assumpte en els mateixos termes. Però aquest és el tractament correcte i adequat?

La resposta, segons June Fernández, membre de l’equip de redacció de Pikara Magazine, un referent estatal en el tractament informatiu amb perspectiva feminista, és un no rotund. “En la professió hi ha afortunadament un consens sobre la responsabilitat social dels mitjans a l’hora d’explicar a la ciutadania que la violència masclista és una manifestació de la discriminació i la vulneració de drets que vivim les dones en tots els àmbits de les nostres vides”, explica Fernández.

No és bidireccional

Per definició, la violència de gènere només inclou la que exerceixen els homes en les dones amb les quals comparteixen llaços afectius i sexuals. Això és així perquè, en l’àmbit jurídic, es considera que en la parella heterosexual hi ha una situació de desigualtat estructural intrínseca a les relacions entre homes i dones, cosa que suposa que la violència d’homes contra dones amb les quals comparteixen la seva vida tingui un agreujant.

Tal com assenyala Carlos Muñoz, delegat d’igualtat al sindicat de la Policia Nacional ASP, les definicions de violència de gènere les trobam en diferents normatives jurídiques. “En el Codi Penal vigent és imprescindible que el subjecte actiu del fet sigui un home i el passiu una dona. La mateixa Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere defineix que el seu objecte és actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, àdhuc sense convivència”.

No és el mateix, per tant, la violència de gènere que la violència que puguin infligir en algun moment les dones contra els homes, perquè aquesta no sorgeix d’una posició de poder estructural i, per això, es classifiquen d’una manera diferent.

Diverses definicions

L’ordenament jurídic internacional atén aquesta mateixa distinció tal com apunta Muñoz: “Si atenem al dret internacional ens trobam amb definicions igualment taxatives”. Per exemple l’ONU defineix la violència de gènere com “tot acte de violència de gènere que resulti, o pugui tenir com a resultat un mal físic, sexual o psicològic per a la dona, incloses les amenaces de tals actes, la coacció i la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada”.

En qualsevol cas, Carlos Muñoz insisteix que “deixant tot això a un costat, policialment s’investiguen d’igual manera la violència domèstica que la de gènere, llevat que per raons òbvies, incontestables, els casos de violència de gènere amb resultat mortal són clarament superiors als casos en els quals la víctima és un home”. En aquest sentit, l’estudi de sentències elaborat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) assegura que entre 2008 i 2015 58 homes varen morir a les mans de les seves parelles dones. En el mateix període la xifra de dones assassinades per les seves parelles homes va ascendir a 485.

En aquest sentit, June Fernández insisteix que “equiparar els assassinats masclistes i els assassinats puntuals d’homes comesos per dones no se sosté, no solament per l’abismal diferència quantitativa, sinó per la innegable existència d’un sistema patriarcal que estén la desigualtat en tots els àmbits de la vida”. I afegeix: “Les dones som assetjades, agredides, violades i assassinades per homes en el context de la parella heterosexual, però també en el treball, al carrer o quan eixim de festa. Per això, tot i que la llei integral optà per cenyir l’àmbit d’aplicació a les relacions sexoafectives (deixant, així, molt clar que s’aplica quan un home violenta una dona, ja que ho considera resultat de la desigualtat de gènere), aquest enfocament resulta parcial i es presta a aquests intents de negar el seu caràcter específic i a afirmar que les dones i les parelles del mateix sexe també exerceixen violència.

Per tot això, a Pikara -i també a l’ARA Balears- es prioritzen les expressions “violència masclista” i “violència cap a les dones” a fi d’assenyalar de manera clara el perquè d’aqueixa violència i cap a qui es dirigeix sistemàticament.

stats