Carmena treu la bandera del diàleg a la Mercè

L'exalcaldessa de Madrid obre les Festes de la Mercè amb un clam a l'Espanya diversa

L’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va donar aquest divendres el tret de sortida a la Mercè fent una crida al diàleg, a l’Espanya diversa i al respecte. A parlar i escoltar-se. Carmena, que es va definir com una “enamorada irremissible” de Catalunya i Barcelona i del català -va fer parts del discurs en català-, no va dedicar ni una paraula al tema que va carregar de polèmica la seva elecció com a pregonera: que negués l’existència de presos polítics a l’Estat i que vinculés l’1-O al sorgiment de Vox. No va parlar de presos, ni de política en termes concrets. Sinó de diàleg, de diversitat i de respecte. “Parlar i escoltar són verbs que descriuen l’essència de la democràcia”, va defensar, després d’elogiar la iniciativa d’una empresa de publicitat que, el 2016, va penjar de les finestres de les seves seus a Madrid i Barcelona pancartes amb els lemes “Parlem” i “Hablemos ”. “Quants d’aquests crits hauríem necessitat. Quants en seguim necessitant”.

Moments abans, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i avisar que no era dia de parlar de l’actualitat política institucional, sí que va remarcar l’absència del regidor de Junts per Catalunya Joaquim Forn, empresonat a Lledoners -una foto ocupava ahir el seu seient-, i que fa dos anys del 20-S i de l’empresonament dels Jordis. També la plaça Sant Jaume, plena de barcelonins, va cridar a favor de la llibertat dels presos polítics quan Colau i Carmena van sortir al balcó.

Colau, que és l’encarregada d’escollir el pregoner o pregonera de la Mercè, ja va explicar, quan es va fer públic que l’escollida era Carmena, que ho havia fet com a reconeixement a l’esforç de la madrilenya per acostar Barcelona i Madrid. I aquest divendres va insistir que les dues ciutats mai no havien estat tan a prop com en el mandat passat. La pregonera va engegar el seu discurs fent gala d’aquesta actitud i deixant clar que està entossudida a unir “com sigui i per sempre” les dues ciutats. Va voler vincular la festa de la Mercè -remarcant que el valor de la Mercè és el de “l’acollida” i l’ajuda als més necessitats- a la de San Isidro, a Madrid, “un camperol d’espardenyes i desvinculat del poder”, i remarcar que la capital espanyola voldria, com Barcelona, ser capital de l’ecologia i els horts urbans.

Carmena va recordar que va viure a Catalunya als 60, en els anys “foscos” del franquisme, quan ella i el seu marit eren estudiants represaliats expulsats de la universitat de Madrid. I va recordar lluites com la de la Pura, veïna del barri de barraques de la Bomba. Una mare coratge, “administradora de la pobresa”, que lluitava pels drets dels barraquistes. La van detenir un 1 de Maig a Torre Baró; Carmena va ser la seva advocada i, segons va recordar, la va veure aprendre a llegir i escriure mentre era a la presó amb les etiquetes dels pots.

Al públic hi havia el fundador d’Open Arms, Oscar Camps, i la tripulació de la missió 65, que aquest estiu va fer front al bloqueig a les costes italianes i a qui Colau va agrair la feina. Comença així una edició de la festa que l’alcaldessa es perdrà, perquè viatja a dilluns a Nova York per presidir la inauguració de la cimera mundial de grans ciutats per l’emergència climàtica.

El pregó, en deu frases:

  1. "Soc madrilenya pels quatre costats, però estic enamorada irremissiblement de Catalunya i de Barcelona. I convençuda, això sí, que cal unir com sigui i per sempre aquestes dues grans ciutats del sud d'Europa".
  2. "Mare madrilenya, filla d'avis pastissers del molt castís carrer Toledo, al cor de Madrid, que, com va dir el poeta, és el trencaones de totes les Espanyes. Espanyes diverses, diferents, amb essències nacionals pròpies, que han de respectar-se i valorar-se des de les seves identitats diferents".
  3. "Que important que em sembla el valor del concepte de la Mercè, que és el de l'acollida, el de la compassió, el de l'ajuda a qui més ho necessita".
  4. "Aquest 2019 a vegades sembla que el món oblida la grandíssima conquesta de la humanitat: els drets humans. Aquesta beneïda festa major de Barcelona arriba com a campiona de la compassió, aquest valor positiu del desenvolupament de la humanitat que sempre es necessita i ara més per redimir el captiveri absurd de l'egoisme i la crueltat en què es troben tants països i tantes societats".
  5. "Madrid voldria ser capital de l'ecologia i els horts urbans..., en sintonia amb vosaltres, que heu liderat tantes innovacions".
  6. "Les ciutats van aparèixer al món com a nuclis solidaris per defensar-se dels poders feudals. Avui, més de cinc segles després, les ciutats continuen sent unitats absolutament determinants en la vida contemporània del món actual".
  7. "El 2016, penjada de les finestres d'una empresa de publicitat de la Gran Via de Madrid, va aparèixer una gran pancarta blanca. Es desplegava a mode d'armistici en la guerra de banderes entre les nostres dues grans ciutats. A la pancarta blanca només s'hi llegia: 'Parlem'. És una actitud i una conducta. Aviat a les seves oficines de Barcelona, la mateixa empresa va despenjar un cartell igualment necessari: 'Hablemos'. Quants d'aquests crits haguéssim necessitat. Quants en seguim necessitant".
  8. "'Parlar' i 'escoltar' són verbs que descriuen l'essència de la democràcia. La democràcia que ens va portar la llibertat i que no podem deixar de mimar i cuidar".
  9. "Durant la meva estada a Barcelona, em vaig esforçar a entendre bé el català. Això ho vaig aconseguir, però no parlar-lo. Encara que no puguem parlar un idioma sempre podem estimar-lo i admirar-lo. Sempre he estimat i admirat el català. Sempre he dit a qui estava a prop meu que haurien d'estimar-lo i admirar-lo".
  10. "Cal parlar i escoltar, perquè aquesta és la identitat d'aquesta ciutat sempre desitjada i desitjable. Barcelona, ciutat sense exclusions".

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF