A costa de tots
La nova Llei prové de la pressió dels propietaris de cases, negocis i ocupacions de tot tipus del litoral
PalmaEl 1988, la Llei de costes definia de manera valenta que els 7.880 metres de litoral espanyol eren un bé públic. La norma volia posar fre als abusos que s'havien comès durant els anys del franquisme i de la democràcia incipient, però la incapacitat d'aplicar-la de manera efectiva i equitativa ha estat una de les causes que històricament l'han debilitada. A Mallorca, tenim exemples flagrants de com les excavadores de Costes tiraven un petit xibiu on algú hi guaria una barqueta i s'ha consentit, d'altra banda, que a tot un hotel en domini públic se li hagi renovat la concessió.
La nova Llei prové de la pressió dels propietaris de cases, negocis i ocupacions de tot tipus del litoral, i incorpora també el vell axioma que desregular activa l'economia. En el cas que ens ocupa, el ciment a la costa, ja hem vist on és que ens ha duit com a model econòmic. El que ens ha de preocupar com a societat és que Mariano Rajoy no hagi tingut cap problema per aprovar la llei sense la més mínima contestació, més enllà dels col·lectius ecologistes.
