El cost de la mort comença a patir la desvirtualització del sector
L’Ajuntament de Palma s’encarrega de la despesa íntegra d’aquelles persones amb menys recursos
PalmaEl cas de Palma és, gairebé, únic en tot l’Estat. La gestió exclusiva dels cementeris -el de Son Valentí és el que té un gruix més important- per part de l’Ajuntament fa que sigui particular, ja que la majoria es regeixen per subcontractacions. Per l’Empresa Funerària Municipal (EFM), un dels objectius importants és que la ciutadania la vegi “com una empresa seva”.
I aquest fet implica, sobretot, poder atendre gent sense recursos. El preu de morir a Palma va des dels 1.678,27 euros fins als 2.813,25 -els dos preus amb IVA-. L’EFM ofereix un servei integral bàsic d’inhumació per 1.678,27 euros sense sala de vetla. Si la hi volen incloure, el preu ascendeix a 1.835,57 euros. En el cas de la incineració, és una mica més car: amb vetla són 2.099,35 euros i sense vetla, 1875,5 euros.
Però aquests només són els serveis bàsics. Si els usuaris prefereixen optar per un servei superior, que inclouria més torns de vetla, més tipus de flors, més modalitats de fèretres, recordatoris, llibre de firmes, cotxe d’acompanyament, esqueles i, fins i tot, servei musical, entre d’altres, en el cas de la inhumació o incineració serà de 2.813,25 euros. A més a més, cal afegir-hi diverses taxes. Si s’ha d’embalsamar, són 47 euros. La taxa d’exhumació o inhumació també és de 47 euros. En cas que es vulgui incinerar el cos, s’hauran de dipositar uns 19 euros. Cal tenir en compte que l’IVA que s’aplica al sector és del 21%. Des de l’EFM es critica, de fet, que no s’escoltin els reclams perquè s’apliqui un impost reduït.
Ara bé, com són ateses les persones que no tenen recursos? El cap de servei de l’EFM, Bernat Quetglas, explica que la crisi ha destapat més el sector, ja que qualsevol despesa extraordinària ‘desbarata’ els plans d’estalvi de la gent amb pensions. L’Ajuntament de Palma té un pressupost de 80.000 euros per fer-se càrrec de les despeses de la gent que no pot pagar. A aquelles famílies que tenen un sou inferior al sou mínim interprofessional i que poden justificar que tenen necessitats, se’ls aplica una reducció de preus. Les famílies han de pagar 1.149,5 euros. Tanmateix, si es presenta un informe social i econòmic d’una administració competent -del nivell de serveis socials-, s’envia a Benestar Social i l’Ajuntament es fa càrrec del total de la despesa. S’espera arribar als 80.000 euros. Des de l’any passat, a més a més, aquest servei inclou la incineració. “Ningú no queda desatès”, apunten des de la funerària.
Cal destacar que moltes famílies opten per les assegurances. Acostumen a ser preus que es paguen per any, però la despesa final sol ser més gran. Ho apunta l’OCU, que xifra en uns 3.500 euros el preu de morir, que en els darrers 10 anys ha augmentat un 50%. Segons dades del servei d’estadístiques i estudis del sector de les assegurances, el 58,84% de les defuncions estan cobertes per pòlissa.
Desvirtuació del sector
L’OCU també va denunciar que el sector de les empreses funeràries és poc transparent. En la mateixa línia s’expressa l’EFM, que assegura que a les Illes Balears “hi ha indicis que s’està desvirtuant el mercat”. En aquest sentit, s’apunta que hi ha gent que s’embutxaca doblers i que s’aprofita del negoci de la mort. A més a més, moltes empreses no segueixen la llei de consum de 1998, que obliga a informar sobre pressupostos i a tenir a la vista les tarifes que ofereixen.
L’associació nacional de serveis funeraris (Panasef) va elaborar una radiografia del sector en què es destaca que a l’Estat es facturaren 1.430 milions d’euros el 2016. Són 1.404 empreses, de les quals més de 1.200 facturen, almenys, un milió d’euros i els cinc principals grups tenen una quota del 34% dels serveis.
Ara bé, la Panasef va elaborar un codi deontològic per protegir les persones i els seus drets. Es tracta d’un decàleg que té en comtpe legalitat, qualitat i professionalitat, llibertat d’elecció, no discriminació, independència i integritat, cofidencialitat, comportament ètic, col·laboració professional, competència lleial en l’ajuda al consumidor i preservació de la salut pública.
