Societat 29/09/2020

Cendres o males herbes: així és la cosmètica amb residus orgànics

Algunes firmes aposten per utilitzar restes de rebuig natural o industrial per fer nous productes

Laura Saula
4 min
Productes cosmètics i sabons naturals

BarcelonaDiuen que no és or tot el que llu, un refrany popular que ara també es pot aplicar al món de la cosmètica. Dècades després d’inflar-nos d’anuncis en què elements com l’or o el caviar són el somni que cal perseguir per tenir una pell perfecta, ara arriba l’altra cara de la moneda. La cara on els residus naturals o derivats de diferents indústries, fins i tot contaminants, també són utilitzats per fer productes de cosmètica de gran qualitat.

Fins i tot les conseqüències del canvi climàtic poden servir a l’hora de compondre les seves fórmules. És el cas dels incendis forestals: a causa de l’augment de la temperatura del planeta i el descens de les precipitacions hi ha més risc que n'hi hagi i són més virulents.

Un dia Alejandro de Antonio, creatiu publicitari i activista mediambiental, va veure com es cremava un dels boscos on sempre acostumava a sortir a passejar, a prop de Màlaga. Aquell incident va suposar un abans i un després a la seva vida perquè va començar a investigar, juntament amb un grup d’experts en reforestació i tècnics forestals, com podria ajudar a restaurar aquell bosc.

Ressorgir de les cendres

Després d’anys d’investigació, De Antonio va acabar cofundant la firma ecològica Ashes to Life, que utilitza la cendra dels boscos per fer un sabó hidratant i un sabó exfoliant. A més, destina un 10% dels seus beneficis a la restauració dels boscos cremats a través del desenvolupament del seu projecte d’investigació mediambiental. De fet, aquesta firma ja ha estat reconeguda com una de les 101 iniciatives empresarials que estan actuant a #PorElClima, una comunitat que vol reflectir el camí a seguir en la lluita contra el canvi climàtic dins del sector empresarial mostrant conductes responsables a favor de la preservació i protecció mediambientals.

En un principi, l’equip d’experts d’Ashes to Life volia utilitzar les cendres que es generaven a causa dels incendis per reaprofitar aquest residu i, a la vegada, ajudar a finançar la restauració dels ecosistemes afectats. Però aviat van veure que havien d’actuar amb diferents protocols a l’hora d’agafar les cendres, depenent de la intensitat del foc i altres condicions que podien debilitar encara més l’entorn. Per aquest motiu De Antonio segueix destinant part dels beneficis a aquest projecte d’investigació, però fa els seus productes amb cendra de closca de coco i cendra procedent de la neteja i poda controlada dels boscos gestionats de manera sostenible per fer els seus sabons. “Així el nostre model econòmic no depèn d’una catàstrofe natural”, explica. De moment porten poc més d’un any amb una botiga online on venen els sabons i una sabonera, però l’equip ja està treballant en la creació de més productes fets a partir de les cendres de closca de coco.

Residus beneficiosos

Des de fa un temps, el món de la cosmètica ecològica també apunta la mirada cap als residus que generen les diferents indústries. La idea és que en un futur tot es pugui reaprofitar. Un cas particular és el que va observar Pedro Català, expert en cosmètica, doctor en farmàcia i fundador de la firma Twelve Beauty. Durant les seves investigacions va descobrir que en la indústria alimentària alemanya, durant la neteja del gra d'ordi per processar la cervesa, s’allibera un residu cerós ric en àcid linoleic (omega 6) que resulta molt eficaç per calmar les pells sensibles i reforçar la composició delicada de la pell. Fins fa poc, aquesta massa cerosa era un producte residual que anava a parar a les escombraries, però Català va decidir que un dels elements estrella de la seva línia de cosmètics seria precisament aquest, la cera de gra Spent. “La purifiquem per poder-la incorporar a les fórmules cosmètiques dissenyades per a pells sensibles, reactives i estressades”, explica Català.

Una de les cremes de Twelve Beauty que fa servir un residu cerós de la indústria cervesera

Aquest expert en botànica i cosmètica també fa anys que experimenta amb noves fórmules fetes amb plantes que considera “altament sostenibles”. Això vol dir que són plantes de creixement molt ràpid, que no tenen necessitat de reg i que s’adapten a tota mena de terrenys contaminats. En altres paraules, són aquelles plantes també conegudes com a “males herbes”. Sobretot treballa amb extractes de flors de malva (Malva sylvestris), que, entre les seves múltiples propietats, destaca com a calmant, antiirritant, emol·lient i hidratant de la pell. També treballa amb l’extracte de fulles de budleia (Buddleja davidii), que ofereixen protecció contra els raigs UV i són un potent antioxidant de la pell. Tot i ser considerades “males herbes”, Català explica que això no significa que el seu ús en cosmètica surti més econòmic o rendible. Al contrari, el procés d’extracció acostuma a ser igual de complex i fins i tot més car que quan s'utilitzen altres espècies de plantes. Això sí, l'avantatge és que optar per aquestes varietats fa que el producte acabi sent més sostenible, perquè són plantes que es reprodueixen molt ràpidament i creixen en molts hàbitats diferents.

Molt per descobrir

Encara falta molt per descobrir en aquest món ple de possibilitats que són els elements residuals que poden servir per fer productes de cosmètica. Pedro Català ha investigat múltiples fórmules i ha vist que els derivats del cafè poden ser beneficiosos per cuidar la pell. “Són antioxidants i se'n pot arribar a obtenir un oli emol·lient i nutritiu”. D’altra banda, assegura que el tomàquet també té moltes propietats calmants i protectores per a la pell, així com els residus derivats de l’oli d’oliva, que es poden aprofitar com a antioxidants i antibacterians. De fet, es creu que hi ha una gran quantitat de polifenols a les aigües residuals que queden després de rentar les olives i abans de passar-les al premsat que n'extreu l'oli. Unes aigües que, d’altra banda, poden arribar a ser molt contaminants si simplement es llancen pel desguàs.

Finalment, Català indica que els cítrics també contribueixen a protegir i reparar els danys cel·lulars de la pell. Però també adverteix de les seves complicacions: “S’ha de parar atenció en algunes impureses que poden estar presents en aquesta mena d’ingredients, com les molècules oxidades en el procés d’enranciment i altres restes no desitjades que es troben a les plantes”. Sigui com sigui, els residus orgànics han vingut per quedar-se o, més aviat, per reaprofitar-se, també en el món de la cosmètica.

Envasos reciclats amb plàstics dels oceans

Una de les últimes col·leccions especials de la marca Mádara, coneguda per apostar per la sostenibilitat, es va fer amb envasos fabricats amb residus plàstics extrets del mar i altres materials vegetals biodegradables. Aquests envasos, dissenyats per l’artista letó Klāvs Loris, comptaven amb el certificat Ecocert/Cosmos i tots els ingredients de les seves fórmules eren vegans i respectuosos amb la pell i l’oceà. Tot un punt de partida per a la creació dels cosmètics (i els envasos) del futur.

stats