Els productes cosmètics contenen milions de partícules de plàstic

BarcelonaXampús, sabons, dentifricis, gels d'afaitar, protectors solars… els productes cosmètics, en teoria aliats en la lluita per una pell i un cos sans, tenen un costat sinistre. Ja se sabia que la immensa majoria —tots, excepte els ecològics, que tenen una quota de mercat molt baixa— estan fabricats amb tota mena de productes que mai no ens posaríem conscientment en la pell, com ara els derivats del petroli. Però la Universitat de Plymouth ha quantificat fins a quin punt els cosmètics no són allò que semblen. Les conclusions del nou estudi, publicat a la revista 'Science Direct' són clares: contenen milions de partícules de plàstic.

La publicitat els presenta sempre com un bàlsam, amb una imatge natural: xampús amb ordi, gels de dutxa amb àloe vera… El que no diu la publicitat és que, més enllà d'algun ingredient natural que serveix per crear una impressió positiva —i encarir el preu—, la llet hidratant o el sabó líquid per a les mans estan plens de partícules de plàstic. I plens vol dir plens. Una simple aplicació pot contenir fins a 100.000 micropartícules, segons l'estudi de Plymouth. La xifra, però, pot arribar a ser molt més elevada: 150 ml poden contenir fins a 2,8 milions de micropartícules.

Destrucció als mars i oceans

Es dóna la circumstància que l'objectiu de l'estudi —que s'ha centrat en l'anàlisi de diferents exfoliants— no és tant denunciar l'efecte negatiu que els plàstics tenen en el cos humà —tot allò que ens apliquem a la pell va a parar al reg sanguini i es distribueix per l'organisme— com provar la seva repercussió negativa en els mars i oceans. Les partícules, que la indústria fa servir perquè els productes cosmètics tinguin una determinada textura i també propietats abrasives, són molt petites —una fracció de mil·límetre de diàmetre— i això fa que no siguin aturades pels centres de tractaments d'aigües, de forma que acaben a mars i oceans.

El resultat d'aquest abocament massiu és que les aigües del planeta acaben sent el recipient de milions de tones de microplàstics, un còctel que no només és nociu per a la fauna marina sinó, paradoxalment, també per als humans, els principals depredadors dels mars. Les partícules són ingerides pels peixos, molts dels quals acaben a les nostres taules, la qual cosa implica que els humans són doblement víctimes d'aquesta bomba plàstica amagada: quan l'apliquem a la pell i quan la mengem.

Cal dir que, tot i ser potencialment nocius, els plàstics que la indústria cosmètica fa servir, com el polietilè, són perfectament legals, i apareixen citats en els llistats d'ingredients, tot i que sovint de forma críptica —PE, PP, PMMA–. Tots els grans els fan servir, des de Johnson & Johnson fins a Unilever, passant per L'Oréal. A alguns països, com els Estats Units o el Regne Unit, el tema ha arribat als parlaments, després que estudis científics hagin descobert residus de plàstics en aqüífers. Però tot i la creixent polèmica, i un tebi compromís per part de la indústria cosmètica que el substituirà per altres substàncies, el cert és que aquesta continua fent servir un producte que va descobrir a finals dels anys 90, quan va deixar de fer servir ingredients naturals, procedents d'avellanes i albercocs, i els va substituir pels plàstics.