"El meu cos no és maco ni lleig, és el que tinc"

El moviment 'body neutral' reivindica l’acceptació del físic més enllà de l’aparença estètica

Bet Coll-Vinent
4 min
Maniquis en un aparador

Barcelona“El primer pas per parlar amb la teva filla sobre el seu cos és no parlar amb la teva filla sobre el seu cos”, sentenciava la periodista Sarah Koppelkam en el famós l’article "How to talk to your daughter about her body", publicat al Huffington Post l’any 2013 i que es va fer viral arreu del món. Malgrat que el concepte body neutral encara no s’havia ideat, Koppelkam s’avançava a les reivindicacions feministes defensades en l’actualitat i posava èmfasi en la importància de treure el cos del centre del debat. Així doncs, l’autora escrivia en sintonia amb el que avui en dia bategem com a neutralitat corporal: un moviment que advoca per la normalització del cos humà com a font de salut sense necessitat de celebrar-ne l'aparença física constantment. Posa en valor les idees i les accions de l’individu més enllà de les seves característiques estètiques i sosté que també és natural mirar-se al mirall i no sentir-se sempre a gust. L'actriu Júlia Barceló és una de les defensores del body neutral i comparteix sovint el seu activisme a les xarxes socials. “La neutralitat corporal desvirtua l’aparença estètica com a valor social, entén el cos des de la seva funcionalitat i defensa que no cal que et sentis guapa cada dia per poder respectar-te”, explica.

El mite de la bellesa

Tal com discernia l'escriptora Naomi Wolf al llibre The beauty myth, publicat el 1990 (El mito de la belleza en castellà), a mesura que l’economia, les lleis, l’educació i la cultura es van anar adaptant a les demandes de la segona onada feminista –que va anar de finals dels 60 fins a finals del 80– per tal d’assolir la igualtat, el mite de la bellesa es va convertir en una nova eina de control de les accions i l’aparença femenina. “Estem empresonades en una espècie d’armadura estètica en què, per moltes llibertats externes que la dona vagi assolint, sentim una pressió constant que limita la nostra vida personal i professional, així com les nostres relacions sexo-afectives”, constata Júlia Barceló, que defensa la neutralitat corporal com un camí i no pas com un objectiu final.

Mercedes Fernández-Martorell, antropòloga feminista i escriptora de llibres com Capitalismo y cuerpo: crítica de la razón masculina, analitza aquest fenomen des d’un punt de vista més estructural i reconeix que “el mateix sistema capitalista és ja una eina de domini del cos de la dona”. En aquest context, les expertes assenyalen la dificultat per viure aïllades de les pressions estètiques, però constaten que la neutralitat corporal és un bon recurs per començar a valorar la funcionalitat del cos: “És el nostre vehicle i l'hem de cuidar, no per l’estètica, sinó perquè funcioni bé”, assegura la psicòloga Alba Alfageme i Casanova.

Més enllà del #BodyPositive

Aquest nou moviment sorgit recentment pren el relleu del ja famós i viral body positive, una iniciativa nascuda a mitjans dels anys 70 que reivindicava que tots els cossos podien ser desitjables i, de retruc, advocava per una estima incondicional cap al cos. Malgrat que abanderava la normalització i l’acceptació de la diversitat corporal femenina –principalment la que sortia dels estàndards de bellesa canònics–, continuava posant el focus del debat en la positivització de l’aparença física. “És impossible que sempre et vegis igual de guapa. Cada dia et despertaràs amb una actitud diferent i el que passa amb el body positive és que, per sentir-te bé amb tu mateixa, estàs obligada a trobar motius diaris que validin que ets i que estàs guapa”, afirma Ofèlia Carbonell, música i escriptora, en un dels vídeos publicats al seu canal de YouTube.

En el cas de la neutralitat corporal, com que el discurs no gira entorn de la necessitat d’acceptar la nostra aparença física, sinó en valorar altres aspectes completament deslligats de l’estètica, és molt més fàcil que tothom s’hi senti inclòs.

Com potenciar la neutralitat corporal?

Un altre punt clau que caracteritza la neutralitat corporal és la superposició del caràcter a l’aparença física. Alfageme explica que, “com a dones, sempre se’ns ha dit que per tenir qualsevol tipus de representació social només podrà ser a través de la bellesa i mai mitjançant la personalitat”. Amb l’objectiu de deixar enrere els missatges tòxics i el positivisme contradictori dels anuncis publicitaris, el body neutral afavoreix altres aspectes que també ens defineixen com a éssers humans. “En lloc de determinar les persones en funció d’allò que tenen –bellesa, diners, poder, influència…–, hem de poder caracteritzar-les per allò que són”, diu l’antropòloga feminista Mercedes Fernández-Martorell. Aquesta iniciativa és un bon punt de partida per deixar de focalitzar totes les mirades en l’aparença estètica i centrar-les en l’autoconeixença, el plaer o la funcionalitat corporal. Barceló també remarca la importància d’oblidar-nos dels prejudicis i centrar-nos en el caràcter quan es tracta de definir a la persona que tenim al davant, ja que “l’alliberament va més enllà dels nostres propis cossos i implica també el respecte cap a la resta de cossos”. No obstant això, la qüestió de fons continua sent estructural. “És una barbaritat que hàgim d’aprendre a desconstruir un problema que no és inherent en la nostra essència humana sinó que el construeix la societat”, explica Alba Alfageme i Casanova, que afegeix que, malgrat la necessitat de teixir xarxes de sororitat, “també és important plantar cara al sistema”. Oposar resistència a una estructura que es beneficia diàriament de les inseguretats femenines no és una tasca fàcil, però les expertes coincideixen que un primer pas per aconseguir-ho és definir-se des de la neutralitat i corroborar el següent: el meu cos no és ni maco ni lleig; simplement és el que tinc. I punt.  

stats