El coronavirus travessa les noves propostes artístiques

Els projectes guanyadors de La Crida del Solleric ofereixen noves mirades sobre els àmbits que varen generar més debat durant el confinament
Una peça del projecte 'Quan tot això acabi...' de Bartomeu Sastre. / BARTOMEU SASTRE HEDERA ESTUDI

Els balcons, els carrers -buits, insòlits, inalterables-, l’estructura de les llars -cuines convertides en despatxos, menjadors com a parcs infantils...-, la connexió a internet, la relació amb els veïns, la proximitat del comerç local. La pandèmia, i especialment els mesos de confinament més dur, han donat un nou significat a molts aspectes i espais quotidians, del dia a dia, als quals no sempre es dona importància, o bé els ha dotat d’una altra perspectiva. Els projectes guanyadors de La Crida del Casal Solleric, en la modalitat de creació artística per a projectes no expositius (una ajuda per a artistes locals inclosa en el Pla de xoc engegat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma), han copsat aquestes noves mirades, així com les necessitats socials imposades per la crisi econòmica i sanitària. Són les obres, intervencions i propostes de Pere Antoni Sastre i Pau Aulí, Mònica Fuster, Bartomeu Sastre, Joan Bennàssar i l’Associació Circula Cultura, Lara Fuster i Miquel Àngel Oliver, i Irene de Andrés i Javi Álvarez. Alguns dels projectes ja s’han mostrat, altres estan acabats i es poden veure en línia, i alguns encara estan en procés.

Un dels objectius de La Crida era que els projectes tinguessin relació amb la pandèmia provocada pel covid-19 i amb el present, travessat per la incertesa econòmica i social. “Totes les propostes tenen una forta voluntat d’arribar a la ciutadania, i una bona part parteixen del diàleg amb els veïns i veïnes o el volen provocar”, diu Aina Bausà, directora d’Arts Visuals de Cort, que també destaca la “diversitat dels llenguatges artístics emprats” en els projectes.

Els artistes han copsat les noves mirades del món, així com les necessitats socials imposades per la crisi econòmica i sanitària

Lara Fuster i Miquel Àngel Oliver, fundadors d’Estudi Hedera, varen presentar el projecte De dins cap a fora. Ofereixen una reflexió crítica del concepte, les estructures i la distribució de les llars. Ja fa temps que treballen sobre les cases i les qüestions que han anat configurant, al llarg del temps, la idea d’habitatge, com la publicitat o les normatives urbanístiques, i el confinament dels mesos de març i abril va evidenciar alguns dels seus plantejaments.

La falta d’un espai per fer tasques domèstiques o emmagatzemar electrodomèstics que s’utilitzen de manera puntual, tenir o no un espai exterior, disposar de llocs privats, íntims o tranquils en una casa on viu una família nombrosa... Són moltes les mancances estructurals que s’han fet paleses a molts edificis: “La incomoditat de l’habitatge que vàrem sentir durant el confinament ens va dur, a tots, a pensar per què les cases són com són i a plantejar-nos com haurien de ser”, diu Oliver. A partir de dissenys de cartells pensats per mostrar-se a les marquesines de Ciutat, talment un reclam publicitari, Fuster i Oliver evidencien alguns dels problemes més comuns de les llars. “Això ens permetia intervenir directament els carrers i que les imatges arribassin a la gent fàcilment. Tampoc volíem que el projecte fos autoreflexiu i elitista, sinó que fos bo d’entendre i que posàs damunt la taula qui som i on estam”, apunta Fuster. A més, també s’ha preparat una pàgina web on es poden trobar tots els continguts. Les marquesines de Ciutat varen mostrar aquests ‘cartells’ fins fa unes setmanes.

Radioactivitat

Omplir de ‘radioactivitat’ les places de Ciutat era l’objectiu de la proposta Ràdio Activitat Quiosc-Mòbil, de Joan Bennàssar i l’Associació Circula Cultura (una cooperativa formada l’any 2018 per Goergina Dezcallar, Vicky Laguía i Núria Curcoll, educadores socials). La intenció era conjugar la ràdio i les activitats a l’espai públic. L’obra, gran, blanca i rodona de Bennàssar va convertir-se, a la plaça de l’Olivar i a l’Escorxador (on va aterrar el mes de novembre), en un estudi radiofònic. S’hi varen fer diferents programes per parlar sobre com està afectant la pandèmia la gent dels barris. Els problemes d’habitatge a Mallorca, el consum conscient i de proximitat, l’energia sostenible i el feminisme en foren els temes protagonistes. Circula Cultura treballa per dur l’acció als espais públics, que considera “medis educatius”: “Són espais de participació i reivindicam el dret a viure la ciutat”, diu Dezcallar, que assegura que “fer feina a l’espai públic ofereix una lògica molt més oberta”. Tot i que el projecte Ràdio Activitat Quiosc-Mòbil ja es va materialitzar el mes de novembre, a Circula Cultura consideren que és una proposta que pot tenir continuïtat, ja que és una activitat que implica els veïns i crea xarxa comunitària. A més, tampoc no cal que quedi emmarcada a Palma: l’ovni de Bennàssar té poder i potència per arribar a qualsevol lloc.

Lara Fuster i Miquel Àngel Oliver, d'Estudi Hedera, han analitzat les estructures de les llars i n'han evidenciat alguns problemes

Quan tot això acabi... és la proposta de Bartomeu Sastre, que va implicar el seu entorn i seguidors a través de diverses xarxes socials en el projecte, sense que en sabessin res. Demanava que acabassin la frase. Sastre ha recopil·lat sensacions i emocions del confinament. “Cada frase dona peu a més d’una interpretació”, diu. El resultat són balcons des d’on pengen unes teles amb les frases proposades per la gent. “Vaig decidir fer-ho als balcons perquè són un espai privat que està molt a prop de l’espai públic, i que va adquirir un sentit nou durant els dies de confinament més dur. Era gairebé l’única porta al món real no virtual”. A més, recopilar les frases via online i dur-les als balcons ha estat una manera de transportar-les al mon físic. Durant aquest gener encara onejaran al vent aquestes teles. El recorregut pels balcons de Palma que tenen les peces de Sastre és accessible a través d’un codi QR que es pot trobar cercant a internetel nom del projecte.

El producte local, les accions efímeres, els rituals, la performança i, sobretot, la investigació. Tapís és la proposta artística de Mònica Fuster, que se centra en la recerca artística sobre les propietats tintòries del tap de cortí sobre els teixits. Un dels primers resultats -“aquest és un projecte inacabat”, diu l’autora-és un vídeo que es pot veure fins dia 6 de gener a Especias Crespí, als mercats de Santa Catalina i l’Olivar. Fuster ha disposat d’un gran equip humà, fet que l’afalaga: “Així he pogut compartir la investigació, que sempre és un procés molt més íntim i solitari. És satisfactori quan veus que un projecte genera curiositat i la gent s’hi vol implicar”. Així, Pedro Llompart n’ha fet les imatges videogràfiques; Paula Pinya, Isabella Jagiello, Biel Servera i Ita Pou, la fotografia, i Paz Alomar ha estat la responsable de l’acció cal·ligràfica a la natura; per a l’enregistrament sonor ha col·laborat amb el músic israelià Yair Dalal i la cantant mallorquina Júlia Colom, i Joan Cladera i Joan Fuster han recollit la sonoritat industrial de Teixits Vicens. Mònica Fuster planteja la possibilitat, per a més endavant, de preparar una exposició amb tot el material generat per fer el vídeo, que va des d’escultures a pintures o fotografies.

Audiovisuals

Pere Antoni Sastre i Pau Aulí conviden l’espectador a remoure els documents d’una obra cinematogràfica que mai serà una realitat. 10 personatges per a una pel·lícula que mai es farà va començar a existir el mes d’agost del 2019. És una pel·lícula en construcció formalitzada en una pàgina web. Així defineixen Sastre i Aulí el seu projecte on hi és tot: el guió, la caracterització dels personatges, localitzacions, vídeos, fotografies. Funciona com una pàgina interactiva en la qual l’usuari pot passar hores explorant i creant el seu propi relat a partir dels deu personatges que brinden els autors. “Els protagonistes responen a arquetips de la societat mallorquina. La nostra intenció és deconstruir i revisar mites per construir-ne de nous. Cada una de les seves trames té relació amb algun problema que pateixen els habitants de l’illa, des de la globalització, la identitat, fins a la Mallorca de la postcorrupció”, comenten els autors.

Pere Antoni Sastre i Pau Aulí conviden l’espectador a remoure els documents d’una obra cinematogràfica que mai serà una realitat

En esclatar la pandèmia i veure com s’aturaven els rodatges i l’univers audiovisual, el desenvolupament d’aquest projecte també els va servir per plantejar-se quin seria el futur de la ficció i dels rodatges. La proposta de Sastre i Aulí, que utilitza la connexió a internet com a plataforma artística, ja està acabada i hi pot accedir qualsevol persona amb ganes de cosir la seva història.

L’eivissenca Irene de Andrés i el seu company Javi Álvarez varen presentar el projecte Costa luminosa, creat a partir del llenguatge videogràfic; consta de petites càpsules de vídeo a partir de diferents tècniques, des del metratge domèstic de 8mm i super-8 passant per l’animació. A Costa luminosa els protagonistes són els creuers, una de les grans obsessions de De Andrés. “Volia investigar com ha estat viure la pandèmia dins un creuer, un lloc que suposadament és un oasi però que es va convertir en un malson a mesura que avançava la pandèmia”, explica. Una de les històries que hi apareixen, per exemple, és la quarantena que va haver de fer el luxós creuer Diamond Princess al port de Yokohama, al Japó. Parlar d’aquestes “illes flotants” -així és com De Andrés anomena els creuers-, que són el “súmmum del capitalisme”, dona peu a l’artista a obrir un debat sobre el turisme de masses.

El covid-19 s’ha colat als estudis dels artistes, que no s’obliden de posar l’ull sobre l’actualitat. Amb els seus projectes, ofereixen a la societat l’oportunitat de veure, des d’una altra perspectiva, el món que habitam.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF