El coronavirus també obliga a ajornar trasplantaments

BarcelonaEl coronavirus ha trastocat les rutines hospitalàries. Els hospitals s’han bolcat en combatre la crisi del coronavirus i sanitaris de totes les especialitats estan atenent aquests malalts. A la Vall d'Hebron, per exemple, un 90% de l’activitat ja es dedica només a la covid-19. Una de les mesures per alliberar espai a les unitats de cures intensives per a aquests malalts ha sigut ajornar totes les operacions no urgents, també els trasplantaments. Només es farà una excepció amb els trasplantaments pediàtrics i els pacients en situació "d’urgència 0" i "urgència 1", que són els que necessiten el trasplantament d’un òrgan vital per sobreviure. "En aquests casos, si apareix un donant compatible s’intentarà fer el trasplantament, per una qüestió de supervivència", explica Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). De fet, s'ha dissenyat un operatiu especial conjuntament amb la Guàrdia Civil per garantir, per exemple, que les donacions de medul·la òssia arribin i surtin d'Espanya. No obstant això, s’avaluarà cas per cas.

Per sort, la llista d’espera de malalts per a òrgans vitals "és mínima", ja que l’any passat i els dos primers mesos del 2020 es van fer molts trasplantaments. Els hospitals catalans van tornar a batre l'any passat el seu rècord de trasplantaments d'òrgans amb 1.296 intervencions, un 12% més que el 2018. "Tenim aquest coixí de marge", constata Tort, que assegura que, ara per ara, la situació "no és preocupant". "Si s’allarga, però, sí que ho serà", admet. Per als pacients en llista d’espera la situació és "angoixant" i estan "preocupats", reconeix Tort, però les associacions de pacients els estan donant suport.

L’activitat s’ha reduït ja que tampoc no hi ha suficient evidència científica sobre el nou coronavirus com per fer trasplantaments amb seguretat sense risc de transmetre el virus al receptor. "És arriscat", reconeix Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). S’han d’extremar els controls als possibles donants. "En una UCI plena de pacients amb covid-19, s’ha de ser molt previnguts i només s’acceptaran òrgans de donants amb tests negatius i que no hagin tingut cap clínica", explica Marta Crespo, responsable de trasplantament renal de l’Hospital del Mar.

El segon motiu pel qual s'han suspès bona part dels trasplantaments és que els pacients que han de rebre un òrgan, excepte els de ronyó, requereixen d'ingrés a cures intensives. "I ara, amb les UCI plenes de malalts de covid-19, no és apropiat", admet Tort. A més, es dona el cas que els coordinadors de les unitats de trasplantaments són metges intensivistes, anestesistes o infermeres d'UCI i ara estant treballant a ple rendiment en l’atenció a malalts de coronavirus.

"No em sembla apropiat dedicar recursos a això quan estem tots bolcats en combatre aquesta pandèmia ni tampoc és el moment de començar tractaments immunosupresors –en necessiten tots els trasplantats– ja que situen el pacient en una situació de fragilitat", admet Crespo. Ella parla dels trasplantaments de ronyó, que són els més fàcilment ajornables, ja que els malalts tenen un tractament alternatiu, la diàlisi. I en aquest cas, s’han suspès tots els trasplantaments de donant viu. "No trasplantarem a excepció que hi hagi un ronyó compatible per a algú que porti molts anys en llista d’espera", matisa Marta Crespo.

Només s'han fet 4 trasplantaments i a nens

En els últims deu dies a Catalunya només s’han fet quatre trasplantaments i tots han sigut pediàtrics. "Perquè en els nens l’impacte del coronavirus és mínim i tot i això fem tots els cribatges necessaris", diu Tort. L’últim ha sigut un trasplantament hepàtic a un nadó a l’Hospital de la Vall Hebron.

Campanya #TrasplantadosEnCasa

Pel que fa a les persones que han sigut trasplantades fa poc, han d’extremar les mesures de prevenció –confinament i mesures d’higiene–, ja que si es contagien de coronavirus tenen un major risc de patir complicacions o infeccions severes. "Perquè són pacients immunosuprimits, ja que quan trasplantem un òrgan, al receptor li hem de donar un tractament immunosupresor per rebaixar la resposta immunològica contra el nou òrgan que el seu cos identifica com a estrany", explica Marta Crespo, responsable de trasplantament renal de l’Hospital del Mar. De fet, les persones trasplantades saben molt bé el que és l'aïllament.

Aquests immunosupresors els han de prendre de per vida, així que el seu estat immune sempre serà inferior al de la població general i per això les persones trasplantades saben molt bé el que és l'aïllament a casa per prevenir infeccions. Ara han llançat la campanya a les xarxes #TrasplantadosEnCasa on expliquen les mesures de prevenció que s'han d'adoptar.

Les persones trasplantades també segueixen controls i visites mèdiques periòdiques que ara han sigut suspeses. "Els hem de veure amb freqüència i ara, en plena pandèmia, no és adequat que vinguin als hospitals. Estem fent un esforç per controlar-los a domicili o per telèfon", explica Crespo. No obstant això, no és el mateix una persona trasplantada fa deu anys que una persona que fa tres setmanes que va rebre un òrgan de donant. En aquest sentit, a l’Hospital del Mar hi ha un grup de 40 persones als quals se’ls ha fet un trasplantament en els últims dos mesos, abans de la pandèmia. "I aquests són un repte important perquè necessiten més controls. És el moment més delicat, quan més immunosuprimits estan i poden sorgir complicacions i infeccions generals associades al trasplantament", admet Crespo. No obstant això, fins al moment tots els dubtes s’han pogut resoldre per telèfon i els pacients ho agraeixen.