Situació límit a les UCI d'almenys sis comunitats autònomes, que intenten ampliar llits

BarcelonaA mesura que avança l’epidèmia, els llits de les unitats de cures intensives (UCI) estan cada cop més plens i en alguns hospitals, com el de la Vall d’Hebron de Barcelona, ja han arribat al 90% de la seva capacitat. Ara bé, aquest no és l’únic centre en tot l’Estat que està en aquesta situació, ni de molt. Els contagis continuen augmentant –tot i que els experts parlen d’una tendència cada cop més a prop de l’estabilització–, i el seu ritme no va lligat al de la recuperació dels pacients hospitalitzats, que necessiten cap a 15-20 dies. Els llits d’UCI són necessaris per als pacients més greus, perquè disposen de respiradors i els metges que hi treballen estan especialitzats en casos complicats. Tot plegat fa que cada dia que passa les UCI d’algunes comunitats autònomes, com Madrid, Catalunya, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i també Navarra i la Rioja, estiguin cada cop més al límit de la seva capacitat. Per això, la principal preocupació de les autoritats sanitàries és descongestionar aquestes unitats perquè en els pròxims dies no arribin al col·lapse.

Les autonomies que semblen tenir una situació més compromesa són les dues amb més malalts: Madrid i Catalunya. Estan, respectivament, al 86% i al 90% de la seva capacitat, i intenten transformar llits d’hospitalització en llits d’UCI al ritme que poden. En les posicions següents de la llista apareixen regions amb menys pacients però que tenen els llits d’UCI molt plens, fins i tot després de fer-hi una primera ampliació. És el cas de Castella-la Manxa. El govern d’Emiliano García-Page, que ha de gestionar la segona taxa de mortalitat més elevada d’Espanya (34,8 morts per cada 100.000 habitants), ha elevat el seu nombre de llits de cures intensives a 350, però, segons els últims recomptes, només en té 6 de buits, així que el percentatge d’ús s'eleva fins al 98%. La situació és tan crítica que fins i tot l’oposició recela de les xifres: ahir la portaveu de Ciutadans, Carmen Picazo, va demanar més transparència, perquè dubta que l’executiu socialista hagi triplicat el nombre de llits d’UCI disponibles, tal com va assegurar.

Un cas similar es dona a la Rioja. La petita comunitat autònoma té una taxa de mortalitat força superior a la resta (26,8 morts per cada 100.000 habitants) i disposa de 45 llits d’UCI, ampliables, segons va assegurar dilluns el portaveu del govern regional, a 54. Forçosament ho han hagut de fer des de llavors, perquè el nombre de pacients que han requerit cures intensives és de 51.

Castella i Lleó i Navarra tenen les UCI a l’entorn del 80% d’ocupació. En el cas de la comunitat castellana, la situació és particular, perquè l’exèrcit hi ha construït un hospital de campanya però encara no s’hi ha pogut assignar personal sanitari, com va denunciar ahir la consellera regional de Salut. Navarra no ha explicat encara si té algun pla de contingència, tot i tenir 99 pacients a l’UCI. Tampoc no ho han anunciat Euskadi, Múrcia i Extremadura, que en tenen 307, 59 i 51, respectivament.

Possible trasllat de pacients entre comunitats

Amb el mapa de la situació de les UCI a la mà, el govern espanyol ja estudia un possible trasllat de pacients entre les comunitats autònomes que estan a punt del col·lapse i les que encara tenen llits per atendre pacients crítics. “Ho farem quan veiem la necessitat. Serà pactat amb les comunitats autònomes, quan ens manifestin les seves necessitats”, va explicar ahir la responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra. De moment, l’únic trasllat que s’ha fet entre autonomies ha sigut de material sanitari, com els respiradors que van enviar Extremadura, Galícia i Andalusia a la Comunitat de Madrid fa una setmana. Ara bé, ahir el vicepresident de la Junta d’Andalusia, Juan Marín, va demanar al govern espanyol que “avisi amb temps suficient” si decideix enviar pacients afectats per coronavirus a la comunitat andalusa, la qual, de moment, només té un 22% dels llits d'UCI ocupats.

Des que ha començat la crisi sanitària, les crítiques al govern de Pedro Sánchez per la seva gestió, i, sobretot, a l’hora de coordinar la distribució del material sanitari entre les comunitats autònomes, ha sigut una constant. La Llei General de la Salut Pública aprovada el 2011 preveia crear mecanismes de coordinació entre autonomies que servissin per gestionar, per exemple, crisis sanitàries com la que estem vivint. La normativa, però, no es va acabar desplegant quan va arribar a la Moncloa l’expresident del PP Mariano Rajoy.