PANDÈMIA
Societat 03/07/2020

El covid-19 pot afectar el sistema immunitari

Segons nous estudis, el coronavirus pot deteriorar cèl·lules immunitàries, en un paral·lelisme amb el VIH

Gina Kolata
5 min
Una voluntària d’Open Arms fent proves de covid-19 en una residència.

The New York TimesAl començament de la pandèmia, el coronavirus semblava una malaltia respiratòria més. Però ha resultat que el virus no afecta només els pulmons, sinó també els ronyons, el cor i el sistema circulatori, i fins i tot, d’alguna manera, els sentits de l’olfacte i el gust. Ara uns investigadors s’han trobat amb una altra sorpresa desagradable. El sistema immunitari de molts pacients hospitalitzats per coronavirus es veu amenaçat pel deteriorament d’unes cèl·lules essencials, cosa que apunta a inquietants paral·lelismes amb el VIH.

Aquest descobriment fa pensar que un tractament molt generalitzat per controlar el sistema immunitari dels malalts molt greus pot ser útil per a uns quants pacients, però pot perjudicar-ne molts més. Aquest estudi ens ofereix pistes de per què tan pocs nens cauen malalts quan s’infecten, i també sembla indicar que potser caldrà un còctel de fàrmacs per contenir el coronavirus, com ja es fa amb el VIH.

Cada vegada són més els estudis que apunten que el virus té “implicacions immunològiques molt complexes”, diu el doctor John Wherry, un immunòleg de la Universitat de Pennsilvània que, al seu laboratori, està estudiant minuciosament el sistema immune de pacients amb covid-19. Al maig, el doctor Wherry i els seus col·legues van publicar en línia un article en què descrivien una sèrie de deficiències observades en el sistema immunitari de pacients greument malalts, com ara la pèrdua de cèl·lules T, que lluiten contra el virus.

Articles provisionals

En un altre estudi, aquests investigadors van veure que les cèl·lules T i B, que ajuden a organitzar la resposta immunitària, estaven inactives en aproximadament el 30% dels 71 pacients de covid-19 que havien examinat. Aquests articles encara no s’han publicat ni han sigut revisats per experts. Wherry també assenyala que uns investigadors xinesos han detectat un deteriorament semblant en les cèl·lules T de pacients greument malalts.

Tal com assenyala el doctor Carl June, un immunòleg de la Universitat de Pennsilvània que no ha participat en el treball, la investigació amb pacients greus de covid-19 comporta moltes dificultats: “No és fàcil distingir els efectes del coronavirus dels provocats pel simple fet d’estar malalt greu i ingressat en una UCI, que pot fer estralls en el sistema immunitari. El que ens fa falta és una població de control infectada amb un altre virus greu, com ara la grip”.

Un dels estudis més detallats, publicat provisionalment i encara pendent de revisió per la revista Nature Medicine, ha sigut dirigit pel doctor Adrian Hayday, immunòleg del King’s College de Londres. Ell i els seus col·legues han comparat 63 pacients de covid-19 de l’Hospital St. Thomas de Londres amb 55 persones sanes, algunes de les quals s’havien curat del covid-19. Hayday i els seus col·legues donaven per descomptat que els pacients generarien una forta reacció immunitària al coronavirus. Així és com es curen la majoria de persones d’infeccions amb pocs símptomes o cap. Però, de vegades, el sistema immunitari dels malalts molt greus de coronavirus falla perquè reacciona d’una manera exagerada, com és el cas dels pacients amb sèpsia. D’altra banda, també pot ser que el sistema immunitari d’aquests pacients lluiti aferrissadament contra el virus però no aconsegueixi generar la reacció adequada.

Confusió immunitària

D’acord amb el que han descobert els investigadors, una de les alteracions més sorprenents dels pacients amb covid-19 és la pujada considerable dels nivells d’una molècula anomenada IP10, que envia cèl·lules T a les zones del cos on es necessitin. Normalment, els nivells d’IP10 només pugen en el moment d’enviar les cèl·lules T. Però, en els pacients de covid-19 -igual que en els de SARS i MERS, malalties causades també per uns coronavirus-, els nivells d’IP10 pugen i es mantenen alts. I això pot transmetre unes indicacions caòtiques al cos: “És com si Usain Bolt sentís el tret de sortida i arrenqués a córrer -explica el doctor Hayday referint-se al velocista olímpic-. I aleshores algú continua disparant una vegada rere l’altra. Què faria Usain Bolt? S’aturaria, confús i desorientat”.

En conseqüència, el cos podria enviar senyals a les cèl·lules T d’una manera gairebé aleatòria, i això desconcertaria la resposta immune. Algunes cèl·lules T estan preparades per destruir els virus, però semblen debilitades i tenen un comportament anòmal. Es veu que moltes cèl·lules T moren i, per tant, les reserves del cos s’esgoten, sobretot les de les persones de més de 40 anys, perquè el tim, l’òrgan que les genera, s’ha tornat menys eficient.

Aquest estudi també apunta que un tractament molt generalitzat no funciona en la majoria dels casos. Hi ha pacients que cauen greument malalts pel coronavirus perquè els seus sistemes immunes reaccionen amb massa energia. El resultat, l’anomenada tempestat de citocines, també s’ha observat en pacients de càncer tractats amb fàrmacs que sobrealimenten les cèl·lules T perquè ataquin els tumors.

Aquestes reaccions exagerades es poden controlar amb medicacions que bloquegin una molècula anomenada IL-6, una altra organitzadora de cèl·lules immunes. Però aquests fàrmacs no han resultat gaire eficaços per a la majoria de pacients amb covid-19, i per un motiu força lògic, segons el doctor Hayday: “És evident que hi ha pacients que tenen la IL-6 alta i, per tant, potser convindria reprimir-la. Però l’objectiu principal ha de ser restaurar i reanimar el sistema immune, no reprimir-lo”.

El cas dels infants

Aquest nou estudi ens pot ajudar a respondre a una altra pregunta urgent: per què hi ha tan pocs nens que es posin malalts pel coronavirus? El tim dels nens, la font de noves cèl·lules T, és molt actiu. I potser gràcies a això pot anticipar-se al virus fent noves cèl·lules T a més velocitat de la que el covid-19 necessita per destruir-les. El tim dels adults no funciona igual de bé.

El que es desprèn de tot plegat és que el model aplicat al tractament del VIH, un còctel de fàrmacs antivirals, podria ser una bona opció tant per als malalts lleus com per als molt greus. Alguns experts dubten si el tractament antiviral té sentit en el cas dels malalts greus de covid-19, quan el seu principal problema és la reacció exagerada del sistema immunitari. Però, segons el doctor Hayday, si el virus és el responsable directe del mal funcionament del sistema immunitari, un antiviral té tot el sentit; i potser en caldrà més d’un, perquè és important aturar la infecció abans que deteriori les cèl·lules T i perjudiqui altres elements del sistema immunitari.

“No he perdut ni una gota d’optimisme”, diu el doctor Hayday. Encara que no disposem d’una vacuna, vaticina que la covid-19 es convertirà en una malaltia controlable mitjançant fàrmacs que actuïn contra el virus. “Seria fantàstic tenir una vacuna -afegeix-. Però davant de les dificultats logístiques que comporta el seu desplegament per tot el món, és reconfortant pensar que potser no en dependrem”.

Copyright The New York Times

Traducció Lídia Fernández

stats