Societat 16/04/2020

L'Estat rebutja el nou mètode de càlcul de Catalunya

Torra respon que aporten una fotografia més acurada i insta l'OMS a dictar un criteri únic

Pau Rumbo / Mariona Ferrer I Fornells / Quim Bertomeu
4 min
Imatge d'arxiu del president Torra confinat a la Casa dels Canonges

Barcelona / MadridL'últim motiu de polèmica entre Estat i Generalitat és ni més ni menys que la manera de comptar els morts que deixa al seu pas el coronavirus. El govern espanyol rebutja de ple el nou mètode de càlcul que des de dimecres utilitza Catalunya per recomptar les defuncions de la pandèmia. La Generalitat va decidir incloure les persones que van morir en residències d'avis i els casos sospitosos (és a dir, pacients que han mort amb símptomes compatibles però sense que se'ls hagi practicat un test per comprovar si donaven positiu pel virus). Un nou sistema, basat en les dades de les funeràries, que aproxima les xifres proporcionades a les reals, tot i el risc de comptar com a morts per coronavirus pacients sense test. La contrapartida, a ulls de la Moncloa, és que fa que les dades catalanes siguin, d'un dia per l'altre, incomparables a les de la resta de l'Estat i de la majoria de països del món, que només tenen en compte les defuncions de les persones diagnosticades de covid-19 en vida, la pràctica totalitat de les quals han mort en hospitals.

De totes maneres, tot i haver publicat les dades calculades amb aquest nou mètode dimecres a la nit, Catalunya va enviar les xifres al ministeri amb el criteri habitual. Això ha permès als tècnics de Sanitat fer el recompte de les dades de tot l'Estat, desglossades per comunitats autònomes, sense problemes de comparabilitat. Era la primera prova que a Madrid no consideren vàlid el nou sistema català.

Picabaralla política

Després, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha passat al terreny dels retrets polítics. En roda de premsa telemàtica des de la Moncloa, Montero ha demanat "no confondre la ciutadania" perquè "no aporta res", sinó només "sensació de desconfiança". En aquest sentit, ha fet una crida que "no s'especuli amb coses que són molt serioses". "El que és fonamental és que se segueixin les recomanacions que s'han plantejat amb la definició de cas de l'OMS", ha afegit. Montero ha advertit que si cadascú fes servir la seva definició de cas seria impossible tenir una "radiografia global". "Cal tractar el tema amb rigor", ha conclòs. En una segona compareixença davant la premsa, Montero ha afegit que quan passi la fase més aguda de la pandèmia s'aportaran altres dades provinents "d'estudis rigorosos", però ha explicat que en un primer període l'objectiu és que la sèrie de dades sigui comparable.

Torra, en canvi, opina el contrari. Si l'argument de la Moncloa és l'homologació als estàndards de l'OMS, el de Palau és que la foto que aporta el nou mètode és més nítida. Durant una roda de premsa telemàtica només per a mitjans internacionals, ha defensat que el nou recompte, que la Generalitat ha trigat un mes a aplicar, ofereix una "visió global" de la pandèmia. També ha dit que és un exercici de "transparència" i que "els ciutadans han de saber què està passant". "M'agradaria que totes aquestes xifres les donessin la resta de comunitats autònomes i l'Estat", ha manifestat. El president ha admès que el nou recompte ha trigat a arribar i s'ha defensat dient que s'ha fet així "quan s'ha pogut". "Ha sigut possible quan ha sigut possible", ha conclòs. Torra ha proposat, davant el conflicte, que sigui l'OMS qui arbitri: que faci una proposta per "estandarditzar" totes les dades. És a dir, que digui com les ha de calcular tothom perquè d'aquesta manera puguin ser uns números comparables entre tots els estats i regions del món. "Ens ajudaria a tots. A mi m'interessa molt saber com van Portugal, França, Itàlia, la Llombardia, etc. Estem seguint les millors pràctiques de tot el món", ha al·legat.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha tancat files amb Torra i ha defensat el mètode fet servir pel seu departament. "És possible que algun cas sospitós en el qual un facultatiu hagi dit que el difunt té covid-19 s'equivoqui, però aquestes noves dades en qualsevol cas ens aproximen molt més a la realitat que les que teníem fins ara", ha sostingut. Ha recordat, a més, que se segueixen enviant al ministeri les dades amb la metodologia anterior, de manera que "per comparar-nos amb altres països es pot fer servir aquesta xifra, ja que una cosa no es contradiu amb l'altra, sinó que aportem més dades".

A l'argument de la millor transparència defensat per la Generalitat, s'hi ha sumat la Comunitat de Madrid. El seu vicepresident, Ignacio Aguado, de Ciutadans, ha avalat la decisió catalana. La realitat ja és "bastant dramàtica", ha dit, com perquè el govern espanyol intenti "edulcorar-la una mica amb una guerra de xifres que no pertoca".

L'Estat demanava les dades de fa dies

Però el govern espanyol feia dies que reclamava les dades que va proporcionar dimecres la Generalitat. El 5 d'abril es van demanar les dades de mortalitat en residències d'avis, en el marc d'una de les videoconferències setmanals que manté el president espanyol, Pedro Sánchez, amb els presidents autonòmics. El 8 d'abril el ministeri de Justícia va demanar als registres civils de tot l'Estat que enviessin la informació de totes les defuncions inscrites des del 14 de març, especificant si s'havien produït en un hospital, en una residència o al domicili del difunt. "És precís tenir perfectament definit el nombre de defuncions per poder ser eficaços en la lluita contra aquesta pandèmia", deia el document d'instrucció d'aquella ordre. Però al departament dirigit per Juan Carlos Campo s'han trobat amb l'inconvenient que molts dels 4.000 registres civils que hi ha a tot Espanya estan col·lapsats, tot i l'ordre que va emetre el ministeri perquè ampliessin els seus horaris. És el cas del de Barcelona, que no va poder registrar cap defunció entre el 23 de març i el 5 d'abril per la saturació dels seus serveis.

A banda de les dades catalanes, hi ha almenys dues proves més que acreditarien que la dimensió de la pandèmia és molt més gran que la que es dedueix de les dades de Sanitat. Una és el percentatge d'avis morts a les residències de la Comunitat de Madrid que van morir diagnosticats o únicament amb símptomes. Dels 6.056 interns morts al març, només 781 van donar positiu, mentre que més de dos terços presentaven símptomes i van morir abans que se'ls fes cap test. L'altra pista la trobem a les llicències d'enterrament emeses pels registres civils de Castella-la Manxa. El Tribunal Superior de Justícia d'aquesta comunitat va informar que eren 1.921 durant el mes de març. El tribunal afirmava que, d'aquestes morts, 965 eren casos confirmats de coronavirus i 956 sospitosos. En qualsevol cas són més que les 774 defuncions que oficialment va recomptar el govern manxec aquell mes.

stats