Jordi Vila: “El virus desapareixerà a l’agost però entre octubre i novembre tornarà”

El doctor i cap de microbiologia del Clínic confia que la vacuna serà més estable que la de la grip

Jordi Vila (Barcelona, 1956) és cap del departament de microbiologia de l’Hospital Clínic i president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia.

El doctor Simón diu que la letalitat del coronavirus ha caigut perquè hem après a tractar la malaltia. Què hem après?

Moltes coses. Aspectes del virus, de com causa la infecció i quina diferència hi ha amb altres virus semblants. Sabem com es transmet o quines característiques són diferencials amb la SARS. Estem aprenent com tractar-lo amb algun fàrmac i estem darrera de la vacuna.

Sabem també que afecta sobretot homes de més de 65 anys amb patologies prèvies.

I això és extensiu a qualsevol infecció. Si tens una malaltia de base la probabilitat de morir és molt més alta. També hem après que el virus pot afectar a diversos òrgans. El pulmó és el més important.

Hi ha gent gran en què el primer símptoma que van tenir és que estaven desorientats.

Podria ser per la manca d’oxigen al cervell, però també s’ha vist que amb gent que no és tan gran hi pot haver una afectació a nivell neurològic per un efecte directe del virus.

¿Sabem quines seqüeles deixa?

No tenim històric per saber-ho, però a curt termini són afectació pulmonar o fibrosis. En la fase aguda hi ha patologies com afectacions a la pell, però no tenen perquè quedar.

¿Està confirmat si superar la malaltia atorga la immunitat?

Hi ha un parell de treballs que semblen demostrar que sí. Amb una població de gent que ha passat la infecció, demostren que un 95% havien generat anticossos que podrien bloquejar una segona infecció.

La primera onada de proves del ministeri ha donat un nivell molt baix d’immunitat. ¿Podem esperar un rebrot a la tardor?

Evidentment. El comportament del virus és com el de la grip, que ara a l’estiu baixa i després a la tardor hi ha un rebrot. Amb un baix nivell d’immunitat, el risc és important.

¿Val la pena buscar encomanar-se per quedar immune?

Jo no m’exposaria a tenir una infecció perquè no sabem quin comportament tindria l’organisme. Seria ideal si poguessim calcular la quantitat de virus necessària per tenir immunitat sense que s’agreugés

¿El virus va de baixa amb la calor?

Hi ha estudis a favor i en contra. Ho veurem en el nivell de transmissió quan entri la calor.

¿Un rebrot a l’estiu seria estrany?

Seria estrany. Es podria donar si es fa algun acte tancat sota teulada, una festa de 20 a 100 persones i en aquelles persones hi ha un cas.

On hem de fer servir mascaretes?

Per sortir al carrer i sobretot al transport públic. En situacions de grups reduïts que es vulguin reunir també val la pena. A casa no ho faria.

¿I a l’oficina?

En un despatx te la pots treure, però si surts al passadís o vas a un altre despatx l’hauries de portar.

¿Fins que no tinguem vacuna?

Fins que no tinguem la vacuna.

Una empresa nord-americana ha anunciat resultats positius de la primera fase en assaig en humans.

Em sembla esperançador. Segur que desenvolupen anticossos, però hem de veure si aquests anticossos són protectors. Tampoc no tenim tants casos per saber-ho.

Quin termini li dona a que tinguem la vacuna?

Com a mínim calen vuit mesos o un any d’estudis. I també caldrà l’aspecte de la producció: quantes dosis podran fer?

¿Ha tingut temps de pair la pandèmia com a científic?

Francament no. Hi ha poc temps de seure i pensar. Hem de saber si el virus ha vingut per quedar-se. La meva intuïció és que ara a l’agost desapareixerà a nivells inapreciables i a l’octubre o novembre tornarà a aparèixer. Però confio bastant amb la vacuna, perquè no deixa de ser un virus amb una estabilitat genòmica bastant alta comparat amb altres virus.

¿No mutarà tant com la grip?

Segur que no.

¿Hauria pensat mai que un virus pararia el món?

Amb la grip del 1918 ja va passar. El que penso és què si hagués passat fa 60 o 70 anys no haguéssim conegut tan ràpidament que la pneumònia era pel coronavirus.

¿Catalunya aporta alguna cosa al coneixement de la pandèmia?

Aportarà perquè s’estan duent a terme diferents estudis, tractament amb antiretrovirals, potencial vacuna. Catalunya té un teixit científic molt important i a la mínima que hi ha un problema la gent es posa a treballar moltíssim.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF