Societat 04/11/2020

Catalunya notifica 359 defuncions i 28.600 positius en només set dies

El ritme de contagis cau i s'estanquen les hospitalitzacions, però Salut fa una crida a la cautela

G. Garrido / N. Rius
4 min
L'UCI de l'Hospital del Mar durant la pandèmia del covid-19.

Barcelona / MadridL’augment de la propagació del coronavirus es tradueix, dies més tard, en un increment dels ingressos hospitalaris i, també, de les víctimes mortals. Ara la segona onada comença a mostrar les dades més dures, i en només set dies Catalunya ha notificat 28.600 positius -confirmats amb una PCR o un test d’antígens- i 359 defuncions relacionades amb el virus. Per exemple, divendres les funeràries van reportar 69 morts a tot el país, quan fins ara se’n notificaven entre 30 i 40 al dia. En els quasi nou mesos de pandèmia, el covid ha causat 14.274 víctimes mortals, segons les dades diàries del departament de Salut.

Les residències de gent gran, un dels espais que més preocupen les autoritats sanitàries per la vulnerabilitat de les persones que hi viuen, també comencen a patir. En només una setmana 84 ancians han perdut la vida, molts d’ells a causa de brots declarats als mateixos geriàtrics, quan la setmana passada eren la meitat (48). N’és un exemple el focus de la residència de Ribes de Freser (Ripollès), on han perdut la vida un total de set residents. O les dues defuncions atribuïbles a un brot al geriàtric Minipark de Pineda de Mar (Maresme).

Les hospitalitzacions també continuen posant a prova el sistema sanitari: hi ha 2.671 pacients ingressats i 490 malalts a les unitats de cures intensives (UCI). Tot i que el degoteig no s’atura, tot indica que ahir l’arribada de malalts greus o semicrítics als hospitals es va alentir. Si dilluns es registraven 160 hospitalitzacions noves (i 18 pacients crítics), ahir es notificaven només 16 ingressos a llits convencionals nous i 9 més a llits intensius. La dada convida a l’optimisme, però les autoritats sanitàries s’hi refereixen amb molta cautela.

L’indicador que sí que millora és la velocitat de propagació, que continua en descens: s’ha passat d’un ritme de contagis de l’1,63 a un de l’1,02, i Salut ho atribueix a les restriccions a la mobilitat i a la interacció social. Per tant, si fa dues setmanes cada 100 contagis en generaven 163 més, ara se’n generen un centenar. Així, Catalunya constata una certa desacceleració de la pandèmia, tal com anticipaven dilluns des del departament. També continua baixant el risc de rebrot, després d’assolir el seu pic màxim la setmana del 16 d’octubre (amb 1.036 punts), i ja se situa en 785 punts.

Ara bé, com que les restriccions comencen ara a fer efecte i la incidència acumulada ofereix la fotografia de fa 14 dies, els diagnòstics per cada 100.000 habitants continuen escalant. I ho seguiran fent uns quants dies més. Actualment es detecten 804 contagis per cada 100.000 habitants. L’augment de proves també influeix en aquesta detecció: només entre el 17 i el 30 d’octubre s’han fet 523.005 proves diagnòstiques a Catalunya, l’11,8% de les quals van ser positives.

Rècord al País Valencià

La situació de Catalunya no difereix gaire de la que estan vivint la resta de comunitats autònomes. Així, per exemple, el País Valencià va assolir ahir la xifra de contagis més alta registrada fins ara en 24 hores, 1.969 casos. A Astúries es va demanar un confinament domiciliari per donar resposta al ritme de contagis, però, de moment, des del ministeri de Sanitat, malgrat acceptar que la situació és “preocupant”, demanen “calma” per comprovar si les mesures adoptades arreu del territori tenen l’efecte esperat i s’aplana la corba. Així, el director del Centre d’Emergències Sanitàries, Fernando Simón, no va tancar la porta a un confinament domiciliari, però va defensar que les comunitats “encara tenen marge” per impulsar noves mesures emparades pel reial decret d’estat d’alarma aprovat pel govern espanyol. “Això no és una cursa, s’ha de trobar un equilibri amb les mesures”, va apuntar Simón, que va assegurar que, si bé és cert que els confinaments aprovats per una comunitat “no han d’afectar les altres”, és difícil que si s’aplica a una regió o dos “no s’apliqui a la resta”. D’aquesta manera, l’epidemiòleg va deixar clar que el confinament domiciliari no seria possible només en una regió concreta.

En aquest sentit, Simón va reconèixer que la situació a Espanya “és dolenta”, amb xifres “molt altes” i que la pressió hospitalària “és preocupant”, tot i que segueix lluny de la situació del mes de març. De fet, el ministeri de Sanitat va registrar 18.669 nous positius per coronavirus i 238 morts més. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 310.290 des de l’inici de la pandèmia.

Risc d’hiperglucèmia

Un estudi retrospectiu de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) confirma que patir hiperglucèmia -en què els nivells de glucosa en sang són excessius- s’associa a més necessitat de ventilació mecànica, més risc d’ingressar a l’UCI i, fins i tot, més risc de morir en cas d’emmalaltir de coronavirus. La recerca s’ha publicat a la revista Annals of Medicine i es basa en l’anàlisi de l’evolució de més d’11.300 pacients espanyols.

19 dels 20 grups de Roda de Ter, aïllats

A l’Institut Miquel Martí i Pol, de Roda de Ter, avui només anirà a classe un grup. La resta, fins a 19, faran classe a distància, després que el departament de Salut i el d’Educació hagin aïllat preventivament la majoria d’alumnes del centre. Segons va confirmar el departament d’Educació a l’ARA, sembla que l’origen del brot és una de les línies de bus escolar. Una desena de classes estan confinades perquè hi ha algun positiu. Pel que fa a les altres nou, l’alumnat s’ha aïllat preventivament a l’espera dels resultats de les PCR, atès que almenys un alumne fa la ruta de bus afectada. D’altra banda, Educació començarà a repartir avui 15.000 connexions sense fil amb wifi mòbil (MiFi) per a alumnes de postobligatòria, informa Laia Vicens.

Brot de 138 casos a Reus

El departament de Salut va confirmar ahir que s’ha detectat un brot de covid-19 amb 138 infectats al centre de salut mental Villablanca de l’Institut Pere Mata, a Reus. Segons va avançar la Cadena SER, dels 138 afectats, 103 són usuaris, mentre que 35 més són treballadors. El 85% d’aquests últims són de la residència Maricel, un centre amb capacitat per a 125 persones amb discapacitat intel·lectual.

stats