El coronavirus atura l’entrada de l’islam a l’escola

PalmaLa religió islàmica finalment no entrarà a les aules de les Balears aquest curs 2020-21. El conveni que va signar la Conselleria d’Educació amb la Comissió Islàmica d’Espanya a les Balears l’any passat preveia impartir l’assignatura en un màxim de deu centres de les Illes i a un mínim de deu alumnes. Fonts de la Conselleria, però, han reconegut a l’ARA Balears que, “a causa del panorama excepcional de la covid-19”, el projecte queda aturat fins al curs vinent, “si tot torna a la normalitat”.

El delegat de la Comissió Islàmica a les Illes, Mahfouz Abu Mahfouz, explica que no han rebut cap comunicació de la Conselleria sobre el canvi de parer, sinó que s’hi varen trobar quan varen anar a preguntar sobre el procediment que havien de seguir per posar en marxa el projecte. “No hi estam d’acord, però què hem de fer? Hem d’acceptar-ho. Ens hem d’aguantar, no n’hi ha d’altra, perquè no és moment de reclamar ni discutir políticament”, diu.

A l’Arxipèlag hi ha 9.183 alumnes musulmans, 2.870 dels quals tenen la nacionalitat espanyola i 6.313 són migrants, segons el darrer Estudi demogràfic de la població musulmana, publicat per l’Observatori Andalusí el febrer. El nombre ha augmentat respecte de l’informe anterior, en el qual constaven un total de 8.648 estudiants d’aquesta confessió. Això no vol dir, però, que aquest sigui el volum d’alumnes que demanin formació als centres educatius. La Conselleria calculava que hi havia unes 300 famílies interessades, però Mahfouz assegura que n’hi ha “moltes més”, encara que no en té el nombre exacte. De fet, assegura que l’oferta de deu centres no arribava a cobrir tota la demanda, però la varen acceptar “com una manera de començar per després millorar-ho”.

Escepticisme amb el Govern

Ana Faidi, membre de l’Associació de dones musulmanes La Iniciativa, defensa que la pandèmia de coronavirus “és una excusa més” per no introduir l’islam a l’escola i no els estranyaria “que l’any vinent en trobin una altra”. Segons els càlculs de l’entitat, almenys 700 alumnes demanarien fer la matèria. “És una manca de respecte molt gran. S’han pogut organitzar tots els àmbits de les escoles i no s’ha fet amb la religió islàmica. És una vergonya”, denuncia. Remarca que l’assignatura és una petició que ve d’anys enrere i que Educació “ho ha anat dilatant: primer, tardant anys per signar el conveni i, després, establint que no es començaria a impartir fins a un any després”, assegura. Per ella, que no s’ofereixi aquesta possibilitat és un prejudici vers la comunitat musulmana: “Tant de parlar d’igualtat... això és un acte totalment discriminatori”. Insisteix que el Govern “té l’obligació d’oferir educació religiosa; simplement han de complir la llei”. A més, per Faidi, els deu centres que s’havien d’habilitar també eren insuficients: “Faran que es generin guetos que ells mateixos diuen voler evitar. És obvi”, defensa.

Els nins i les nines tenen dret a l’ensenyament de la religió islàmica a totes les comunitats autònomes per una llei estatal del 1992, sorgida d’un acord de col·laboració amb la Comissió Islàmica d’Espanya. A més, l’article 27 de la Constitució estableix que els poders públics “han de garantir el dret dels pares perquè els seus fills rebin formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions”.

Ara per ara, les Illes Balears i Múrcia són les úniques comunitats autònomes que no ofereixen aquesta matèria en els centres educatius. La darrera a introduir-la és Catalunya. La Generalitat ha aprovat aquesta setmana un pla pilot en escoles públiques de Barcelona, el Baix Llobregat, Girona i Tarragona per impartir l’assignatura de religió islàmica durant aquest curs 2020-2021, preferentment en el primer curs de l’Educació Primària i a primer d’ESO. “Esperam que no siguem els darrers”, conclou Mahfouz Abu Mahfouz.