El cop d’estat destrossa Palma

El maig del 1936, la publicació La Nostra Terra afirmava que les Balears eren conegudes a tot Europa. El diari britànic The Observer les va anomenar el millor lloc del món “per a descans i recés, vida barata i tranquil·la, bon menjar, clima perfecte i bell i variat paisatge”. El príncep Carles de Suècia va visitar Palma i va assistir a un partit de frontó, mentre que la companyia anglesa de vapors Bibby Line establia la capital balear com una escala dels seus viatges a l’Orient. Pocs mesos abans, Winston Churchill havia preparat l’estratègia contra Hitler a l’hotel Formentor. Les estades llargues o curtes a la ciutat eren freqüents per a molts intel·lectuals europeus. A Palma s’editaven dos setmanaris en llengua anglesa: Palma Post i Majorca Sun and Spanish News ; un en francès: Le Jeudi, i dos setmanaris i un diari en alemany: Der Insel, Die Voche i Der Herold.

Toni Capellà -en un document inèdit- ens diu: “L’aportació dels intel·lectuals i artistes estrangers que pul·lulaven per Ciutat fou enriquidora. S’hi respirava un ambient cultural extraordinari i molt actiu. Hi havia conferències, tertúlies, exposicions (a les galeries Costa, Nell i al Círculo Mallorquín) o presentacions de llibres com la del Journal d’un curé de campagne de Bernanos, acte que va concentrar tota la intel·lectualitat del moment al Gran Hotel tot just el dia abans que esclatés el Moviment. El 18 de juliol va esclatar la Guerra Civil. Va ser el principi de la fi per a aquella Palma multinacional i cosmopolita de la qual parla Villalonga. En un parell de mesos, d’aquell estol d’estrangers que vivia a la ciutat no en va quedar cap. Ni residents ni refugiats. Els primers tornaren al seu país d’origen; els segons no tenien on tornar i partiren cap a una destinació incerta”.

Un dels canvis més rellevants en aquesta època turbulenta va ser l’entrada en política de les dones. Com ja hem vist, a Ciutat es varen incorporar a poc a poc al treball industrial, a l’ensenyament i, ara, a la política. Varen votar per primera vegada a les eleccions generals del 1933. A partir d’aquí, l’activisme polític va créixer i sorgiren moltes organitzacions tant pro-republicanes com conservadores. El 8 de març del 1936 a la Casa del Poble hi va haver una trobada d’organitzacions d’esquerra que va agrupar 2.000 dones, entre elles Aurora Picornell o la farmacèutica Maria Plaza, dona del líder socialista Andreu Crespí. Malauradament, Aurora Picornell va pagar amb la seva vida el compromís amb la defensa dels drets de les dones i els valors republicans: va ser assassinada pels franquistes el 1937.

Com en una d’aquelles pel·lícules d’Alfred Hitchcock, Palma vivia una doble vida en les setmanes anteriors a la Guerra Civil, semblant una ciutat en la qual tot era normal. La Nostra Terra destacava el mes de maig la visita de 25 estudiants de Medicina de Montpeller a Palma o la inauguració de les escoles d’Algaida i es Llombards. Una comissió de l’Ajuntament de Palma encapçalada pel batle va anar a Madrid a cercar recursos per fer obres públiques importants per a la ciutat, com ara el mercat de l’Olivar. En aquelles dates, es restablia el servei aeri entre Palma i Barcelona amb un vol diari. La imatge d’Emili Darder i el general Goded, vestit de paisà i visitant d’una manera relaxada una escola infantil, també contribuïa a crear aquesta impressió de normalitat.

Però sota d’aquesta calma, les forces colpistes tenien la seva agenda secreta, disposades a posar fi a la República i implantar un règim militar. A principi de juny, Palma vivia alguns senyals de la tragèdia que vindria en breu. En la sèrie d’articles sobre la Segona República que Joan Mas va publicar el 2006 a Diario de Mallorca, ens explica que el 4 de juny va explotar una bomba a la Casa del Poble de Palma i va causar cinc ferits greus. Els autors de l’atemptat varen ser els falangistes, aleshores minoritaris, però molt radicalitzats i amb accés fàcil a les armes i als explosius per la seva connexió amb els militars antirepublicans. L’esquerra va reaccionar amb una vaga general, tot i que una minoria violenta va sortir de la manifestació i va incendiar les esglésies de Sant Jaume i Santa Fe de la Calatrava.

Un dels falangistes detinguts per l’atemptat contra la Casa del Poble fou Canuto Boloqui. Alliberat poc després, va fer carrera política: va ser cap de la Falange Española a les Balears fins al 1941 i, posteriorment, va exercir de delegat provincial d’Habitatge. Va morir a Palma el 1984. Mai no va ser jutjat per l’atemptat contra la Casa del Poble.