Un continent i el seu destí

GeògrafPer a una persona nascuda en una illa en què el seu centre geogràfic en cap cas està a més d’una hora de la costa, clavar la mirada en un mapa d’Àfrica significa canviar de registre, passar a un ordre de magnitud mal de pair. Una possible estratègia de signatura insular per assimilar la corpulència del continent africà és que ens l’imaginem com un gran oceà, però de terra emergida.

Avui ens aproparem a aquest continent amb una imatge enregistrada el passat dia 12 de gener pel satèl·lit Sentinel-2, de l’Agència Espacial Europea. Un continent malmès i “establit” al final del segle XIX per les potències europees a la conferència de Berlín, amb els membres de la seva diplomàcia al voltant d’una taula, dibuixant paral·lels i meridians sobre un mapa amb l’ajut de regles i esquadres. Ho podeu comprovar personalment amb un cop d’ull a una mapa polític del continent. No hi faltaran alguns exemples sorprenents, com la franja de Caprivi, una trinxa de 450 km de llargària i únicament 30 km d’amplada entre Namíbia, Angola, Botswana i Zàmbia -paradigma del canvi de cromos entre les potències.

A més a més del satèl·lit, ens deixarem guiar pel Cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Per a aquells que no coneguin la novel·la és un llibre escrit el 1902 sobre la violència del colonialisme europeu al continent africà. Cercant paral·lelismes, a la imatge seleccionada es pot observar un petit tram del riu Congo mimetitzat en forma d’artèria, bombejada pels batecs dels mateixos tambors, que Marlow (Conrad) escoltava mentre remuntava el riu a la recerca de Kurt.

I és que, fa més d’un segle, que Josef Conrad ascendia el Congo des de Kinshasa fins a Kinsangani, un recorregut de 1.600 km per al qual caldria un total de quatre setmanes i que podeu seguir a la figura 2. Actualment, el trajecte pel riu Congo continua tenint la mateixa durada. Així ho explica Maya Jasanoff -professora d’història de la Universitat de Harvard i estudiosa de Conrad i de la seva obra-, que, el 2017, va repetir el trajecte que Conrad havia fet un segle abans entre Kisangani i Kinshasa.

Tornant al concepte d’escala, la conca del riu Congo és la segona més gran després de la del riu Amazones. Compareu els seus 3,4 milions de km2 amb els 3.600 km2 de superfície total de l’illa de Mallorca. Davant la impossibilitat d’abastar -per motius d’espai- tota la conca, a la figura 1 es representa el pas del riu per la ciutat de Bumba -una de les aturades a la ruta de Conrad-, a escassos 2 graus de latitud al nord de l’equador.

La imatge és una combinació de bandes d’infraroig i del visible que fa que la selva pluvial aparegui de color verd i l’aigua del riu de color blau fosc. Al marge dret del riu apareixen algunes taques ocres, signe de desforestació, així com la trama urbana de la ciutat.

Forma del riu Congo

La forma del riu al seu pas per Bumba és trenada per un llit fluvial constituït per una xarxa de canals entrellaçats i separats per barres al·luvials. Aquesta forma dificulta la navegació per la manca de calat. Durant el seu viatge, Conrad portava un dietari en el qual va anar anotant indicacions sobre la navegació acompanyades de plànols a mà alçada. El manuscrit es pot consultar a la biblioteca digital de Harvard sota el nom Up-river book.

Per acabar, l’obra de Conrad inspirà alguns directors de cinema com Ridley Scott a Alien i Francis Ford Coppola a Apocalypse Now. Aquesta darrera, amb Marlow (Martin Sheen) encarregat de trobar a Kurtz (Marlon Brando). Un viatge cap a l’horror exterior i també cap als fantasmes interiors. Una pel·lícula amb un final inquietant, la mort del mal encarnat en la figura de Kurtz, darrera la qual, automàticament, apareixerà un reemplaçament.