Societat 08/09/2016

Ha arribat la fi de la nostra època?

El Congrés Geològic Internacional dóna el vistiplau a estudiar si vivim en un temps nou, l'Antropocè

Isidre Estévez
7 min
Ha arribat la fi de la nostra època?

BarcelonaContaminació atmosfèrica, terrestre i marítima; desgel dels pols; augment de les temperatures; extinció massiva d'espècies; desforestació… Us sonen tots aquests senyals? Són la targeta de presentació del temps que ens ha tocat viure, un temps en què tortugues i peixos ingereixen els plàstics que omplen els oceans, en què desenes de milers de persones moren per respirar l'aire de les ciutats, en què el consum massiu de pollastre ha transformat l'animal en un producte industrial i en què hi ha zones on està prohibit l'accés per culpa de la contaminació radioactiva. Senyals que, per a molts científics, indiquen que la nostra època s'ha acabat i ha donat pas a una de nova.

Es calcula que la Terra té uns 4.570 milions d'anys. D'aquell temps és el mineral més antic trobat mai al planeta, el zircó. Uns 600 milions d'anys més tard hauria començat la vida, amb formes encara molt primàries, en el marc d'un planeta sotmès a violents canvis geològics i atmosfèrics. Des d'aquells remots orígens s'han succeït tretze eres fins a arribar a l'actual, el Cenozoic, que va començar fa 65 milions d'anys i que els geòlegs divideixen en set èpoques, l'última de les quals, l'Holocè, es va iniciar fa uns 11.700 anys, coincidint amb la fi de l'última edat glacial. Va ser justament aquest factor el que va permetre el sorgiment d'un clima estable que, al seu torn, va fer possible l'aparició de la civilització humana. Durant aquests 11.700 anys l'home s'ha organitzat en societats cada cop més complexes, ha cultivat la terra, ha après a extreure els recursos aquàtics i minerals del planeta, ha construït ciutats… Una evolució lenta i gradual que no té res a veure amb la vertiginosa destrucció actual, una destrucció que ha impulsat un nombre creixent de científics a considerar que l'Holocè és història i que vivim en una època nova, que han batejat amb el nom d'Antropocè.

El plàstic és un dels protagonistes de la nostra època. El rastre que deixa és arreu

Un planeta inestable

No ha estat la del planeta una vida fàcil. En els seus 4.570 milions d'anys la Terra ha patit tota mena de transformacions causades per un ampli ventall de fenòmens naturals, alguns d'extraordinàriament violents. Ha vist com es formaven minerals; com l'atmosfera s'omplia d'oxigen; com les formes de vida es multiplicaven; com sorgien algues, organismes invertebrats, plantes i arbres; com s'unien i se separaven les masses continentals; com l'aparició de noves espècies, cada cop més evolucionades, anava acompanyada de la desaparició d'altres; com el clima experimentava canvis molt acusats, que feien possible la vida o la limitaven… La Terra ha estat, durant tot aquest temps, un planeta molt inestable.

Però entre les èpoques passades i l'actual hi ha dues diferències. Es tracta de dues diferències crucials. La primera: amb alguna excepció (com l'extinció dels dinosaures) tots aquests canvis van tenir lloc de forma molt lenta, durant milions i milions d'anys. Ara les transformacions que estem vivint tenen lloc en qüestió de dècades. La segona: els milers de canvis geològics, climàtics i biològics que hi va haver en el passat van ser el resultat de l'evolució natural del planeta, impulsada per fenòmens astronòmics que condicionaven la formació i el clima de la Terra. Ara, en canvi, les transformacions que estan canviant la fesomia del planeta tenen un responsable que ja no és ni l'Univers ni la natura. El responsable és l'home. Per primera vegada en els seus 4.570 milions d'anys de vida la Terra pateix les conseqüències de les accions no del Sol, o dels sediments, o dels meteorits, sinó d'una de les espècies que va sorgir més tard en el planeta: l'home.

Per què l'Antropocè?

La idea de l'Antropocè com a època no és nova. Va ser plantejada per primera vegada als anys 60 i, de forma més clara i precisa, l'any 2002. Però és ara quan hi ha un consens prou gran per reivindicar que el terme sigui considerat oficial i s'incorpori a la llista d'edats de la terra. El Congrés Geològic Internacional, celebrat fa uns dies a Ciutat del Cap, va votar majoritàriament a favor de la nova època. Els seus defensors ho tenen clar: els elements radioactius dispersos després de desenes d'accidents i proves nuclears; la contaminació generada pels plàstics, el ciment o els combustibles; l'expansió de la ramaderia i l'agricultura i les corresponents desforestació i contaminació de sòls (pels fertilitzants) i de l'aire (pel metà que expulsen els ramats); l'extinció massiva d'espècies (al ritme actual n'hi ha en perill un 75%); els més de 1.000 milions de turistes que cada any viatgen pel món buscant plaer i diversió; la modificació del curs natural dels rius i la construcció d'embassaments; les conseqüències del canvi climàtic… Tots plegats són senyals que demostren que vivim en un temps geològic nou. I un nou temps geològic requereix un nom nou. Així sorgeix l'Antropocè, del grec 'humà' i 'nou'.

Els geòlegs que en l'últim congrés internacional han defensat la idea que vivim en una època nova apunten un fet extraordinari: per primera vegada l'home té la capacitat no només de transformar la seva pròpia vida, sinó de transformar el planeta. Es tracta d'un canvi profund, les repercussions futures del qual són imprevisibles. I són, també, font de controvèrsia. Per a alguns les perspectives són òbviament negatives, ja que la intervenció humana –basada en el creixement sense control de la població i l'explotació i degradació, igualment sense control, dels recursos naturals del planeta– no pot conduir a res més que a la fi de la vida en la Terra. Apunten que la destrucció actual ha estat causada per un 25% dels habitants del món i es demanen què passarà quan se sumin a la depredació dels ecosistemes els països que s'afegeixen ara al model industrial i consumista. D'altres accepten que els reptes i riscos actuals són enormes, però es mostren convençuts que l'enginy humà serà capaç de trobar una solució que faci possible que la vida continuï no només al planeta, sinó també més enllà. Els científics més conservadors es resisteixen a acceptar la idea de l'Antropocè perquè el veuen com un cavall de Troia que els progressistes fan servir per demanar accions contundents contra el canvi climàtic i la depredació humana sobre els recursos naturals.

Demostrar que vivim en una època nova

Ara bé, el fet que la idea que vivim en una època nova hagi estat ben acollida en cap cas vol dir que els seus defensors no tinguin per davant una tasca complexa. Els científics han pogut determinar quines són les diferents èpoques en què es divideix la vida de la Terra perquè cadascuna d'aquestes èpoques ha deixat una empremta al planeta, una empremta que es pot rastrejar a partir d'estrats i sediments. És per això que la Comissió Internacional d'Estratigrafia és l'encarregada de determinar, de forma oficial, quantes èpoques hi ha hagut i quina ha estat la durada. El congrés de geòlegs ha encarregat al grup d'experts promotors de l'Antropocè que demostrin que l'època existeix, i que ho facin no amb arguments intel·lectuals sinó físics.

Per fer possible que una època sigui declarada com a tal calen dues coses: una prova tangible i una data concreta. Els experts que hi treballen creuen que de proves en sobren: els humans hem deixat en el planeta un rastre de partícules d'alumini, de ciment, de CO2, de plàstics, de material radioactiu… i de dos elements provocats per l'expansió de l'agricultura industrial: els fosfats i els nitrògens que ofeguen, cada vegada més, els sòls de mig món. Els experts també creuen que si en un futur algú excavés la Terra buscant un fòssil que representés la nostra època triaria el pollastre com a animal representatiu. El seu consum s'ha disparat de tal forma que arreu del món se'n produeixen anualment 50.000 milions d'exemplars, en un procés tan industrial que, en només un segle, ha acabat per modificar les mides i els esquelets dels animals.

El món consumeix cada any 50.000 milions de pollastres

On i quan va començar l'Antropocè

Els científics han de trobar una prova irrefutable en algun dels espais on els sediments demostren el pas del temps: una roca, un llac, un tros de gel. I ha de ser un lloc concret, perquè les èpoques comencen en un punt determinat. L'origen oficial de l'Holocè està circumscrit a un punt concret de Groenlàndia. I, escollit el lloc que ha de definir el naixement de la nova època, quedarà encara per determinar el moment en què es va iniciar. Decidir aquest punt no és fàcil. Alguns creuen que l'inici de l'Antropocè corre paral·lel al desenvolupament de l'agricultura, un fet que va alterar per sempre la vida de l'home i la seva forma de relacionar-se amb el planeta. D'altres són partidaris de situar el naixement l'any 1800, amb l'argument que ja aleshores apareixen elevades concentracions de diòxid de carboni i de metà als pols, i que és amb la Revolució Industrial quan s'inicia el nou rumb d'una Terra marcada per la contaminació, la mort d'espècies i l'esgotament dels recursos naturals. Finalment, però, una majoria d'experts han coincidit a triar l'any 1950 com la data de començament de l'Antropocè. Addueixen que, tot i que els efectes de la industrialització són anteriors, és aleshores quan aquests efectes s'acceleren fins a adquirir el ritme actual, quan els canvis es tornen irreversibles.

A l'espera d'una decisió oficial la nostra època continua sent l'Holocè. Per molt de temps? La ciència és, per naturalesa, conservadora, i el món de la geologia ho és de forma especial. Acostumats a la idea que una època dura centenars de milers i fins i tot milions d'anys, donar el vistiplau a una època amb només 66 anys de vida (1950-2016) no serà fàcil. Però tant si la nova denominació fa fortuna i s'acaba imposant com si és finalment descartada, on sí que hi ha consens és a l'hora de considerar que l'home ha alterat per complet, i potser per sempre, el medi ambient de la Terra. Això no ho dubta ningú. Ho demostra l'erosió del planeta, filla de la superpoblació i la urbanització, de l'agricultura i el canvi climàtic. Ho demostra l'escalfament global. Ho demostra una atmosfera, uns mars i uns sòls amb una nova composició química, no generada de forma natural després de milions d'anys sinó sorgida com a resultat de la intervenció humana. Ho demostren els oceans, cada vegada més àcids i amb més zones mortes. Ho demostra la llista d'espècies ja extingides o en perill d'extinció. Una Terra nova amb un creador molt antic: l'home.

stats