Mel de Mallorca
La comercialitzada el 2020 representà un volum de negoci de més de 33.000 euros
La marca ÉSMEL permet identificar una mel elaborada a Mallorca d’acord amb criteris de qualitat que emparen una producció artesana elaborada amb criteris de traçabilitat i màxima qualitat, en el marc d’un mercat en el qual no tots els productes es mouen dins aquests paràmetres d’exigència. ÉSMEL va sser creada i registrada, l’any 2006, com a marca de garantia per l’Agrupació per a la Defensa de l’Abella Autòctona Mallorquina, i té com a finalitat l’obtenció de mel de qualitat d’acord al seu reglament. Durant l’any 2020 es comercialitzaren, amb la marca de garantia ÉSMEL, un total de 1.899 kg de mel, segons les dades fetes públiques per l’Iqua, a partir de les 363 caseres dels 4 productors inscrits. Aquesta mel comercialitzada l’any 2020 representà un volum de negoci de més de 33.000 euros.
L’olivera de Can Det
És excepcional tant per la seva mida com per la seva forma i la seva antiguitat
L’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera ha atorgat el premi de l’any 2020 a la millor olivera monumental de l’estat a una olivera de Can Det, a Fornalutx. Segons el jurat, l’olivera de Can Det és de la varietat mallorquina i podria tenir més de 1.100 anys. Destaca pel seu tronc, molt voluminós, que mesura més de 6,5 metres de perímetre. L’arbre podria datar de la romanitat més tardana i seria anterior a la dominació islàmica de Mallorca. En l’actualitat, les seves olives continuen servint per fer oli a la tafona de Can Det, que es manté fidel al mètode tradicional de producció oliera. L’olivera és excepcional tant per la seva mida com per la seva forma i la seva antiguitat, que demostraria que anaven bé els que qualificaren les nostres velles oliveres com “oliveres mil·lenàries”.
El consum de carn
El que s’ha de plantejar és passar a una dieta més equilibrada en conjunt
El debat sobre el consum de carn ha pres nova volada. Dir que el consum excessiu de carn perjudica la nostra salut i la del planeta és quasi una obvietat. El problema surt quan l’afirmació es contextualitza amb dades inexactes que la transformen en un qüestionament del sector ramader en el seu conjunt, que apareix com el gran culpable de l’excés d’emissions de gasos contaminants i del malbaratament dels recursos hídrics. El sector carni argumenta que la ramaderia sols representa el 5,8% de les emissions mundials i que la major part de l’aigua que consumeix el bestiar és aigua de pluja. Tot consum alimentari excessiu és negatiu, no sols el de la carn, per això mateix el que s’ha de plantejar és passar a una dieta més equilibrada en conjunt, però també més deslligada de les importacions alimentàries des de llargues distàncies (que són les que de bon de veres provoquen l’increment d’emissions).
La ramaderia i el món que ve
No hi ha cap agricultura possible sense ramaderia
El cas és que no és possible sostenibilitat ambiental ni alimentària de cap casta sense una ramaderia proporcionada a les necessitats de la població. No hi ha, ni hi ha hagut mai en el marc de les agricultures tradicionals, cap agricultura possible sense ramaderia. La ramaderia era una consumidora de productes agrícoles i, en compensació, aportava el treball i els fertilitzants orgànics necessaris per millorar les collites. En l’actualitat, qualsevol concepte d’economia agrària de tipus circular, orientada a la reducció d’emissions, passa per fer possible l’equilibri entre agricultura i ramaderia, incloent canvis en els hàbits alimentaris, però impulsant també sistemes agroalimentaris basats en les produccions locals i el respecte al medi ambient que posin en valor les produccions ramaderes i en recuperin la seva funció de gestió territorial.
La producció agrària balear
La producció final agrària seria d’uns 203 milions d’euros
Les primeres dades referides al 2020 confirmen un cert retrocés de la producció agrària balear. Però no al nivell de la desfeta que ha caracteritzat altres sectors econòmics. La producció final agrària seria d’uns 203 milions d’euros, amb una reducció en relació amb el 2019 de l’ordre del -6%. Aquesta reducció seria explicable pel notable descens de les produccions hortícoles (-26%) i de vi (-25%), en el context de la tancada del sector hostaler i de la restauració. En canvi, el valor de la producció de garrova s’hauria incrementat un 189%, amb uns resultats excepcionals. Pel que fa a la ramaderia, la reducció de la producció de llet ha estat escassa (-2%) mentre que la producció de carn sí que mostra un descens significatiu, sobretot en porcí (-21%) i en oví (-9%).
