La confiscació de les cases del poble a Mallorca

PalmaEl dia 19 de juliol de 1936, forces de la Falange arribaren a la Casa del Poble de Palma cantant el Cara al sol. No hi trobaren resistència i l’ocuparen immediatament. Detingueren totes les persones que hi havia, Aurora Picornell inclosa. Assabentada del cop d’estat, havia anat a refugiar-s’hi. Destruïren tot el que hi trobaren, també la biblioteca, i en confiscaren els arxius.

La Casa del Poble es convertí en una caserna de falangistes (quarter José Antonio) i un centre d’organització de la vigilància de Palma, de distribució d’armes als pobles de l’illa i de reclutament dels denominats Dragones de la Muerte i un lloc de detenció i tortura dels dirigents republicans o de persones que, sense ser-ho, eren sospitoses de no pertànyer al Glorioso Movimiento. Un cop interrogats, els presos eren distribuïts a diferents presons de Palma, sobretot a Can Mir.

El metge Bartomeu Mestre, que va viure tota la repressió del costat del bàndol rebel, explicà al seu llibre ¿La última palabra? com un capità li ordenà que l’acompanyàs al cementeri de Palma durant els primers mesos de la guerra i hi trobà “decenas de cadáveres, más o menos amontonados, con los ojos abiertos y todos más o menos ensangrentados”, homes que primer havien passat per la Casa del Poble en qualitat de detinguts. A Guillem Gayà, mestre, l’havien interrogat i apallissat amb una porra i una pistola, en presència del marquès de Zayas.

A Sebastià Estades Cañellas, de Calvià, el detingueren a final de juliol i el portaren a la Casa del Poble de Palma, on l’interrogaren i l’alliberaren. Unes setmanes més tard, se l’emportaren de bell nou a la Casa del Poble, acompanyat per dos homes més. Els tancaren plegats en una habitació a les fosques durant hores. A ell l’obligaren a estar amb els braços en creu de cara a la paret. Ben entrat el vespre, dos homes l’agafaren i se l’endugueren. El matí següent començaren les tortures. Els col·locaren vora l’escenari i, mentre n’apallissaven un, a l’altre l’obligaren a fer el ‘baño maría’. Els submergien, alternativament, en una banyera amb aigua freda i una altra d’aigua bullent. Hi havia una coa de presos esperant el torn.

A Jordi Amengual, de Campos, l’anaren a cercar uns falangistes a casa seva, a principi d’agost. Un d’ells, del mateix poble, de Can Calco, els va dir que l’havien de dur a la Casa del Poble per fer-li unes preguntes i després tornaria a casa.

El 1937, la Falange va traslladar-se al Consolat de Mar i la Casa del Poble deixà de ser un centre de detenció i tortura. Quan acabà la guerra, l’edifici passà a dependre de la Delegación Nacional de Sindicatos (DNS). Posteriorment, fou convertit en un centre de formació professional amb el nom de Verge de Lluc. Als anys 70, amb l’argument que l’edifici es trobava en mal estat, fou esbucat. Ara només hi ha un solar.

Part Forana

A Esporles, després d’una tímida resistència, els falangistes locals, amb la Guàrdia Civil, confiscaren i clausuraren la Casa del Poble. En buidaren les dependències a la recerca d’un dipòsit d’armes que no trobaren. Acabada la guerra, la seu obrera es transformà en el local del Sindicat Vertical de la DNS. L’1 d’abril de 1982, se n’autoritzà l’ús a la UGT. El 2007, passà a titularitat de l’Ajuntament. El 2012 començà una campanya de recuperació de l’edifici a partir d’aportacions populars. El mes de maig del 2014 es reinaugurà.

A Manacor, l’esclat de la guerra va fer que l’augment d’afiliats a Falange fos espectacular, com ho fou la repressió. El 20 de juliol, mentre el capità Jaume Rosselló, militar i falangista, era nomenat nou batle, “un grup de militants d’esquerra i carrabiners recorreren la ciutat i reobriren la Casa del Poble, però l’endemà foren encerclats i reduïts per l’exèrcit”. L’edifici dels socialistes quedà confiscat.

Durant la campanya de Portocristo, la Casa del Poble es convertí en la Casa del Soldado, on menjaven els soldats del front. Per mantenir-la es va fer una subscripció popular amb aportacions en metàl·lic o en espècies. Mesos després, el Consistori posà en marxa el servei de menjadors gratuïts, que funcionà una dotzena d’anys. Hi anaven una bona part dels orfes i les vídues dels assassinats. Als menjadors hi treballaven voluntaris, però també s’hi oferia feina retribuïda a alguna dona que havia perdut el marit a la guerra i tenia el suport de la Falange femenina. Posteriorment, se’n feu càrrec l’Auxili Social oficial i l’edifici tornà als antics propietaris, que el tenien llogat al Partit Socialista.

A principis del 1935, a Búger, els treballadors s’organitzaren al voltant de la UGT i fundaren la Casa del Poble. La fundació de la Falange de Búger i el seu suport des d’abans del començament de la guerra a l’alçament provocà un desgavell al poble. El batle demanà al president de la UGT, Jaume Capó, que eliminàs la documentació del sindicat que hi havia a l’edifici. No pogueren impedir que un escamot de militars entràs a la Casa del Poble, que fou confiscada i clausurada, i alguns dels directius, assassinats o empresonats a Palma.

Detencions massives

La Falange també confiscà la Casa del Poble de la Cabaneta. Es realitzaren detencions massives d’afiliats a les organitzacions obreres. El 23 d’octubre de 1939 l’edifici passà a propietat de la DNS que, anys més tard, el va vendre a un particular.

A Sóller, les noves autoritats clausuraren la Casa del Poble. Els falangistes hi establiren la base d’operacions. El local fou elegit per fer pràctiques de tir. Posteriorment, les dependències foren seu del Sindicat Vertical.

Quan a Binissalem varen conèixer les notícies del cop d’estat, decidiren secundar la vaga convocada per al 20 de juliol, la qual cosa provocà enfrontaments. Finalment, els vaguistes decidiren retirar-se i esperar a la Casa del Poble. Els falangistes ocuparen l’Ajuntament i anaren a la Casa del Poble per desarmar el guàrdia municipal Pio Iniesta, que es mantenia fidel al govern de la República, però no pogueren. Al vespre, hi hagué un nou enfrontament armat entre falangistes i el guàrdia municipal. Un carrer del poble fou l’escenari del tiroteig on va morir el falangista Gabriel Fiol Arrom i fou ferit Pio Iniesta. El 21 de juliol, el poble va caure en mans dels partidaris del nou ordre. La Casa del Poble fou clausurada.

Aquest fou el final dels centres polítics, sindicals i culturals per antonomàsia de la sociabilitat obrera denominats cases del poble que foren confiscats, clausurats i transformats en centres de detenció. Finalitzada la guerra, s’emprarien com a seus de la Delegación Nacional de Sindicatos. Anys després, alguns d’aquests edificis es retornaren als propietaris o continuaren funcionant com a dependències municipals.