Confinats des de Nadal, crònica gràfica en primera persona

Barcelona i GavàEl 25 de desembre vaig ser positiu en covid-19. Però això, la nit anterior, la de Nadal, no m'ho podia ni imaginar. Aquell mateix matí, la meva família i jo ens vam fer un test d'antígens a casa. El resultat va ser negatiu. Vam decidir sopar junts, sense mascareta ni distància social. Al cap i a la fi, només érem tres: la meva mare, la meva germana i jo.

El confinament comença el dia de Nadal. Diuen que per Nadal si et portes bé tindràs regals, però que si has estat dolent els Reis et portaran carbó. Crec que aquest Nadal el carbó l'han substituït per la quarantena. Potser per això m'ha tocat a mi, encara que segurament és qüestió de mala sort.

És la segona vegada que agafo el virus durant aquests gairebé dos anys de pandèmia. La primera va ser l'octubre del 2020. La iaia Fina encara vivia a casa amb nosaltres, i el meu pare al petit i tranquil pis que tenia a la rambla Badal. Recordo que el primer positiu va ser la Fina, que tenia símptomes. La resta vam ser asimptomàtics. Després de fer-nos una PCR i esperar cinc dies el resultat, vam donar positiu en covid-19. Aquell tancament va ser diferent, en família i amb llibertat de moviment per la casa. També va ajudar-me moltíssim fer el reportatge Ha arribat un estrany a casa, sobre com vam viure el coronavirus l'àvia i els seus cuidadors, la família. Això em va distreure i em va omplir el temps de treball. Em va fer el confinament molt més amè.

Aquesta vegada és diferent. Estic sol i en un espai molt petit. Com que no acostumo a passar gaire temps a casa, només per dormir, la meva habitació és un caos. Desordre en estat pur. I això disminueix els cinc metres quadrats de l'estança segurament a dos terços. Estar aquí tancat em genera ansietat. Em sento petit i sol. Sé que és una cosa que totes les persones que es troben en aquesta situació pateixen en major o menor mesura. Però saber això tampoc tranquil·litza la meva angoixa. No estic així tot el temps. Són petits moments en què la motxilla se sobrecarrega i pesa massa. Aleshores acabes saturat i tot et sembla massa quan realment no ho és.