El confinament obliga les administracions a accelerar la digitalització
El Govern, el Consell de Mallorca i els ajuntaments aposten per un model de feina virtual i presencial
PalmaEl procés de digitalització de l’Administració pública ja estava en marxa abans de la crisi del coronavirus, però l’estat d’alarma l’ha accelerat. El Govern aposta perquè els funcionaris puguin combinar el teletreball i la feina presencial a l’oficina per fer front al confinament i “estar preparats” en cas que hi torni a haver un rebrot més endavant, segons explica el director general de Modernització i Administració Digital, Ramón Roca.
Malgrat que ara -en plena desescalada- molts funcionaris tornen a fer feina presencial seguint les mesures sanitàries necessàries, a final de març i durant la fase de confinament més intensa 17.326 treballadors públics -el 84,7% de la plantilla, exceptuant el personal del Servei de Salut- teletreballaven, segons dades de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització. D’altra banda, el Consell de Mallorca i els ajuntaments també fan esforços per poder accelerar la digitalització i totes les administracions han millorat els sistemes perquè la ciutadania i els periodistes puguin seguir en directe els plens i les comissions de les institucions.
“Culturalment el teletreball estava pensat com una idea per conciliar o per a casos concrets”, comenta Roca, i afegeix que això ja ha canviat. Quan es va decretar l’estat d’alarma el Govern va desenvolupar un sistema perquè cada funcionari pogués accedir des de casa als arxius i programes del seu ordinador d’oficina. De manera gradual, per si la nova eina fallava, es varen anar donant d’alta els funcionaris perquè poguessin teletreballar. Ara, com diu el director general, poden accedir al que necessitin des del seu ordinador, el portàtil o la tauleta.
Roca afegeix que s’han hagut de crear nous serveis telemàtics com la web coronavirus.caib.es, els telèfons i correus d’atenció, donar resposta a les condicions especials d’educació i crear tràmits telemàtics específics per a la gestió d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) perquè es va passar d’un volum de tràmits de dos o tres al mes a quasi 18.000. Els funcionaris que no eren essencials s’han reorientat per poder atendre aquesta demanda i alguns fins i tot han atès trucades des de casa. Això també ha servit per donar informació sobre ajudes per a l’habitatge, riscos laborals i salut. “Si el Govern ofereix ajudes, la gent necessita poder cobrar-les al més aviat possible i per això ara estam treballant per automatitzar els tràmits”, afirma el director general. D’altra banda, la Conselleria també ha creat nous serveis segurs per fer videoconferències, s’ha donat suport a l'IB-Salut perquè es poguessin fer videoconferències entre malalts de covid-19 i familiars, s’han donat d’alta nous telèfons mòbils i modificat els sistemes de cita prèvia.
La gestió insular i municipal
El director insular de Modernització i Transparència del Consell de Mallorca, Pedro Carreño, assegura que la crisi actual està demostrant que “si la digitalització abans era necessària, ara és imprescindible”. Des del seu departament, que s’encarrega d’avaluar la idoneïtat dels projectes d’innovació que es fan a la institució insular, diu que ara estan en una fase de “priorització” de tasques i que l’Administració s’ha entregat totalment a la digitalització. Durant el confinament ha ajudat l’àrea d’Igualtat perquè trobàs l’eina necessària per fer sessions de formació a distància. També han fet, amb l'àrea de Coordinació, un recull de totes les ajudes que ofereix el Consell per a persones i empreses que ja estan disponibles a la web de la institució. A més, varen crear un espai similar per oferir informació sobre el covid-19.
El Consorci de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de Mallorca dona suport tècnic als ajuntaments assessorant i formant els funcionaris. El gerent, Miquel Lluís Mestre, comenta que en aquesta crisi “els funcionaris han treballat des de casa, però no han fet teletreball”. La majoria s’ha hagut d’endur expedients, carpetes i USB a casa seva per treballar des dels seus ordinadors perquè moltes tramitacions estaven iniciades en paper. A més, han aconseguit que els funcionaris puguin treballar des de casa com si ho fessin des de l’oficina perquè la majoria de consistoris tenien plataformes diferents per a l’administració electrònica i la gestió de la comptabilitat i la tresoreria, per exemple. Això, però, no resol el problema d’accés als documents que no estaven en xarxa i el consorci treballa perquè es pugui entrar des de casa directament a l’escriptori de l’ordinador de l’oficina.
