LA PANDÈMIA I ELS JOVES
Societat 20/06/2020

Núria Ramírez, 16 anys, Palma: "No m’agrada estar a casa obligada, sinó perquè vull"

Les primeres setmanes de confinament, Núria i la seva família es varen esforçar molt a fer coses per mantenir l’estat d’ànim

Maria Llull
2 min
Núria Ramírez 16 anys, Palma: “No m’agrada 
 Estar a casa  Obligada, sinó 
 Perquè vull ”

Palma“M’agrada molt estar al meu aire, amb les meves coses, amb mi mateixa”, comenta Núria Ramírez sobre el confinament. Però, encara que semblàs fàcil per a una persona com ella quedar a casa, hi ha un matís molt important en aquesta història. “M’agrada saber que, si vull sortir, puc fer-ho. No m’agrada estar a casa obligada, sinó perquè vull”, diu aquesta aspirant a periodista. “Sempre he volgut estudiar Periodisme fora de Mallorca, encara que després també m’agradaven Filosofia i Història. Ara m’han tornat les ganes de ser periodista”.

Les primeres setmanes de confinament, Núria i la seva família es varen esforçar molt a fer coses per mantenir l’estat d’ànim. “Fèiem la ‘nit de gala’. Ens vestíem elegants i ens pentinàvem per sopar, i després jugàvem a jocs de taula”. Però ho varen deixar de fer. “Al principi estàvem molt motivats, però després de mesos ja no teníem tantes ganes de passar-ho bé”.

El que més ha enyorat Núria ha estat veure la seva mare i el seu germà de sis anys. “Els meus pares estan divorciats i l’estat d’alarma em va agafar a ca mon pare. He estat un mes i mig sense veure ma mare i el meu germà. I és complicat fer videotelefonades amb un nin tan petit”, explica. Una vegada que el desconfinament ho va permetre, la retrobada va ser molt emocionant. “Va ser una sorpresa. Vaig arribar quan dormien, i només ho sabia el meu germà gran. Vàrem plorar i tot, i mira que vaig intentar no fer-ho!”, exclama amb una rialla. Amb els amics, ha continuat en contacte per vídeo. “Amb ells no ha estat tan difícil”.

Sobre les rutines, Núria reconeix que no n’ha tingut. “Anava a dormir tard i m’aixecava tard. He anat al meu rotllo i m’ha agradat organitzar-me com jo volia, sense que ningú em digués què havia de fer”, explica. A més, amb aquest sistema li ha anat “millor que a classe”. “A casa vaig més recta, encara que duc el curs molt bé en general”. Una de les coses que li han quedat paralitzades ha estat un viatge “a un festival de música que es feia a Madrid l’octubre”. “Havia d’anar-hi amb les amigues, però ja no ho podrem fer”.

Quant a l’estat d’ànim, al començament li va agradar “la novetat d’estar tancada a casa”. “Però som molt de pensar les coses, de fer-hi moltes voltes, i després no estava tan bé. Em costava dormir perquè som una mica hipocondríaca i tenc por de les malalties i els hospitals”. Amb l’inici del desconfinament, Núria va tenir ganes de seguida de “sortir i veure les amigues”, però ara ja no sent “tanta necessitat de fer-ho”. “M’ha agradat estar sola, perquè estava angoixada a classe. Tenc companys problemàtics i em sentia apartada. Així que m’he pogut relaxar”. Ara no té sensació que comencin les vacances d’estiu. “Pens quefa tres mesos que estic de vacances, i que serà molt fotut tornar a agafar la rutina perquè he de començar Batxillerat a un centre nou”. Mentrestant, Núria escolta música i escriu per passar els moments en què té mals pensaments.

stats