Jaume Gelbert, 14 anys, Palma: “Hi ha persones que voldria abraçar i besar, però no puc”

Una de les coses del confinament que més han costat a Jaume Gelbert, que farà 15 anys a l’agost, ha estat mantenir la rutina. “Abans, estava acostumat a fer cada dia el mateix, i va ser molt dur quedar d’un dia per l’altre a casa”, explica. Aquests mesos tancat també han passat factura al seu estat d’ànim. “Per què mentir? He tingut alts i baixos. Hi havia dies que estava trist i decaigut per no poder sortir, però la veritat és que altres vegades em trobava feliç del tot. La meva mare m’ha ajudat molt en els moments difícils”, reconeix.

Els amics, l’equip de bàsquet i el projecte teatral que tenia en marxa a l’escola (Santa Mònica) són algunes de les coses que més ha enyorat des que començà l’estat d’alarma. “Amb els amics passava la major part del dia, i ha estat complicat deixar de veure’ls. També se m’ha fet difícil deixar de practicar esport. Jug en una lliga de bàsquet i estàvem a punt d’anar a la final, però finalment vàrem quedar sense la possibilitat de fer-ho”, diu.

Ell mateix va decidir marcar-se un horari a l’inici del confinament, però s’ha anat relaxant amb el pas del temps. “Al principi, feia els deures només al matí i després tenia temps per a mi. Però després les tasques també m’agafaven part de l’horabaixa. Duc bé el curs, però durant aquestes setmanes crec que hem tingut massa feina per fer a casa”. A més, l’ensenyament a distància no l’acaba de convèncer. “És cert que hem aprofitat que tenim molta tecnologia, però a mi em sembla que aprenc més a classe, amb els professors i els companys. Encara no hi he pogut tornar ni he demanat cap tutoria, perquè pel poc que queda de curs, crec que ja no fa falta”, comenta. Així mateix, “la tutora ens ha citat per fer videotelefonades i s’ha preocupat per saber com estam”.

Durant el confinament, Jaume ha continuat en contacte amb els seus amics, tant per WhatsApp com amb videotelefonades, encara que “no varen començar massa fortes”. “A mesura que passaven els dies, n’hem fet més”, diu. “Després de classe sempre estava amb els amics, i ha estat molt estrany no veure’ns perquè no podíem sortir”. D’altra banda, per no perdre la forma física, ha entrenat a casa. Així i tot, prefereix “estar fora amb la pilota o anar al gimnàs”. “Des que començà la desescalada, he tornat a sortir amb la bicicleta i a entrenar amb l’equip”. I deixa ben clar que els entrenaments es fan “complint totes les normes sanitàries”.

Sobre la convivència amb la família durant aquests mesos, Jaume considera que “ha anat bé, perquè a casa he pogut aprofitar per fer coses i estar amb els meus pares”. “Tenc dos germans més grans que ja no viuen amb nosaltres, però hem anat parlant amb ells”, explica. “Hem estat preocupats, sobretot, per un d’ells, perquè és conductor d’ambulàncies i el varen enviar a Menorca a causa de la crisi sanitària. Estava molt exposat i té dificultats respiratòries. Li dèiem tot el temps que havia d’anar alerta”.

Malgrat que el desconfinament li ha permès començar a reprendre la seva vida d’abans de l’aparició del coronavirus, Jaume reconeix que hi ha moments que el fan sentir “incòmode”. “Hi ha persones que voldria abraçar i besar, però no puc fer-ho”, diu. També se li fa estrany haver de portar mascareta i rentar-se les mans per entrar a qualsevol comerç. “Em fa pensar en tot el que ha passat. Mare meva”, comenta. I, malgrat que no té por de contagiar-se de la malaltia, prefereix anar “alerta, per si de cas”. “L’altre dia em vaig trobar amb una amiga, i em vaig demanar com ens havíem de saludar i què se suposava que havíem de fer. Varen ser uns segons molt estranys”.

Ganes d’estiu

Ara que ja ha passat el pitjor de la crisi sanitària i que les classes en línia l’han ajudat a obtenir bones notes, Jaume té moltes ganes “d’aprofitar l’estiu”. “La normalitat serà poder tornar a fer plans amb els amics”, diu. “Ens agrada molt anar a platges i sopar plegats”. La possibilitat de fer marxa enrere si hi ha un rebrot li produeix “una sensació de ràbia i preocupació”. “Hem estat mesos tancats i no vull fer-ho una altra vegada”. Amb els amics, les converses no giren entorn del coronavirus, sinó del que han fet durant aquest temps. “No parlam del virus, no en feim cas. Parlam de les nostres coses, i també ens feim recomanacions sobre què llegir o veure”. Així i tot, Jaume ha seguit les informacions sobre la pandèmia, “per si de cas”. “S’ha de tenir precaució, perquè mai no saps què pot passar”.

Una vegada passi l’estiu i el començament del curs escolar, Jaume reprendrà el seu projecte teatral. “Serà pel desembre. És una comèdia romàntica amb escenes de parella que es diu Mart i Venus, i que va quedar completament paralitzada pel confinament”, comenta. “Durant aquest temps també hem fet videotelefonades amb el grup de teatre per parlar d’altres projectes, com una representació de Macbeth ”.