Paula Romo, 18 anys, Girona: “Ara encara tinc més ganes d’estudiar medicina i poder ajudar”

A ella el confinament li ha fet valorar les petites coses del dia a dia que abans no li semblaven importants 

Les imatges dels metges a primera línia no han fet desistir la Paula Romo de fer medicina. Al contrari, gràcies a la pandèmia està més convençuda que mai d’escollir aquesta carrera. “M’he sentit molt impotent, no només per la gent malalta sinó també per tota la gent que ha estat sola... Ara encara tinc més ganes d’estudiar medicina i poder ajudar”, explica amb convenciment. La Paula s’ha passat el confinament estudiant a fons: està fent segon de batxillerat a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona i d’aquí menys d’un mes té les proves de la selectivitat. És bona estudiant -diu, tímida, que li ha quedat “molt bona mitjana”- però és conscient que “tothom pot tenir un mal dia” i que els nervis poden passar-li factura.

Els apunts, les classes virtuals i les tasques encarregades pels professors han sigut els companys de confinament de la Paula: “Al principi em va costar molt. Teníem moltíssima feina de l’institut i era un descontrol. No parava de fer feina i pensava que no podia treballar més”. No es va relaxar, tampoc, quan van anunciar que res del que passés durant el tercer trimestre faria baixar la nota. “Vaig fer un canvi quan vaig veure que això anava per llarg”, diu. Sense poder anar a fer excursions a la muntanya i airejar-se, ha buscat nous hobbies per no pensar tot el dia en les proves d’accés a la universitat. “M’he aficionat a fer ioga amb la meva mare. Com que m’estresso molt, m’està anant molt bé per relaxar-me. També he cuinat, he escrit, he llegit. He acabat trobant coses per fer, però no m’ha sobrat gaire temps”, assegura.

El confinament li ha fet valorar les petites coses del dia a dia que abans no li semblaven importants: jugar a cartes a l’hora del pati, trobar-se amb els amics entre classe i classe o fer un volt amb els seus pares al costat de casa. “No m’hauria pensat que trobaria a faltar aquestes coses. Ara espero que duri i que cada cop que faci tot això ho valori”, diu.

El que segur que valorarà la Paula seran les seves merescudíssimes vacances. No serà, però, l’estiu somiat: començarà un mes més tard del previst, s’ha quedat sense viatge de final de curs a Menorca i, segurament, tampoc podrà anar als Estats Units amb la seva família. “Però estem tots tan cansats d’estudiar i tenim tantes ganes d’acabar que potser encara disfrutarem més de les vacances...”Durant l’estiu, doncs, intentarà treballar en algun comerç local, treure’s el carnet de conduir i fer moltes excursions a la muntanya amb els amics. Tot i que la Paula no ha tornat a l’institut a fer classes presencials, sí que s’ha retrobat amb alguns dels seus companys. “Ha sigut molt estrany, com si només haguéssim estat un dia a casa i prou. No teníem res per explicar-nos perquè hem estat tots tancats i fent el mateix”, explica. Ara sap que ve l’esprint final: mentre Catalunya comença la nova normalitat, a ella li queden tres setmanes més de confinament estudiant per aconseguir, per fi, el passaport per entrar a medicina.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF